Destacats

Quan una pilota fa música: pràctiques culturals que construeixen comunitat


  
El Basket Beat no és només una metodologia artística. És una manera d’entendre la cultura com a procés col·lectiu que activa vincles, genera aprenentatges i redefineix què vol dir participar.
  

La cultura popular s’obre camí a l’educació

El món de la Cultura popular, s’ha posat a debatre el seu sentit i sobretot, s’han posat damunt la taula les seves capacitats per esdevenir una eina educativa i d’aprenentatge, de la mà del món educatiu. Sovint es parla d’educació a través de la cultura, excloent la cultura popular, i focalitzant  exclusivament en l’anomenada alta cultura.

Digitalització i transformació institucional


  
   
La digitalització s’ha incorporat al discurs cultural amb una promesa gairebé automàtica: més accés, més públics, més participació. Aquest informe europeu obliga a matisar aquesta narrativa. El digital no és només una eina que amplia l’abast, sinó un desplaçament profund en la manera com es produeix, es distribueix i es governa la cultura. I aquest desplaçament posa en qüestió moltes de les categories amb què encara operen les institucions.
  

PÚBLICA18, teoría ligera e innovación práctica

El jueves 25 de enero tuvo lugar en el Círculo de Bellas Artes de Madrid el Encuentro Internacional de Gestión Cultural PUBLICA 18, organizado por la Fundación Contemporánea. El programa fue muy amplio y variado, contando con ponencias y actividades en distintos formatos. En relación a las presentaciones se dividieron en cuatro grandes temáticas: patrimonio cultural, cultura y comunicación, diseño e ideas y emprendimiento. Además hubo dos grupos de trabajo paralelos alrededor de la cultura y la educación; un panel centrado en exclusiva en los públicos, el 10x10 PUBLICA y “el café con…”.

Política cultural sostinguda i hàbits fràgils


  
Quan una política cultural es desplega de manera sostinguda en el temps, el seu interès no rau només en les xifres absolutes, sinó en la seva capacitat de consolidar una relació estable amb el sistema educatiu i el territori. Aquest informe del programa Anem al teatre permet llegir aquesta continuïtat en un moment concret i observar fins a quin punt l’objectiu de “crear públics” es tradueix en pràctiques efectives i recurrents.
    

Finançar projectes culturals mitjançant el micromecenatge a Europa

Crowdfunding 4 Culture

Us presentem aquesta web dirigida als professionals del sector cultural (autònoms i organitzacions), a les plataformes de micromecenatge i també als policy makers. L’objectiu de “Crowdfunding 4 Culture” és el d’acostar la informació sobre com utilitzar el micromecenatge  al sector cultural i creatiu, els diferents models i plataformes, la formació a partir d’altres experiències i també donar consells per a realitzar campanyes exitoses.

La precarietat laboral: un model endèmic que es consolida


  
Un recull de textos analitza les condicions laborals dels artistes i treballadors culturals i reflexiona sobre l’aparició del concepte de precariat en el camp cultural

Legitimar l’accessibilitat a la cultura

Bertrand Allamel | Libréchange

Què és culturalment correcte? A grans trets, seria aquella cultura fomentada per les administracions públiques, que deixa fora de joc justament el que considera culturalment incorrecte. És lògic per tant, finançar entre tots, les accions culturals que finalment aprofiten només uns pocs?

Cultura i món rural: de recurs a infraestructura de vida


  
Les conclusions del Foro Cultura y Medio Rural (2017) proposen un desplaçament que no és menor: deixar de pensar la cultura en el món rural com un recurs complementari per començar a entendre-la com una infraestructura central de sosteniment social, econòmic i demogràfic. El document no ofereix un model tancat, però sí un marc que obliga a revisar moltes de les inèrcies amb què s’han abordat les polítiques culturals en aquests territoris.
  

Cultures en trànsit: qui accedeix a la cultura i per què



Un estudi sociològic que analitza quinze anys de pràctiques culturals a Espanya i identifica els factors que expliquen les desigualtats d’accés
  

Antonio Ariño Villarroya i Ramón Llopis Goig, en una publicació de la Fundació SGAE, examinen com la gran transformació sociocultural del segle XXI ha reconfigurat els interessos i les pràctiques culturals. L’anàlisi es fonamenta principalment en les Enquestes d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya del Ministeri de Cultura i ofereix una lectura sistemàtica de l’evolució dels darrers quinze anys.