valor públic de la cultura

  
La ciència es dona sovint per justificada. Innovació, progrés, competitivitat. Però quan es pregunta per la seva utilitat social, el discurs es torna menys clar. Qui defineix el valor de la recerca i amb quins criteris?
  

Els museus ja no són només contenidors de col·leccions. Aquest article de Kyra Romero proposa entendre algunes antigues fàbriques reconvertides en equipaments culturals com a peces estratègiques d’una xarxa territorial més àmplia. A partir dels casos del mNACTEC i del MUHBA, l’autora defensa que el patrimoni industrial pot actuar com una infraestructura cultural capaç de connectar ciutat, memòria i desenvolupament territorial.

  
 “Si no puc ballar, no és la meva revolució” va dir Emma Goldman. Amb revolució o sense, el 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa. El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO commemora així el naixement de Jean-Georges Noverre, creador del ballet modern, el 29 d’abril de 1727.

La divulgació científica es pot arribar a tocar. La fan palpable un gran nombre d’activitats que trobem arreu del territori amb la funció d’apropar la ciència a la ciutadania.

Però per sort, dins la dificultat de navegar en aquest mar de propostes, va sorgir: surtderecercapercatalunya.cat. Un web on es compilen moltes d’aquestes opcions d’oci que permeten apropar-nos a la ciència a través d’activitats de centres de recerca i universitats. Així com també museus, espais patrimonials, parcs naturals i diverses institucions.

  
Una reflexió sobre com Noruega ha abordat l’avaluació de la qualitat artística per fer-la coherent amb els valors culturals i socials i no només amb criteris tecnocràtics o de mercat.
  

Aquest document és el resultat d’un programa de recerca nascut al Consell de les Arts de Noruega que indaga sobre la noció de qualitat en el context artístic i cultural.

  
Una introducció a la idea de “genealogia del futur” que planteja com els relats, imaginaris i discursos del present condicionen la manera com imaginem i acabem construint els futurs possibles.
  

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

  
  
La desaparició de Stephen Hawking ha generat una onada de reconeixement internacional a una figura que va transformar la manera d’explicar la ciència al gran públic. Més enllà de les seves aportacions a la cosmologia, el seu llegat planteja una pregunta que connecta directament amb Interacció18: què passa quan el coneixement deixa de ser patrimoni dels especialistes i es converteix en una experiència compartida d’aprenentatge?
  

  
Una reflexió que posa el focus en com la presència, la mirada i la producció de dones en l’àmbit cultural aporta diversitat, profunditat i noves formes de sentir i entendre la cultura.
  

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

  
Un llibre que explora com les pràctiques artístiques poden incidir en la sostenibilitat ambiental i transformar la consciència ecològica col·lectiva
  
  

Es pot millorar el medi ambient a través de l’art? Aquesta és la pregunta de partida de Forma, Art i medi ambient: participar en la sostenibilitat, una obra que proposa anar més enllà del reciclatge o la reutilització per analitzar com els projectes artístics poden intervenir directament en la relació amb l’entorn natural i generar canvis reals, tant en el territori com en les actituds quotidianes de la ciutadania.

  
Les polítiques culturals a Catalunya han viscut en les darreres dècades una paradoxa persistent. D’una banda, la cultura ha guanyat centralitat social, econòmica i simbòlica com mai abans. De l’altra, s’ha instal·lat una sensació recurrent de crisi, de desgast del model i de manca d’horitzó compartit. El llibre de Rius Ulldemolins, Martínez Illa i Martín Zamorano proposa una hipòtesi clara per entendre aquesta tensió: el problema no és tant la cultura com la manera com s’ha governat.