drets culturals

  
  
  
Cultura libre de Estado proposa superar una política cultural centrada a facilitar el consum i avançar cap a institucions que permetin produir, transformar i governar la cultura. Jaron Rowan no planteja retirar l’Estat, sinó redefinir la relació entre allò públic i allò comú: preservar la vocació universal de les institucions públiques i reconèixer, alhora, l’autonomia de les comunitats que creen, gestionen i sostenen cultura.

  
La tesi central de l'informe és que la participació cultural està fortament associada amb alguns dels principals atributs de les societats inclusives, especialment la confiança interpersonal, la tolerància i el respecte per la diversitat. L'argument no és que la cultura produeixi automàticament aquests valors, sinó que els països amb nivells més elevats de participació cultural tendeixen també a presentar nivells més elevats de cohesió social.

  
Un llibre que examina com la cultura pot esdevenir eina real de cohesió social en ciutats diverses
  

Vincular polítiques culturals i gestió de la diversitat urbana és avui una exigència estructural per a les ciutats. Les estratègies interculturals orientades a construir ciutadania continuen sense ocupar un lloc central en moltes agendes públiques, i el potencial de la cultura com a instrument de cohesió i reducció de desigualtats encara resta parcialment desplegat.

    
La creació artística pot generar espais de relació en què les persones deixin de ser definides per les categories que habitualment les identifiquen. La mirada de l’altre parteix d’aquesta possibilitat: posar artistes professionals i persones vinculades als serveis de salut mental a treballar conjuntament, no com a creadors i receptors, sinó com a participants d’un mateix procés creatiu.

  
El dossier Cultura y crisis. Paisajes tras la tormenta proposa una lectura coral d’un moment de ruptura en les polítiques culturals contemporànies. El punt de partida és aparentment conegut, la crisi econòmica i els seus efectes sobre el sector cultural, però el conjunt de textos desplaça ràpidament aquesta explicació cap a un terreny més profund: el problema no és només la manca de recursos, sinó la transformació del sentit mateix de la cultura dins del sistema polític i econòmic.
  

  
  
L’informe del CoNCA 2016 apunta una lleu recuperació del sector cultural després dels anys més intensos de la crisi. Tanmateix, aquesta millora conviu amb un desajust persistent entre les prioritats de la política cultural i les necessitats del sector, especialment en àmbits clau com el finançament, les condicions laborals i l’accés a la cultura.
  

  
Aquest text proposa una lectura sobre el paper de la cultura en les societats contemporànies a partir del concepte de retorn social. Parteix d’una afirmació clara: la cultura no pot ser avaluada només en termes econòmics, ja que incorpora una pluralitat de valors, d’existència, de prestigi, de cohesió, educatius i simbòlics que fonamenten la seva funció social. Aquesta mirada situa la cultura com a bé públic comú i com a dret, reconegut institucionalment des de la Declaració Universal dels Drets Humans, i obliga a repensar les polítiques culturals més enllà de la seva contribució al creixement econòmic.
  

  
El desenvolupament de públics és una de les qüestions centrals de les polítiques i de les organitzacions culturals. El debat parteix d’una constatació: les polítiques culturals concentren bona part dels esforços en la creació d’oferta, tot assumint que aquesta generarà automàticament una demanda.

  
Aquest article de Céline Romainville és una de les anàlisis més útils per entendre una tensió que travessa bona part de les polítiques culturals actuals: la dificultat d’articular democratització de la cultura i democràcia cultural. A partir de l’evolució jurídica dels centres culturals de la Comunitat Francesa de Bèlgica, l’autora mostra com aquestes dues orientacions han coexistit, s’han superposat i sovint han acabat competint entre elles.

  
La relació entre cultura, institucions públiques i mercat és el punt de partida de Cultura libre de Estado, un assaig publicat en un moment de forta revisió de les polítiques culturals després de la crisi econòmica. Jaron Rowan qüestiona tant el model de cultura orientat a la rendibilitat econòmica com una determinada concepció de les institucions públiques, i proposa recuperar la cultura com un espai de democràcia, participació i producció de béns comuns.