desenvolupament territorial

  
Aquest text de Teixeira Coelho, escrit el novembre de 2016, identifica cinc grans desafiaments per a la cultura i les polítiques culturals: l’impacte de les tecnologies digitals, el paper de les ciutats, la construcció d’un mercat cultural sostenible, la necessitat de discutir el valor de la cultura i la relació entre cultura i educació.
  

  
Article que sintetitza un eix de debat de la jornada i el converteix en marc de lectura: la ciutat com a espai on els grans reptes contemporanis es materialitzen amb intensitat, exigint una articulació més estreta entre coneixement científic i decisió pública, amb una interpel·lació clara al paper de les administracions locals.(n. de l'e., 2026)
  

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

  
Més de vuit anys després, el llibre manté vigència perquè moltes de les preguntes que plantejava continuen obertes. Pot existir una política cultural urbana que no converteixi la creativitat en recurs econòmic? És possible activar cultura sense accelerar processos d’expulsió? I fins a quin punt les administracions públiques són capaces de protegir pràctiques culturals que no encaixen fàcilment en les lògiques de programació, visibilitat o retorn? (n. de l'e., 2026) 
  

  
Hi ha conceptes que semblen haver nascut per ampliar possibilitats i que acaben convertits en instruments d’ordenació. La creativitat és un d’ells. Durant anys, el paradigma de les “ciutats creatives” s'ha presentar com una alternativa capaç de regenerar barris, activar economies urbanes i atreure talent a través de la cultura.

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.

Les ciutats són un dels millors invents de la humanitats, segons l’economista Edward Glaser, autor de “El triomf de la ciutat”: són els llocs més productius, on es paguen els salaris més alts, on la gent és més saludable i on s’esdevé la majoria de la innovació. “L’iPad no es va inventar al bel mig del desert”, va resumir l’economista de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans.

La investigadora va participar en la taula rodona “Ciència i construcció de la ciutat”, emmarcada en el congrés Interacció17 (Barcelona, 18-20 d’Octubre de 2017). Aquesta trobada bianual explora l’impacte de grans temes i tendències sobre el món de l’administració local i aquest any es va titular “Ciència i cultura: restablim la connexió”.

El programa d’Interacció17 es va distribuir en quatre eixos principals i alhora complementaris, sota els quals es van agrupar les xerrades i debats sobre la necessària reconnexió entre ciència i cultura. En aquesta taula rodona inicial, els quatre responsables de cada un d'aquests eixos van traçar una visió general de les necessitats, els conflictes reconeguts i els seus principals propòsits.

  
Mesurar la cultura sovint queda en el terreny de les intencions. L’estudi del Carnaval de Terra Endins de Torelló desplaça aquesta abstracció: posa una metodologia a prova i mostra què passa quan intentem capturar, de manera sistemàtica, els efectes reals d’un esdeveniment cultural en un municipi.
  

1. El rol de les ciències socials en les recerques de tall urbà

Les ciències socials juguen un paper doble en la construcció col·lectiva (física i simbòlica) de la ciutat. Un paper d’agents prospectius i al mateix temps un paper d’agents del canvi. Sigui des de l’acadèmia, sigui de bracet amb institucions públiques o privades, des del món empresarial o des de l’urbanisme, en comitès d’assessors o en el desplegament de polítiques determinades, en qualsevol camp les ciències socials avaluen, modifiquen i proposen, al mateix temps.

1. El desenvolupament sostenible com a espai de trobada

L’Agenda 21 de la cultura és un document internacional aprovat a Barcelona l’any 2004, a partir del treball conjunt de governs locals, activistes i altres agents per promoure polítiques culturals locals compromeses amb el desenvolupament sostenible.[i] Entre d’altres principis, destaca les analogies existents entre les qüestions culturals i ecològiques, entenent que la cultura i el medi ambient són béns comuns de la humanitat, que requereixen una atenció especial en el context de la globalització.

  
L’editorial de Jean-Pierre Saez situa la cultura en un moment de transició que no es presenta com una ruptura clara sinó com una acumulació de tensions no resoltes. El context polític francès actual, marcat per un canvi de govern i per una reforma territorial en curs, actua com a escenari on aquestes tensions es fan visibles. La cultura hi apareix com un camp especialment revelador: es demana transformació, però no hi ha acord sobre què s’ha de transformar ni sobre quins equilibris s’han de preservar.