Destacats

Serge Chaumier, Isabelle Roussel-Gillet [dir.] | Complicités

L’escriptora escriu llibres i articles. La pintora pinta quadres i murals. La músic compon i interpreta. I la comissària munta exposicions. En els tres primers casos tenim més o menys clar en què consisteix el procés. Però què és el comissariat? Què implica exposar alguna cosa en un espai? Quins processos i metodologies fa servir el comissari? A partir de quins criteris? Què vol dir en el fons comissariar? Per intentar respondre totes aquestes preguntes i resoldre el misteri de la comissària Serge Chaumier i Isabelle Rousell-Gillet han dirigit el llibre “Pratiques de comissariat d’exposition: Récits d’expériences pour une réflexion incarnée”.

Per defecte, les avaluacions de les subvencions, en la majoria de casos, es porten a terme quan el projecte no està desenvolupat i només es disposa d’un disseny i previsió de l’impacte social. En aquest sentit, la incorporació o mesura d’indicadors de retorn social es realitza solament a partir d’hipòtesis i previsions. Ara bé, en el present treball s’aconsegueix fer una passa més enllà, ja que s’han sistematitzat tendències i comportaments que es repeteixen en diferents convocatòries (anàlisi documental de les convocatòries emeses pels diferents agents) i s’han afegit a una reflexió comparativa amb els criteris i mecanismes d’anys anteriors. A partir de l’anàlisi s’ha arribat a una sèrie de raonaments finals d’utilitat per comprendre a quins efectes està subjecte el valor públic i retorn social de les convocatòries.

Molt probablement, avui mateix heu llegit o sentit als mitjans de comunicació alguna paraula com censura, delicte d’odi, querella, enaltiment al terrorisme, encausament o injúries. Son termes es troben a l’ordre del dia des que la Llei Orgànica 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també popularment, llei mordassa, va entrar en vigor l’estiu del 2015. Cada vegada hi ha més veus crítiques amb la llei que reclamen la recuperació d’una llibertat d’expressió, que si mai s’ha arribat a conquerir del tot, sembla que darrerament més aviat recula pels múltiples camins de la censura.

«Itineraris contemporanis» és una aplicació mòbil que proposa un recorregut per conèixer espais, projectes i artistes contemporanis a les comarques de Girona: Olot, Girona, Celrà, La Bisbal de l’Empordà i Torroella de Montgrí. Creada per la cooperativa Cultural Rizoma, ha rebut el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.