Notícies

El temps dels públics també és una política cultural


  
Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) s'inscriu en un debat que ha anat guanyant força després de la pandèmia: la necessitat de repensar la relació entre les institucions culturals i els ritmes de vida de la ciutadania. Més que preguntar-se com atreure nous públics, el document planteja una qüestió diferent: fins a quin punt la programació cultural continua responent als temps de les institucions més que no pas als temps dels seus usuaris. Aquesta perspectiva desplaça el focus des de l'oferta cap a les condicions temporals que fan possible, o dificulten, la participació cultural.

Diàleg entre les societats civils de Turquia i la UE – Visita d’estudi a Barcelona

La Xarxa Nacional de Diàleg de la Societat Civil de Turquia (CSDTN) es va crear com a part del programa “Diàleg de la Societat Civil entre Turquia i la UE” (CSD) per promoure la comunicació entre les OSC turques i europees.

Governar la cultura també és governar el temps


  
El document recull el treball del Grup 5 del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) dedicat als temps de la cultura. En lloc d'elaborar un informe convencional, els autors opten per una galeria de converses amb responsables polítics, directors d'institucions, investigadors i responsables associatius per explorar una mateixa pregunta: com poden els actors culturals articular temporalitats que sovint entren en conflicte?

Espais comunitaris en suspens: impacte i reconfiguració de la cultura gestionada des de la proximitat


  
L’article de Santiago Eizaguirre analitza els efectes de la pandèmia sobre un àmbit sovint lateral en les polítiques culturals, però central en la pràctica cultural real: els espais i projectes que operen des de la gestió comunitària. El punt de partida és clar: aquests espais no són només llocs de producció cultural, sinó dispositius de relació, governança i acció col·lectiva, i és precisament aquesta condició la que la pandèmia va tensionar amb més intensitat.
  

2022. L'any dels Drets Culturals? | Anuari Polièdrica Magazín


 

Aquest 2022 ha estat un any intens, amb projectes i accions que han involucrat un gran nombre d’agents independents, institucions culturals i educatives, i administracions locals, autonòmiques i estatals.

Aquesta publicació proposa una selecció de les accions desenvolupades al llarg de l’any per part d’un ecosistema cultural divers i potent. Un conjunt d’activitats, projectes i polítiques que interpel·len directament la ciutadania i el territori, alhora que enriqueixen el comú amb la producció d’una experiència situada i generadora de coneixement.

#PRiSMA Gener. Recull d'articles i pòdcasts


 

Ja està disponible el #PRiSMA de Gener que publiquem des de Polièdrica Magazín.

#PRiSMA és un recull mensual de notícies i pòdcasts publicats per altres mitjans de comunicació o projectes durant el mes anterior que giren al voltant dels drets culturals, art i educació, museus i mediació cultural, cultura comunitària, gestió cultural i ODS.

Els comuns culturals entre la institució i l'autogovern comunitari



El debat sobre els comuns culturals no només qüestiona les formes de gestió de la cultura, sinó també la manera com s'entén l'interès general i el paper de les institucions públiques. Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) francès, publicat el 2020, se situa en aquest punt d'inflexió i planteja una pregunta encara molt vigent: com poden els poders públics donar suport als comuns culturals sense neutralitzar-los?

Les polítiques culturals també han d'aprendre a habitar

  
  
  
Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre la transició ecològica fora dels àmbits habituals de l'energia o l'urbanisme. La seva hipòtesi és que la cultura no només pot contribuir a comunicar els canvis, sinó que és una condició perquè les societats aprenguin a habitar d'una altra manera els territoris. Escrit en plena crisi sanitària i ecològica, el document combina prospectiva, assaig i propostes de política pública per imaginar com podria transformar-se l'acció cultural davant els reptes climàtics.

Observar per transformar: els observatoris culturals com a dispositius d’innovació


  
L’article de Raúl Abeledo Sanchis (2022) situa els observatoris culturals en un moment de crisi sistèmica i transformació global en què la cultura adquireix una centralitat renovada dins les polítiques públiques. En aquest context, els observatoris emergeixen com a espais híbrids entre recerca, acció i mediació, amb una funció que va més enllà de la simple producció d’informació. La seva raó de ser es vincula a una mancança persistent: la feblesa de l’avaluació estratègica en els processos de planificació pública, sovint relegada a un paper marginal malgrat la seva importància per orientar decisions.
  

Mesurar la cultura, un pas més a prop

El passat 23 d'octubre es va presentar, després d'anys de treball, l'informe Measuring the Cultural and Creative Sectors in the EU (final report). El projecte, encarregat per la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, tenia per objectiu elaborar un marc estadístic unitari per mesurar l'anomenat sector cultural i creatiu a tots els països de la Unió Europea (UE).