Destacats

Inclusió, una nova prioritat per als museus i els centres de ciència


  
Els museus i els centres de ciència sovint es presenten com espais oberts a tothom. Les exposicions interactives i les activitats educatives semblen oferir una invitació universal a descobrir i experimentar. Però aquesta imatge d’accessibilitat pot amagar desigualtats més profundes.

Aquest article posa en qüestió aquesta idea i mostra que molts públics queden exclosos dels espais de ciència abans fins i tot d’arribar-hi. Factors com el cost de l’entrada, la localització dels equipaments o l’interès previ per la ciència condicionen qui visita aquests centres. També hi intervenen mecanismes menys visibles, com determinades formes de mediació o de disseny de les exposicions que afavoreixen uns tipus de visitant i en dificulten d’altres. 

Comparar per governar: què ens diuen realment els indicadors de cultura local


  
Què passa quan la política cultural s’observa a si mateixa amb dades comparables? L’informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Cultura no aporta només resultats. Proposa una manera de mirar. Situar la cultura municipal no com una suma d’activitats, sinó com un sistema que es pot mesurar, contrastar i posar en debat compartit.
  

Crònica de la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016

Cercles de Comparació Intermunicipals. Diputació de Barcelona

Dijous 1 de desembre va tenir lloc la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016, actualment es compta amb Cercles de biblioteques, museus, espais escènics i un cercle general de cultura, dinamitzats pel Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona. En la sessió, que va comptar amb la participació dels responsables promotors i d’electes i tècnics de cultura dels diversos ens locals dels municipis barcelonins que han participat en el projecte, es va lliurar l’informe elaborat enguany i es va constatar el valor de comptar amb uns estàndards estadístics fruit de la cooperació, així com el pes de treballar amb dades i no amb percepcions a l’hora d’elaborar polítiques culturals.

Entre icones i estructura: els límits del model cultural com a motor urbà


  
Aquest article sobre el “model Calatrava” proposa una lectura crítica d’un dels relats més estesos en les polítiques urbanes recents: la idea que la cultura, especialment en forma de grans equipaments i esdeveniments, pot actuar com a motor principal de transformació urbana. A partir del cas de València, el text examina els efectes d’aquest model sobre la resiliència de la ciutat, posant-lo en contrast amb altres experiències com Bilbao o el 22@ de Barcelona.

El teatre als marges de la ciutat: arquitectura, territori i projectes culturals compartits


  
L’article d’Antoni Ramon Graells i Guillem Aloy Bibiloni analitza dos projectes singulars situats als límits físics i simbòlics de la ciutat: la Cartoucherie de Vincennes, a París, i la proposta de «Ciutat del Teatre» de Montjuïc, a Barcelona. A través de la comparació entre ambdós casos, els autors mostren com les arts escèniques han buscat sovint espais perifèrics per desenvolupar formes alternatives de creació, producció i relació amb la ciutadania.

El cost ocult de la ciutat creativa


  
Un cop llegit aquest article, resulta especialment útil perquè posa nom a una dinàmica que va marcar moltes polítiques urbanes i culturals de les dècades de 1990 i 2000: la confiança que grans equipaments culturals, arquitectures singulars i discursos sobre la creativitat podien transformar l’economia d’una ciutat. A partir del cas del Centre de Creació de les Arts d’Alcorcón (CREAA), els autors mostren com el paradigma de la ciutat creativa va actuar sovint com un relat legitimador capaç de justificar inversions desmesurades, expectatives econòmiques poc fonamentades i projectes desvinculats de les necessitats culturals reals de la ciutadania.

Cultura després de la tempesta: entre dret, mercat i erosió


  
El dossier Cultura y crisis. Paisajes tras la tormenta proposa una lectura coral d’un moment de ruptura en les polítiques culturals contemporànies. El punt de partida és aparentment conegut, la crisi econòmica i els seus efectes sobre el sector cultural, però el conjunt de textos desplaça ràpidament aquesta explicació cap a un terreny més profund: el problema no és només la manca de recursos, sinó la transformació del sentit mateix de la cultura dins del sistema polític i econòmic.
  

La cultura municipal: una política sense competència clara però amb responsabilitat plena


  
Com es governa allò que no és estrictament obligatori? El text sobre els aspectes econòmics de la gestió cultural posa el dit a la nafra d’una contradicció estructural: els municipis són els principals sostenidors de la cultura, però ho fan des d’un marc competencial feble i amb recursos limitats. Aquesta tensió no és tècnica. És política.
  

Crònica de la sessió 'Estructures i mancomunació de recursos' del Debat 16 d'Interacció


  
«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.
  

2016: recuperació fràgil i desajust polític


  
  
L’informe del CoNCA 2016 apunta una lleu recuperació del sector cultural després dels anys més intensos de la crisi. Tanmateix, aquesta millora conviu amb un desajust persistent entre les prioritats de la política cultural i les necessitats del sector, especialment en àmbits clau com el finançament, les condicions laborals i l’accés a la cultura.