equipaments culturals

  
Les dades de la Xarxa de Museus Locals mostren un increment de visitants i un esforç creixent en la producció d’exposicions i en la gestió de col·leccions. Els museus municipals continuen consolidant-se com una infraestructura cultural de proximitat.
  

Els museus que formen part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona continuen ampliant la seva activitat i el seu públic. L’any 2012 els 64 museus integrats a la xarxa, repartits en 52 municipis, van registrar 991.671 visitants, un increment del 4,8 % respecte al 2011. 

  
Un projecte del Centre d’Art Tarragona que entén la mediació com a espai de treball col·lectiu per repensar la producció cultural des del territori
  

  
Mirada des d’avui, la campanya conserva interès perquè anticipa debats que després han esdevingut centrals en les polítiques culturals locals: la gestió comunitària d’equipaments, la cultura com a infraestructura relacional i la necessitat de construir implicació ciutadana més enllà de la lògica de públics. El cinema ja no apareix només com una pantalla. Apareix com un espai que només continua existint si hi ha gent disposada a sentir-lo com a propi. (n. de l'e., 2026)
  
  
El tancament dels cinemes Renoir de Palma ha generat una de les reaccions ciutadanes més singulars dels darrers anys en l’àmbit cultural. Lluny d’assumir la desaparició de les sales com una conseqüència inevitable de la crisi del sector audiovisual, un grup de ciutadans ha impulsat el projecte CineCiutat amb la voluntat de recuperar els cinemes i gestionar-los cooperativament. La campanya Jo tenc un cinema forma part d’aquest procés i s’ha convertit en un dels seus principals instruments de mobilització pública.
  

  
  
La campanya obre preguntes que avui continuen vigents. Què passa quan el patrimoni adopta les formes de l’espectacle viral? Quina relació s’estableix entre cultura pública i marca corporativa, tenint en compte el paper del banc ING Group com a patrocinador principal? I fins a quin punt aquestes operacions amplien realment l’accés cultural o simplement transformen la cultura en un contingut emocionalment eficaç?

Mirat des d’avui, Our Heroes Are Back continua funcionant perquè no només promocionava una reobertura. Posava en escena una idea molt concreta de museu: un equipament que ja no espera passivament el visitant, sinó que competeix per l’atenció en el mateix ecosistema visual i emocional que la publicitat, l’entreteniment i les plataformes digitals.​ (n. de l'e., 2026)

Un dels reptes de les biblioteques a l'actualitat és fer visible el valor que generen a la societat i els beneficis que aporten. En el marc d'Interacció, es va portar a terme la taula rodona "Com fer visibles els beneficis de la Biblioteca Pública a la societat" en la que es va presentar el treball dut a terme per l'Àrea de Presidència i dues experiències de referència a nivell europeu.

En els enllaços d'aquesta entrada trobareu les presentacions que van fer els ponents.

  
L’estudi Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a los museos? introdueix un desplaçament clau en l’anàlisi dels públics culturals: deixa de centrar-se exclusivament en qui visita els museus per preguntar-se com són percebuts per tota la població, incloent-hi aquells que no hi van. El punt de partida és contundent: tot i l’augment sostingut de l’oferta i del nombre de visites, prop del 70% de la ciutadania no freqüenta museus, cosa que obliga a qüestionar no només les polítiques d’accés, sinó la imatge mateixa de la institució.  

  
Un estudi que connecta participació cultural i benestar, i obre preguntes sobre el valor públic dels museus

Els museus fa temps que han deixat de definir-se només per la conservació i l’exhibició. El debat actual els situa també en relació amb el benestar de les persones.

Aquest mes d'abril hem publicat els següents posts al blog del CCCB LAB que creiem que poden ser del vostre interès:

• El nou ecosistema productiu: fabricació personal, distribuïda i oberta: Tomás Díez explica l'evolució que porta al sorgiment d'espais com els FAB LABS.
• La revolució del comú : Rubén Martínez fa una crònica del cicle "En comú" que es va fer al CCCB.
• Analitzant el públic virtual: L'equip del CCCB Lab compartim com concevem i tractem el públic virtual.
• Ciutat, espai, treball i gent que fa coses:  César Reyes Nájera | dpr-barcelona, parla dels nous "makers": ciutadans que fan coses.

A més a més, el passat mes de març vàrem celebrar al CCCB la VII edició biennal de Kosmopolis, Festa de la Literatura Amplificada. Si no hi vas ser o si et ve de gust reviure el festival, K13 continua a la xarxa: des del web de Kosmopolis pots accedir als vídeos de les diferents xerrades, conferències, debats, lectures i recitals, així com a entrevistes als participants i clips temàtics. També pots llegir les cròniques que Albert Forns, Lucia Calvo, Breixo Hardinguey i Marta Palomo han escrit sobre les activitats que van formar part del Bookcamp, l’Homenatge a Roberto Bolaño o els especials sobre Novel·la gràfica al Regne Unit i Tercera Cultura. + INFO

  
La precarització del treball cultural no és un fenomen recent, però aquest número d’OnCurating ja en traçava un mapa precís fa més d’una dècada. A través de veus del camp artístic i curatorial, el volum descriu un sector que es reconfigura sota lògiques d’inestabilitat i autoexplotació. Llegit avui, el text té valor com a antecedent d’un debat que encara no s’ha resolt, i que sovint ha avançat més en la diagnosi que en la capacitat d’incidir en les condicions materials del sector. (n. de l'e., 2026)
  

  
Un monogràfic internacional reuneix veus crítiques per analitzar com canvien les condicions laborals dels artistes i comissaris en l’ecosistema contemporani.
  
  

 
Martí Manen qüestiona el model expositiu tradicional i proposa imaginar espais més oberts, experimentals i socialment actius.
  

El comissari independent i crític d’art Martí Manen reflexiona en aquest llibre suggeridor sobre la noció clàssica d’exposició i convida a explorar formes més eficaces perquè l’art contemporani dialogui amb la societat.