Notícies

Cultura amb impacte social o institucions en cerca de legitimitat?


  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
  

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia transformador. De la intuición a la professionalidad


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries vinculades al territori per explicar el seu patrimoni


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

Projecte d'Assemblea Ciutadana Metropolitana de la Biennal Manifesta


Es busquen persones que es dediquin a la gestió cultural, artistes independents, persones que pertanyin a organitzacions socials, culturals i/o ecologistes locals de les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, estan cridades a participar en l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'espai participatiu fruit de la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia.
 
 

Nou web que aglutina les subvencions culturals de totes les administracions


 
La Mancomunitat Cultural posa en marxa un nou portal que permet accedir a les subvencions culturals de totes les administracions.

Governar la cultura sense confondre rols


  
Les relacions entre responsables polítics i equips tècnics formen part d’aquells debats permanents de la gestió cultural que gairebé mai acaben de resoldre’s. L’article de Mikel Etxebarría Exeita, publicat a Periférica Internacional el 2023, aborda aquesta qüestió des d’una perspectiva poc habitual: no des de la teoria abstracta de la governança cultural, sinó des de l’experiència acumulada dins l’administració pública.
  

Més d’una vintena de recursos per atendre els drets culturals de la ciutadania


 
La Diputació de Barcelona a través de l'àrea de Cultura posa aquest any a disposició dels ens locals de la província 25 recursos, dotats amb un total de 4.589.600 euros
 

La Diputació de Barcelona posa a disposició dels governs locals de la província fins a 25 recursos econòmics, materials i tècnics, perquè puguin desenvolupar les seves polítiques culturals amb l'objectiu de contribuir a que la ciutadania pugui exercir els seus drets culturals, així com a la democratització de l’accés a la cultura i de la creació artística i cultural.

En relació al Catàleg la vicepresidenta tercera de la Diputació de Barcelona, Candela López, ha afirmat que “a l’Àrea de Cultura tenim el pressupost més elevat de la Diputació de Barcelona. Una dada que parla de la transcendència que tenen les polítiques culturals pel nostre govern.

Art participatiu i espai públic: transformar un lloc o activar un procés?


 
Una intervenció artística al túnel del barri de la Salut, a Badalona, mobilitza centres educatius i entitats. El projecte apunta a la cohesió i la memòria, i alhora obre la pregunta sobre la continuïtat d’aquest tipus d’accions​.
    
 

Els meus millors consells, de Mireia Gubianas


Mireia Gubianas va ser una de les veus que ens van acompanyar a les passades jornades Interacció’23. Cultura amb veu jove a la taula Joves agents culturals, per tal de parlar-nos de com implicar els joves en els processos creatius i curatorials, quins aprenentatges se’n deriven i què cal per potenciar que els joves se sentin convocats per les programacions culturals dels equipaments municipals.

Aquesta vegada comptem amb ella per escoltar els seus millors consells en quant a gustos musicals, propostes de lectures, associacions a seguir i qüestions que li fan perdre el son a les nits.

Una presència escassa de la dona en les programacions de la música clàssica a Catalunya


L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. L'anàlisi parteix d'una base de dades que s'ha incrementat respecte de l'any passat fins arribar a més de 2.200 concerts, tot i que es repeteix la dificultat en l'accés a les dades dels equipaments. La principal conclusió de l'informe és que el 2022 es va produir un increment d'activitat del 33,7%, que arriba al 50% en el cas dels grans equipaments i que s'atribueix a la recuperació postpandèmia. El sector encara és molt masculí segons l'informe, el repertori de les compositores representa només el 5,5% en el global de la música culta interpretada.