valor públic de la cultura

  
Una entrada que desxifra les pràctiques, criteris i processos del comissariat d’exposicions més enllà del tòpic.
  

L’escriptora escriu llibres i articles. La pintora pinta quadres i murals. La músic compon i interpreta. I la comissària munta exposicions. En els tres primers casos tenim més o menys clar en què consisteix el procés. Però què és el comissariat? Què implica exposar alguna cosa en un espai? Quins processos i metodologies fa servir el comissari?

  
Aquest informe del CoNCA és especialment rellevant perquè desplaça una pregunta habitual sobre les subvencions culturals. En lloc de preguntar únicament què financen o quins resultats obtenen, planteja una qüestió més profunda: quina idea de cultura, de participació i de valor públic incorporen les bases de les convocatòries. L’estudi analitza 85 convocatòries de subvencions del Departament de Cultura vigents el 2016 i proposa un marc per entendre-les no només com un mecanisme administratiu de distribució de recursos, sinó com un instrument de política cultural capaç d’orientar comportaments, prioritats i impactes socials.
  

Segurament us heu pogut oblidar alguna vegada de l’aniversari d’algú que aprecieu o fins i tot d’aquella data que va ser tan important per a vosaltres i que no voldríeu oblidar mai. Ara bé, el més probable és que acabem oblidant aquells fets més desagradables que hem viscut a la vida, el nostre cervell així ho sòl fer precisament per poder dur una vida més lleugera.

Una proposta per repensar l’avaluació de les Fàbriques de Creació a partir dels seus processos i del seu valor públic
  

En un context de consolidació del Programa de Fàbriques de Creació de Barcelona, aquest document afronta una qüestió fonamental: com es poden avaluar espais dedicats a l'experimentació artística sense aplicar-hi únicament els instruments tradicionals de control de resultats?

  
Llegida avui, la guia no és només una eina tècnica. És una peça clau per entendre com la cultura entra i amb quines condicions en els sistemes de coneixement i de govern.(n. de l'e., 2026)
  

Les estadístiques culturals semblen neutrals. Però cada indicador defineix què entenem per cultura i què queda fora del camp de visió. La guia d’Eurostat no només recull dades: construeix un marc.​ 
  

  
Rellegit avui, el text anticipa una qüestió que s’ha tornat central en moltes polítiques culturals locals: la mediació sovint ha crescut institucionalment sense modificar realment les estructures de decisió cultural. Molts equipaments han incorporat programes de mediació mentre mantenien intactes les jerarquies de programació, els criteris de legitimació artística o els mecanismes de relació amb el territori. La mediació es converteix així en una capa complementària que acompanya els projectes, però que rarament condiciona les prioritats institucionals. 

La pregunta final que formulava l’article continua tenint força política: hi pot haver cultura sense mediació? Potser avui caldria reformular-la lleugerament. No tant si existeix cultura sense mediació, sinó quina mena de mediació reforça les estructures existents i quina és capaç d’alterar-les. (n. de l'e., 2026)
  
  

Rellegit avui, el text permet detectar algunes tensions que s’han fet més visibles amb el temps. La primera és el risc que la transversalitat acabi dissolent la mateixa especificitat política de la cultura. Quan la cultura esdevé útil per a tot, salut, inclusió, turisme, innovació, desenvolupament econòmic, apareix una pregunta inevitable: què passa amb la cultura quan el seu valor depèn sobretot dels efectes que produeix sobre altres polítiques?

També resulta significativa la centralitat que hi ocupa la idea de cohesió.

Durant tres dies d'octubre la cultura i l'educació van fer un viatge del passat al present i per tots els racons del món que ens va mostrar millor els llaços que les uneixen. Tot seguit trobareu la compilació de tot el que van donar de sí tres dies de jornades d'Interacció18 | Sobre la humanitat dels humans a través de les cròniques de la Clàudia Rius i la Neus Molina, així com tots els vídeos de les ponències i la bibliografia d'Interacció18.

  
Totes ballem. Cada cultura balla i tant a la seva manera que balla! Precisament aquest fet demostra que moure el nostre cos al ritme de la música és omnipresent arreu i ho ha sigut durant tota la història de la humanitat.

Aleshores, per què aquest acte aparentment frívol és tan fonamental per l’ésser humà?

  
ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT