pensament cultural

Reflexió crítica i conceptual sobre la cultura i les polítiques culturals. Criteri S’utilitza en articles d’assaig, reflexió o debat teòric sobre el paper de la cultura.

#Compartim. Setmana 14

 
Setmana 14 de l’any i la primavera ja es deixa notar! Amb el canvi de mes i l’energia renovada, el sector cultural es posa en marxa amb noves propostes, reflexions i tendències que val la pena seguir de prop.

A #compartim, cada dilluns fem una selecció dels articles, informes i opinions que ens han semblat més interessants. Què hem descobert aquesta setmana? Aquí ho teniu!
 
  

Sarabanda d’abril

Narcís Comadira, 28 de març de 2025

L'article reflexiona sobre la fragilitat d'abril, entre tradicions i incerteses globals. Narcís Comadira destaca la deshumanització de certs esdeveniments, com la comercialització de Sant Jordi, i ofereix una visió crítica de les tensions actuals

El plaer també defineix el museu


  
    
La nova definició de museu aprovada per l'ICOM el 2022 va recuperar un terme que havia estat sovint menystingut en la teoria museològica: el gaudi o el plaer de la visita. La introducció del número 31 d'ICOM Education parteix d'aquest fet per plantejar una pregunta clau: si milions de persones visiten voluntàriament els museus, per què la reflexió professional ha dedicat tan poca atenció a comprendre què fa que aquesta experiència sigui agradable? Lluny de considerar el plaer com un aspecte superficial o secundari, el text defensa que constitueix una de les funcions essencials del museu contemporani i proposa convertir-lo en objecte d'anàlisi i de recerca.

Reflexions sobre la gestió cultural des de la pràctica

 
   
Després de la lectura, aquest volum és interessant perquè mostra un desplaçament significatiu en la literatura sobre gestió cultural. Més que proposar nous grans paradigmes, reuneix reflexions, experiències i pràctiques que intenten comprendre com canvia la gestió cultural davant la crisi dels models institucionals tradicionals, la internacionalització, els conflictes polítics i l'emergència de formes d'organització més autònomes.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Els meus millors consells, de Yolanda Esteve Giner


Yolanda Esteve Giner és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural també per la UB i Postgrau en Direcció d’organitzacions i recursos humans per la UManresa-UAB i ha treballat sempre en l'àmbit de la gestió cultural.

Actualment és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa, on coordina projectes en l’àmbit de la literatura, la lectura i la divulgació del coneixement com el Festival literari Tocats de Lletra, la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora, i els programes de xerrades de pensament Cosmògraf, El bosc pensa, Pessics de saviesa i Pessics de vida, entre d’altres. 

Ocupar la institució des de la pràctica cultural


  
Durant molts anys, bona part de les institucions culturals han funcionat com a espais orientats principalment a mostrar, conservar o programar continguts. L’article “Guanyar espais per a la cultura”, publicat el 2023 a Quadern de les idees, parteix d’una altra hipòtesi: la cultura contemporània necessita espais capaços d’activar relacions, processos col·laboratius i formes compartides de producció cultural.
  

Participació cultural: el paper dels agents


  

Josep Maria Esquirol:‘Sense alguna mena d’esperança, no hi ha resistència’


  
  
Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat el passat 8 d’octubre, hem conversat amb Josep Maria Esquirol, filòsof i assagista, autor de llibres tan celebrats com La resistència íntima (2015) i Escola de l’Ànima. Hem parlat amb ell sobre qüestions tan diverses com la fraternitat, el transhumanisme i la burocràcia, entre d’altres, i el seu impacte en el món cultural.
  

Festival Panoràmic La creació i la reflexió al servei dels posicionaments extrems


Els festivals culturals sovint es presenten com a espais de programació i exhibició. Panoràmic apunta una altra possibilitat: el festival com a dispositiu de lectura del present. El Festival ha programat, un any més, les jornades professionals.

Panoràmic, que compta amb el suport de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, és el festival que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges, i promou i incentiva la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals.

Panoràmic està organitzat per Grisart Lab, i promogut per l’Ajuntament de Granollers i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. La direcció del festival està formada per Joan Fontcuberta, Laia Casanova i Albert Gusi,

Els meus millors consells, de Cristian Añó Frohlich


Comencem el curs amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de cultura!

Com no podria ser d’una altra manera, tornem a comptar amb els consells que, de forma mensual, aniran compartint persones de l’àmbit de la gestió cultural.

Aquest setembre és el torn de Cristian Añó Frohlich, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i fundador i actual director de Sinapsis, entitat  que des del 2006 treballa entorn en les pràctiques d’educació artística, mediació cultural  i comunitària i drets culturals. En el marc d’aquesta plataforma ha desenvolupat projectes de recerca, programes de mediació per institucions culturals i projectes comunitaris