patrimoni cultural

Grup de Ciutats Patrimoni Mundial de l’Estat espanyol

S’ha publicat el llibre blanc per a les ciutats que són patrimoni mundial del Grup de Ciutats Patrimoni Mundial de l’Estat espanyol. El volum ha estat coordinat per l’arqueòleg municipal de Tarragona, Joan Menchón

La Llei de Patrimoni Històric Espanyol, promulgada fa més de vint anys, ha propiciat diferents estratègies de gestió des de les comunitats autònomes i des d'un bon nombre de municipis, totes elles amb una inspiració comuna, centrada en la protecció i conservació del patrimoni en els seus corresponents àmbits territorials, però amb resultats molt diferents.

Les primeres notícies vinculades a la destrucció d’elements patrimonials a Mosul o Nim-rud van generar un fort impacte mediàtic. Aquesta repercussió feia presagiar que les accions continuarien en les següents setmanes i mesos. Malauradament, les sospites es van fent realitat amb la destrucció de l’antiga ciutat de Hatra, a l’Irak o de Dur Sharrukin, capital de la civilització assíria durant el regnat de Sargon II (722-705 aC).

Aquest context traça diverses lectures. Per una banda ens transporta als diferents usos que es fan del Patrimoni Cultural. Estat Islàmic ha trobat un filó en aquest àmbit per disposar de publicitat gratuita a nivell internacional. Es fa un ús del patrimoni amb objectius polítics o ideológics. Res de nou. La bibliografia generada sobre aquesta tipologia d’usos és immensa. La recerca ens aporta continuament noves dades en aquest sentit, tant de conflictes ja passats, com dels avui actius desplegats per tot el món, amb casos vinculats a la destrucció i salvaguarda del patrimoni.

    
Què vol dir activar el patrimoni en una ciutat que ja en té molt? El Pla de dinamització del patrimoni cultural de Terrassa no parteix de la manca, sinó de l’abundància. I és aquí on apareix la qüestió de fons: com es passa de conservar a activar, de tenir patrimoni a fer-lo operar realment en la vida cultural i econòmica de la ciutat.
  

The Voice of Culture és un nou marc de diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i els professionals de la cultura. 

L’any 2015 es tractaran dos temes: 'Desenvolupament d’audiències a través de mitjans digitals'(18 i 19 de juny, a Amsterdam); i 'La governança participativa del patrimoni cultural' (2 i 3 de juliol, a Florència). Aquests temes han estat seleccionats en relació a les prioritats del Work Plan for Culture 2015-2018. Els resultats dels debats es tindran en compte en el treball de polítiques en curs de la UE sobre aquestes qüestions, tant a la Comissió Europea i com a l’Open Method of Coordination de la cooperació europea en l'àmbit de la cultura. El termini per sol·licitar la participació en algun dels dos debats és el 25 de març.

L'estraperlista

Acostumbramos a relacionar la palabra patrimonio a grandes espacios patrimoniales, yacimientos arqueológicos o museos con grandes instituciones y complejas organizaciones. Acostumbramos también a olvidar que el patrimonio cultural es identidad, una identidad que se ha ido fraguando en un territorio a partir de una historia, de un pueblo y de una estructura social y en cuyo adn se han ido almacenando determinadas características que hacen de ese territorio algo único. Ese patrimonio, el del territorio, el de la cotidianidad, es el que se localiza en la mayor parte de nuestro país, en circunscripciones urbanas y rurales, muchos alejados de ese otro gran patrimonio que también de otra manera necesita ser preservado.

La Diputació de Barcelona ofereix un conjunt de dades públiques sobre cultura en formats digitals, estandarditzats i interoperables per afavorir la seva reutilització. La plataforma disposa d’un cercador per paraula clau i format que permet localitzar les dades obertes disponibles sobre arxius municipals, biblioteques municipals, elements de patrimoni cultural, museus i agenda d'activitats, i teatres i auditoris municipals amb agenda d'activitats.

Revista de Museologia

Número monogràfic que mostra una panoràmica dels principals museus i col·leccions vinculades al món del vi a l’estat espanyol. Inclou experiències i investigacions al voltant de la patrimonialització i musealització del llegat paisatgístic, cultural i econòmic al voltant d’aquest producte a les diferents comarques i regions vinícoles. Podeu trobar, entre d’altres, un article sobre Viniseum, el nou Museu de les Cultures del Vi a Catalunya, un estudi sobre la varietat d’estudis universitaris a algunes regions de gran tradició vitivinícola o un apunt sobre la tasca de l’Associació de Museus del Vi a l’hora de desenvolupar nomes fórmules per posar en relleu el valor patrimonial, social i cultural de tota la riquesa que envolta a aquest producte.

Instituto de Ciencias del Patrimonio (Incipit-CSIC) ׀ Discovering the Archaeologists of Europe (DISCO)

Segons aquest estudi que presenta els resultats corresponents a l’estat espanyol del projecte DISCO (Descubrint els arqueòlegs d’Europa),  Espanya ha perdut entre 2009 i 2013 un 66% de llocs de treball i un 42% d’empreses dedicades a l’arqueologia. En aquest període s’ha passat de 2.358 a 796 llocs de treball. Un 56% dels contractes són temporals i els salaris estan allunyats de la mitjana europea. El projecte, que compta amb finançament comunitari i recull dades de 21 països europeus, descriu la situació del sector de l’arqueologia a Europa, fa un recompte dels professionals que s’hi dediquen i analitza les seves condicions laborals. Informa també sobre els diners públics destinats a cada país a l’arqueologia i sobre l’impacte de la crisi econòmica en el sector.

  
Museu de la Pesca
  

L’any 2002 s’inaugurava al port de Palamós el Museu de la Pesca. Era la culminació d’un projecte que s’havia encarat feia més de deu anys, quan es va municipalitzar una col·lecció d’un antic museu, el Cau de la Costa Brava. Per primera vegada se li atribuïa a la pesca una dimensió cultural, més enllà de l’activitat econòmica fonamental que representa en els ports del nostre litoral.