Destacats

Ciutat, cultura i drets: la governança com a qüestió ètica


  
L’article Governança de la ciutat i drets culturals situa la cultura al centre del debat sobre el futur urbà, no com un sector específic, sinó com una dimensió estructural de la vida col·lectiva. Les ciutats apareixen com espais simultanis d’oportunitat, conflicte i transformació, on es produeixen els imaginaris i les condicions que fan possible o limiten l’exercici de la llibertat. Des d’aquesta perspectiva, pensar la cultura implica pensar la ciutat en el seu conjunt, en les seves formes de governar-se i en la capacitat d’incorporar la ciutadania en aquest procés.
  

Neix la Plataforma Arts de Carrer

El passat divendres 4 de juliol es va presentar la plataforma Arts de Carrer, una proposta que reuneix sota un mateix sostre festivals, fires i mostres de Catalunya que tenen aquesta les arts de carrer com a principal eix conductor de la seva programació. La proposta es va fer pública a Viladecans, dins el marc de les jornades professionals del festival Al Carrer.

El barómetro cultural local (báculo): una herramienta para el seguimiento y la evaluación de las políticas culturales locales

Vicente Coll-Serrano, Luis Vila-Lladosa, Olga Blasco-Blasco, Salvador Carrasco-Arroyo |Sociedade e Cultura v. 16, no. 1 (2013) 

Resumen: El Barómetro Cultural Local (Báculo) es una herramienta que proporciona información a los gobiernos locales para apoyar tanto los procesos de planificación y toma de decisiones como el seguimiento y evaluación de las políticas culturales. A partir de los datos contenidos en el Sistema de Indicadores Culturales Local (SICLO), la información que ofrece Báculo a los usuarios se sintetiza en tres indicadores multidimensionales:Sintonía, Acción e Impulso-Respuesta. En este trabajo se describen las principales características de Báculo, es decir, cómo se obtienen los indicadores que lo integran y cómo se muestra la información a los gobiernos locales.

El consumo cultural en España. Una aproximación al análisis de la estratificación social de los consumos culturales

Manuel Herrera-Usagre | Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales. Número 22 (julio-diciembre, 2011) 

Resumen : La Sociología ha acudido con frecuencia al estudio de las clases sociales y del estatus social para explicar las diferencias en los hábitos y las prácticas culturales. Con el presente artículo hemos pretendido acotar las características sociales que tienen mayor influencia sobre los hábitos de consumo cultural. Para ello, hemos utilizado el marco que nos proporciona el conjunto de teorías más importantes sobre la estratificación social en el consumo cultural, a saber: el argumento de la homología; el argumento de la individualización; y el argumento de la omnivoridad. Paralelamente, expondremos las dificultades metodológicas que plantean diferentes técnicas estadísticas con las que la tradición sociológica reciente ha estudiado la estratificación social del consumo cultural. Tras nuestros análisis hemos comprobado cómo los consumos culturales siguen presentando características de estratificación social en la sociedad española contemporánea. 

¿Por qué se concentran los artistas en las grandes ciudades?

Joaquim Rius Ulldemolins | REIS. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. núm. 147 (2014)

El análisis de las causas de la concentración de los artistas en las grandes ciudades ha ido ganando centralidad en los ámbitos académicos en la medida en que se ha destacado su importancia para la economía de las industrias creativas. Los estudios sobre este fenómeno generalmente se basan en las teorías de la clusterización económica, las cuales sólo toman en consideración los factores infraestructurales de localización. A pesar de que de forma creciente se ha criticado este enfoque y se ha reivindicado la importancia de considerar las interacciones sociales, las contribuciones de la sociología de las profesiones artísticas o de la sociología urbana han sido en gran medida ignoradas. Retomando los resultados de estas perspectivas sociológicas el artículo propondrá construir un enfoque más pluridimensional y más crítico respecto al fenómeno de la aglomeración artística, como un fenómeno funcional en la economía postfordista.

Interessos culturals a Catalunya: set perfils per entendre la distància entre desig i pràctica


  
L’informe sobre Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013 introdueix un desplaçament analític rellevant en l’estudi de les pràctiques culturals: no se centra només en allò que la població fa, sinó en allò que li interessa. Aquesta distinció entre interès i participació permet obrir una lectura més precisa dels comportaments culturals en un context marcat per la crisi econòmica i per l’impacte creixent de la digitalització. 
  

Cultura catalana: identitat, llengua i ciutat en tensió


  
L’article de Judit Carrera proposa una lectura de la cultura catalana contemporània que s’allunya de qualsevol simplificació identitària per situar-la en un camp de tensions estructurals. No es tracta de descriure un sistema cultural estable, sinó d’entendre’l com un espai travessat per contradiccions que afecten directament la manera com es defineix, es produeix i es projecta.
  

Mesurar la participació cultural local: indicadors, límits i decisions polítiques


  

Un article publicat a Poetics per Katya Johanson, Hilary Glow i Anne Kershaw analitza com els governs municipals defineixen i avaluen la participació artística i cultural.


L’estudi examina quatre municipis i mostra que la participació cultural es considera àmpliament un bé públic valuós per a les comunitats. Tot i aquest consens general, no existeix una definició compartida del concepte ni un acord sobre com mesurar-lo.

Cultura i acció exterior: estratègia europea o instrument d’influència


  
La Unió Europea situa la cultura com a peça clau en les seves relacions internacionals. La qüestió és què implica aquest desplaçament i quins interessos activa.
  

La cultura com a camp de batalla simbòlic


  
El text de Víctor Vich publicat a Latin American Research Review és una de les defenses més explícites de les polítiques culturals com a instruments de transformació social i no només com a dispositius de programació o difusió cultural. Escrit en un context llatinoamericà marcat per fortes desigualtats socials, el text planteja una crítica frontal a les polítiques culturals concebudes únicament com a gestió d’esdeveniments, equipaments o consum cultural.