Destacats

La Diputació de Barcelona i la construcció d’un model singular de política cultural


  
Les polítiques culturals sovint es pensen des de dues escales: la local i la nacional. Aquest text introdueix una tercera que acostuma a quedar fora de focus, però que és decisiva: l’espai intermedi de les diputacions. L’anàlisi de la trajectòria de la Diputació de Barcelona permet entendre com es construeixen, es financen i es coordinen moltes polítiques culturals que després es concreten als municipis. Rellegir-lo avui ajuda a fer visible una part del sistema que sovint opera en segon pla, però que condiciona de manera directa la capacitat d’acció local. (n. de l'e., 2026)
  


Un article clau per entendre com el context institucional i la cooperació interadministrativa han configurat la política cultural a Catalunya.
    

El Retorn social de les polítiques culturals


  
En un context de pressió sobre els recursos públics, la cultura ha hagut d’explicar-se cada vegada més en termes d’impacte i retorn. Aquest text entra en aquest debat i el situa en un terreny precís: com es pot pensar el valor social de la cultura sense reduir-lo a indicadors simples. Rellegir-lo avui permet revisar un llenguatge que s’ha estès molt en les polítiques culturals i preguntar-se què mesura realment quan parla de retorn. (n. de l'e., 2026)


  
Com la cultura genera valor públic en educació, salut i sostenibilitat més enllà de l’impacte econòmic.
  

Observatoris culturals: de la informació a la decisió


  
L’article de Cristina Ortega i Melba Claudio parteix d’un diagnòstic persistent en el camp cultural: la distància entre la recerca i la pràctica no és una anomalia puntual, sinó una condició estructural. En el context de la societat del coneixement, els observatoris culturals emergeixen com a dispositius intermediaris amb una funció clau: transformar informació en coneixement útil per a la presa de decisions.
  

Art i sostenibilitat: cultura, complexitat i canvi social


  
La proposta de Sacha Kagan situa l’art i la cultura al centre de la transició cap a societats més sostenibles.
  

Sacha Kagan, investigador associat a la Leuphana University i cofundador deCultura21. Network for Cultures of Sustainability, presenta a Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat.

Art, cultura i filosofia davant els canvis contemporanis



Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.

Cultura, drets i sostenibilitat: repensar el sentit de les polítiques culturals



Jean-Michel Lucas qüestiona la deriva economicista de la cultura i proposa una nova ètica pública centrada en els drets culturals i el desenvolupament humà
  

Jean-Michel Lucas, doctor en Ciències Econòmiques, professor a la Université Rennes i antic alt càrrec de l’administració cultural francesa, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a defensar els drets culturals. Sota el pseudònim Doc Kasimir Bisou, analitza críticament unes polítiques públiques que, segons sosté, han subordinat la cultura a la lògica del creixement econòmic.

La despesa en cultura dels ajuntaments. Comentaris

És d'agrair la publicació i l'anàlisi de l'evolució de la despesa municipal en cultura als ajuntaments de Barcelona, que la Diputació ha difòs en aquesta plataforma, així com les facilitats per participar opinant-hi. Avesats a la informació instantània i epidèrmica, traçar itineraris llargs permet interpretar i dimensionar la magnitud de la tragèdia: Felicitats, doncs, per la iniciativa. La lectura de l'informe m'ha generat qüestions, de les que he cregut d'interès compartir-ne comentaris i apostil·les.

Invertir en cultura: debats globals sobre valor, mercat i poder digital


  
El volum del Forum d’Avignon recull les idees clau del seu fòrum 2011 i traça un mapa de tensions estratègiques entre economia, tecnologia i polítiques culturals.
  

El Forum d’Avignon, creat el 2006 amb el suport del Ministeri de Cultura francès, actua com a laboratori internacional d’idees dedicat a analitzar la relació entre cultura i economia.

La despesa en cultura dels ajuntaments (2001-2011)


  
La crisi cultural municipal no comença amb la caiguda dels pressupostos, sinó amb un model que es tensiona fins a fer-se insostenible. Aquesta píndola del CERC ho formula amb claredat: el problema no és només quant es gasta, sinó com s’ha construït el sistema.


Mesurar la cultura: entre producció i participació


  
Els grans organismes internacionals han contribuït a construir el llenguatge actual de les polítiques culturals. Aquest text funciona com a porta d’entrada a aquests marcs, on la cultura es vincula a desenvolupament, drets i diversitat. Rellegir-lo avui permet entendre d’on provenen moltes de les idees que estructuren el debat contemporani i, alhora, observar la distància entre aquests marcs globals i la seva traducció efectiva en les polítiques locals. (n. de l'e., 2026)  
 

Hi ha una operació compartida en els dos informes de l’UNESCO que no és només tècnica sinó política: convertir la cultura en un objecte mesurable per poder-la governar. El primer document ho fa des de la producció, intentant quantificar el pes econòmic de les indústries culturals. El segon ho fa des de la ciutadania, preguntant-se com es participa en la vida cultural i com es pot captar aquesta participació. Dos punts d’entrada diferents que acaben trobant-se en una mateixa tensió: la necessitat de dades i la dificultat de no reduir la cultura en el procés.