Destacats

Cap a una cultura d’expressió: repensar polítiques en temps de participació digital


  
Una obra col·lectiva coordinada per Samuel Jones planteja un canvi de paradigma cultural: passar de proveir cultura a facilitar que la ciutadania l’expressi i la configuri.
  

Fruit del diàleg sostingut amb figures com John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Jones edita per a Demos el volum Expressive Lives, inspirat en el concepte d’“expressive life” formulat per Bill Ivey a Arts, Inc.: How Greed and Neglect Have Destroyed Our Cultural Rights. El llibre reuneix especialistes que exploren la relació entre expressió cultural i participació des d’enfocaments diversos i complementaris.

Amateurs, experts i educació musical: repensar qui fa música i per a què


  

Un article clàssic qüestiona l’hegemonia estètica que ha convertit la música en territori d’especialistes i defensa el valor educatiu i social de la pràctica amateur.
  

L’investigador Thomas A. Regelski analitza com la tradició racionalista del segle XVII i la teoria estètica del XVIII van contribuir a institucionalitzar la música com un camp regulat pel criteri del bon gust i el domini tècnic. Aquest procés històric ha consolidat una jerarquia cultural que situa professionals i experts al centre i desplaça els amateurs cap a una posició marginal.

Cartografiar la participació: art, xarxes i espai social en l’era locativa


  
Una lectura de Efraín Foglia que explora com les tecnologies digitals i els mitjans locatius reconfiguren les pràctiques culturals i els models de participació.
  

Democràcia cultural: per què l’accés a la cultura és una qüestió política


  
Hi ha conceptes que s’han incorporat al llenguatge de les polítiques culturals fins al punt de semblar evidents. La “democràcia cultural” n’és un. El text de John Holden ajuda a desfer aquesta aparent obvietat i a situar-la en un terreny més precís: el de les condicions reals d’accés, participació i legitimitat. La seva aportació no és només conceptual. Obliga a mirar de prop una paradoxa que encara persisteix: la distància entre el finançament públic de la cultura i la seva distribució efectiva en la societat. Rellegir-lo avui és tornar a una pregunta que no ha perdut força: què vol dir, en termes concrets, fer polítiques culturals democràtiques. (n. de l'e., 2026)
  
  
Una lectura de John Holden que situa el valor de la cultura al centre del debat públic i defensa el paper clau de les polítiques culturals en la qualitat democràtica.