Destacats

Sèrie - Llegir l'Informe del CoNCA 2025

  
  

L’Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2025 del CoNCA ofereix un diagnòstic ampli sobre l’evolució del sistema cultural català. Aquesta sèrie no pretén resumir-lo ni comentar-ne tots els continguts. Parteix d’algunes de les seves dades i preguntes per explorar tres qüestions que travessen avui les polítiques culturals: què sosté realment un sistema cultural, què fa efectius els drets culturals i com es construeix la capacitat d’acció dels territoris.

Més que oferir respostes, els tres articles proposen una altra manera de llegir algunes de les tensions que planteja l’informe. 
  

Distribuir recursos no sempre construeix equitat


  
Hi ha una idea que acostuma a passar desapercebuda quan parlem de polítiques culturals.

Els recursos circulen.

Les capacitats s'acumulen.

La diferència sembla subtil. En realitat, ajuda a entendre per què les desigualtats territorials poden persistir fins i tot quan augmenten els recursos disponibles i es reforcen les polítiques de cohesió.

#Compartim. Qui sosté avui les condicions que fan possible pensar en comú?


  
Durant els darrers mesos han aparegut, des d'àmbits molt diferents, articles, informes i manifestos que comparteixen una inquietud sorprenent. No formen part d'un mateix debat ni citen les mateixes fonts. Durant anys hem discutit què seria capaç de fer la intel·ligència artificial. Potser el debat que ara emergeix és un altre: què està passant amb les condicions que fan possible llegir, interpretar, deliberar i construir criteri? Aquest #Compartim proposa llegir conjuntament aquestes veus perquè, posades en relació, permeten formular una pregunta que cap d'elles desenvolupa per si sola.
  
  

Els drets culturals avancen. Les seves capacitats també?


  
Mai no havíem parlat tant de drets culturals.

Durant els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un llenguatge relativament perifèric a ocupar una posició central en el debat sobre les polítiques culturals. Declaracions, plans d'acció, jornades professionals i, més recentment, la tramitació del Projecte de llei de drets culturals de Catalunya mostren fins a quin punt aquest marc s'ha consolidat.

Qui es queda els diners quan acaba el festival

L’estiu, per a moltes de nosaltres, és sinònim de festivals. Els caps de cartell es repeteixen setmana rere setmana: grups anunciats amb mesos d’antelació, abonaments que es venen abans que ningú sàpiga ben bé què hi té, una sensació constant que t’hi has de sumar abans que s’esgotin les entrades... És un ritual col·lectiu, sí, però també és un mercat que té les seves pròpies regles. I, com tot mercat, algú es queda els beneficis quan tot acaba.

La cultura catalana és cada vegada més local. El relat encara no.

 
   
   
L’Informe anual Estat de la cultura i de les arts 2025 del CoNCA dibuixa un panorama aparentment positiu. La despesa pública en cultura assoleix el màxim de tota la sèrie disponible, els públics es recuperen, diversos sectors consoliden la seva activitat i la cultura recupera pes dins les prioritats institucionals.

La infraestructura invisible de la cultura


  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local
  
  

El banc de bones pràctiques de l'Àrea de Cultura recull iniciatives del territori i, cada mes, el CERC en destaca una. Aquesta sèrie proposa una lectura d’aquests casos que no se centra en descriure’ls ni en validar-los, sinó en entendre què posen en joc a l’hora de construir política cultural des de l’àmbit local..

La possibilitat d’una educació cultural crítica a través de les arts a l’escola pública a Catalunya

Gabriela Espinosa Hormazabal 

El concepte d'Educació Cultural Crítica sorgeix com una alternativa a la traducció literal d'Alfabetització o Literacitat Cultural Crítica que aborda el projecte europeu “EXPECT_Art: EXPloring and Educating Cultural Literacy Through Art” (Explorant i Educant l'Educació Cultural Crítica a través de l'Art), a sis territoris de la Unió Europea.

El que sabem i el que encara no podem fer


  
Un municipi impulsa un nou pla cultural. Durant el procés reapareixen qüestions conegudes: dificultats de cooperació, fragilitat dels equips tècnics, dependència de persones concretes, problemes de continuïtat, desigualtats territorials. El diagnòstic és sòlid. Les conclusions són compartides. I, tanmateix, una sensació persisteix. Moltes d'aquelles qüestions ja havien estat identificades en processos anteriors.

#Som311. El pols cultural dels municipis de Barcelona


  
Primera quinzena de juny

Les decisions que sostenen la vida cultural
  
  

Les notícies seleccionades aquesta quinzena mostren municipis i institucions supramunicipals ocupats a consolidar les bases de la seva vida cultural.