Destacats

Geoff Mulgan, Jonathan Breckon, Mariola Tarrega, Hasan Bakhshi, John Davies, Halima Khan, Annie Finnis | Nesta 

Crear, mantenir i incrementar el valor de la cultura, així com desenvolupar tècniques que contribueixin a mesurar el seu impacte en la societat, és crucial a l’hora de justificar les decisions, subvencions i inversions del govern. Així ho considera la reconeguda fundació britànica  Nesta a la seva publicació “Public Value. How can it be measured, managed and grown?”, on fa esment d’algunes de les diverses metodologies existents i on se’n proposen de noves amb la intenció de trobar nous camins per mesurar i analitzar el valor públic.

  
L’article proposa una lectura sociològica de la relació entre creativitat i digitalització en el camp cultural, allunyada tant de l’optimisme tecnològic com del rebuig frontal. Parteix d’una constatació de fons: la transició al paradigma digital no és només un canvi tècnic, sinó un procés que reconfigura les condicions materials, institucionals i simbòliques de la cultura, afectant la seva autonomia i els seus mecanismes de producció i valoració.
  

Per als surrealistes de les avantguardes històriques el surrealisme era una forma de vida, una manera de situar-se en el món: una “supervivència” que tenia com a única finalitat la ruptura de la lògica i dels codis comunicatius. Calia una actitud vital molt determinada per entrar en estat de trànsit amb els objectes i els símbols, enamorar-se’n i transgredir-los per a desorientar l’espectador a través de l’absurd. La fascinació per les relacions objectuals incongruents ha conduït a un joc de paradoxes humorístiques.

Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94

La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.