Destacats

Posar xarxa a l’economia creativa: teixir aliances per multiplicar oportunitats

  
  
Una reflexió sobre com la connexió entre agents culturals, creatius i econòmics pot reforçar la sostenibilitat, la innovació i el desenvolupament de la economia creativa
  

En el nostre món cada vegada més urbanitzat, les ciutats tenen un paper únic i innegable a l'hora de donar suport a la cultura. Les ciutats serveixen a poblacions ben diverses, són centres creatius vitals per a àrees metropolitanes o territorials més àmplies i ofereixen oportunitats per a les properes generacions d'artistes i creatives.

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural: reformar o repensar el model?


  
Nascuda en plena crisi, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural es presenta com a instrument de transformació. L’anàlisi confronta les expectatives inicials amb els resultats i obre el debat sobre el seu futur.
  

Les ciutats i el futur de la cultura: reptes globals, respostes locals


  
Una mirada als reptes culturals urbanes que destaca l’aposta per polítiques inclusives, noves formes de cultura i una participació oberta per construir ciutats més cohesionades i vives.
  

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat.

Mesurar per decidir: els serveis culturals locals sota el mirall dels indicadors


  
Quan la cultura es gestiona des de l’àmbit municipal, sovint es fa sense eines comparables ni sistemes estables d’avaluació. El Cercle de Comparació Intermunicipal de serveis culturals introdueix un canvi de mirada: convertir la gestió cultural en un camp mesurable, comparable i millorable.
  
  
L’informe de la 4a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de serveis culturals presenta els resultats corresponents a l’any 2017 i consolida una eina clau per a la gestió cultural local.

Quan la creació artística neix del barri


  
El documental “Art i part”, ideat i dirigit per Raimon Fransoy i Xavier Puig, mostra com la creació comunitària transforma vincles, mirades i identitats locals dins el programa Barcelona Districte Cultural.
  

El film, emès pel canal El 33, segueix el procés creatiu viscut per veïns i artistes en tres barris participants de la primera edició del projecte.

Internacionalitzar la cultura: circulació o estratègia?


  
Un informe de l’Observatori Basc de la Cultura proposa llegir la internacionalització des del contingut i el mercat. El repte és convertir aquesta circulació en una política amb direcció.
  

Llibre de receptes pel desenvolupament cultural


Què, on, com i per què. El títol d’aquest estudi és ben explicatiu. Què? Disseny d’estratègies de desenvolupament cultural. On? En àmbits locals i regionals. Com? Amb un recull de bones pràctiques. Per què? Per estimular les seves competències i habilitats i establir comparatives entre les diverses iniciatives. 

El pleonasme de la cultura digital


  
En els darrers anys, el terme “cultura digital” s’ha instal·lat amb força en el discurs de les polítiques culturals. Aquest text proposa una pregunta inecessària: i si aquesta expressió ja no explica res? Quan la digitalització travessa totes les pràctiques culturals, potser el problema no és incorporar el digital, sinó deixar de tractar-lo com una categoria separada. Rellegir-lo avui permet revisar un llenguatge que sovint dona per resolta una transformació que, en realitat, continua oberta. (n. de l'e., 2026)
  

Per què parlem tant de cultura digitalUna reflexió crítica sobre l’ús recurrent d’un terme que sovint amaga més confusions que precisió conceptual.
  

Com sobreviure a Interacció18


  
Arribar. És aquí segur? Sembla que si. Acreditacions aquí ➡

Sóc a la llista, si... Si, si, mira sóc aquí. D'acord, gràcies.

Hola, com anem? Ep! Quant de temps! Tot bé, si.

Acreditació al coll, llibreta, bolígraf. A punt!
 

Cartes que són lliçons de vida (II). Pasolini, “educador autèntic”


  
Repàs de fragments de les cartes de Pier Paolo Pasolini i una lectura de com la seva postura crítica i pedagògica —entesa com a amor a l’educació i a la qüestió cívica— continua oferint eines per pensar la relació entre cultura, ciutadania i transformació social.
  

Dèiem en la primera part d’aquest post que les cartes són una de les expressions literàries més lliures i que segurament millor defineixen una societat i un temps.