Destacats

Reinventar el museu o redistribuir la precarietat?


  
Rellegit avui, el text ajuda a entendre un canvi de fons en les polítiques culturals de la darrera dècada. La legitimitat dels equipaments ja no depèn només del que exhibeixen. Depèn també de la seva capacitat de sostenir relacions socials, produir contextos de participació i justificar el seu valor públic en societats cada vegada més desiguals i fragmentades.  (n. de l'e., 2026) 
  
  
La crisi econòmica de 2008 va obligar molts museus a redefinir les seves prioritats, però també va deixar al descobert fins a quin punt una part important del sistema cultural s’havia construït sobre una idea expansiva del creixement institucional.

Els estralls de la crisi perduren a les biblioteques

  
  

Les biblioteques públiques del territori espanyol es troben amb la necessitat d’afrontar un canvi de paradigma, fet que es posa de manifest tant per les conseqüències de la crisi com per les transformacions socials i informatives produïdes durant els darrers anys. Així ho consideren els autors del present informe, Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez, d’acord amb els quals els canvis en la gestió d’aquests equipaments és una prioritat.

Els museus i el risc de convertir-se en una professió feminitzada i precaritzada


  
Llegit avui, el document continua sent especialment pertinent perquè anticipa un debat que ha anat guanyant força dins el sector cultural: no n’hi ha prou amb incorporar discursos sobre inclusió o diversitat si les pròpies condicions materials de treball continuen reproduint jerarquies i desigualtats persistents. (n. de l'e., 2026)
  
  
Els museus acostumen a presentar-se com institucions de coneixement, preservació i servei públic. Però poques vegades es parla de les condicions laborals i dels desequilibris estructurals que travessen el propi sector museístic. El document Museums as a Pink-Collar Profession, publicat pel col·lectiu Gender Equity in Museums Movement (GEMM), introdueix una pregunta especialment incòmoda per al camp cultural: què passa amb una professió quan es feminitza i continua funcionant sota estructures de desigualtat?
  

Patronats culturals: governar també és decidir qui decideix


  
La governança cultural acostuma a aparèixer com una qüestió tècnica, gairebé administrativa. Organigrames, consells assessors, gerències, estatuts o models jurídics semblen formar part d’un llenguatge allunyat del debat cultural. L’informe El patronato como mejora en la gobernanza de instituciones públicas culturales planteja justament el contrari: les formes de govern d’una institució cultural condicionen profundament la seva capacitat d’actuar, la seva autonomia, la seva relació amb la ciutadania i fins i tot la seva legitimitat pública.
  

Gestió comunitària: quan l’administració deixa de dirigir per començar a compartir


L’article apunta a una transformació més profunda que organitzativa. La gestió comunitària qüestiona les jerarquies tradicionals i obre la porta a formes més horitzontals de governança cultural, en què els ajuntaments passen progressivament de proveïdors a facilitadors de processos col·lectius.  Llegit avui, el text manté una vigència clara. La gestió comunitària continua sent invocada com a horitzó desitjable, tot i que la seva implementació efectiva planteja dificultats persistents. La qüestió no és tant si cal incorporar-la, sinó fins a quin punt les administracions estan disposades a assumir el desplaçament de poder que comporta. Aquesta és, en el fons, la línia que separa el discurs de la pràctica.(n. de l'e., 2026)
  

La cultura local davant la tempesta global


  
Les polítiques culturals locals han deixat de gestionar únicament equipaments, programacions o patrimoni. El text de Ramón Zallo situa la cultura en un escenari molt més ampli: el d’una transformació profunda del capitalisme, de la comunicació i de les formes de convivència. Escrit després dels anys més durs de la crisi econòmica, Objetivos y desafíos de las políticas culturales locales proposa una lectura especialment significativa perquè combina diagnòstic estructural, dades de despesa pública i reflexió sobre els límits i potencialitats del municipalisme cultural.
  

Europeana Pro: una infraestructura digital per transformar el patrimoni cultural


  
  
La seva missió és ben clara: transformar el món en cultura. I com fer realitat, ni que sigui una mica, aquesta ambiciosa utopia? Recopilant el ric i divers llegat cultural d’arreu d’Europa i facilitant-te el seu ús per a la feina, l’aprenentatge, la investigació o, fins i tot, per pur plaer. Europeana Foundation, una iniciativa cofinançada per la Unió Europea, és un recurs que dóna suport a la transformació digital del patrimoni cultural i que volem presentar a tots aquells membres de la comunitat que no n’hagin sentit a parlar.

Qui omple les pantalles (i en quines condicions)?


  
Un informe europeu sobre autors audiovisuals posa dades a una realitat coneguda: la centralitat del sector contrasta amb la precarietat de qui el sosté.


Kultursistema: repensar el sistema cultural des de la complexitat


 

Any nou, projectes nous. I per això us proposem un recurs que proporciona un apropament ric i actualitzat dels ecosistemes culturals i creatius. Una iniciativa nascuda en el context cultural basc que pot ser perfectament extrapolable a altres territoris per la seva riquesa funcional.
 

Identificar el major número d’agents possibles, d’acord amb la proposta de Kultursistema és el que primer s’ha de fer per analitzar un ecosistema cultural i creatiu.
  

Equipaments culturals en punt mort: quaranta anys de política local sense resolució


  
L’article proposa una lectura dels quaranta anys de polítiques culturals locals a Espanya a partir del seu instrument més visible i persistent: els equipaments culturals. Lluny de construir un relat celebratori de la democratització cultural, el text descriu un procés marcat per una expansió inicial intensa, especialment als anys vuitanta, seguida d’una incapacitat sostinguda per adaptar-se als canvis socials, econòmics i tecnològics. El resultat és una situació que l’autor defineix amb precisió: una paràlisi permanent.