Llegit avui, el concepte de justícia creativa continua sent útil perquè obliga a desplaçar la mirada. La cultura no és automàticament un espai de democràcia o inclusió. També és un sistema de selecció, validació i distribució d’oportunitats. I és precisament aquí on les polítiques culturals poden deixar de limitar-se a ampliar l’accés i començar a preguntar-se quines condicions materials fan possible participar realment de la vida cultural. (n. de l'e., 2026)
Sovint es presenta la cultura com un espai obert, divers i capaç de generar més igualtat social. Però què passa quan les pròpies estructures culturals reprodueixen exclusions, privilegis i relacions desiguals? Aquesta és una de les preguntes que planteja Mark Banks a través del concepte de “justícia creativa”.
Comunicació cultural: nous reptes i estratègies
Un bon projecte cultural ha d’anar acompanyat d’una bona estratègia de comunicació. I a la vegada, una bona comunicació no és res sense un bon projecte al darrere.
La comunicació és una eina que cada vegada ha anat prenent més força i interès en l’àmbit cultural, convertint-se en essencial. La jornada del passat 9 de juliol organitzada per l’SDE 'Repensar la comunicació cultural: visibilitat, reputació, influència' buscava presentar les noves possibilitats que ofereixen la comunicació i el màrqueting al món cultural. Una jornada molt participativa, pensada per atraure un public variat: tant a professionals vinculats al sector cultural com a periodistes especialitzats en cultura.