Sèries editorials

 
Els darrers mesos han situat les direccions d'institucions culturals al centre del debat públic: concursos qüestionats, mandats no renovats, compatibilitats discutides i projectes que reclamen continuïtat més enllà de les solucions jurídiques. Lluny de ser episodis aïllats, aquests casos apunten a una qüestió estructural: com es governen les institucions culturals públiques i com es construeix, o s'erosiona,  la seva legitimitat.

Aquest #compartim proposa llegir diversos conflictes recents no des de les persones que ocupen els càrrecs, sinó des de les regles del joc: procediments, criteris, equilibris polítics i marcs de decisió que condicionen els projectes culturals, també a escala municipal. La pregunta de fons no és qui dirigeix, sinó sota quines condicions es pot sostenir un projecte cultural amb autonomia, confiança i recorregut.

  
El Pla d’acció cultural d’Esparreguera no es limita a ordenar el que ja existeix. Intenta construir un model cultural propi. La qüestió no és menor: definir un model implica assumir què es vol sostenir, amb quins recursos i amb quina capacitat real d’implementació.
  

  
Aquest #compartim recull lectures que posen el focus en les condicions materials del treball cultural, els límits dels models econòmics digitals i el sentit polític de la pràctica cultural en un context de precarietat estructural. Des del desenvolupament de l’Estatuto del Artista fins al debat sobre streaming, agència cultural i abandonament del sector, les peces seleccionades dibuixen un mapa de tensions que també travessen les polítiques culturals locals i interpel·len directament les decisions públiques que es prenen a escala municipal.

Interacció en relleu neix de la constatació que molts dels marcs amb què avui pensem i governen les polítiques culturals no són nous. Provenen de textos, debats i hipòtesis formulades al llarg dels anys en aquesta mateixa plataforma i que continuen operant, sovint de manera implícita, en les nostres eines, criteris i decisions. Rellegir-los avui no és un exercici de memòria ni una operació de recuperació patrimonial. És una manera de posar en tensió els instruments amb què encara pensem la cultura en un context que ha canviat radicalment.

Aquesta sèrie no revisa el passat per validar-lo ni per corregir-lo. El rellegeix com a infraestructura activa del present. Cada peça parteix d’un article del fons d’Interacció per preguntar-se no què deia, sinó què ja no podem dir igual quan aquell marc entra en contacte amb les condicions actuals de governança, de dades, de tecnologies i de polítiques públiques. No per oferir respostes, sinó per obrir problemes allà on sovint només veiem consensos.
  
  

Comencem el 2026 amb una constel·lació de textos que no només exploren com la tecnologia entra a les arts escèniques, sinó com condiciona la manera com decidim, programem i mediïm la cultura. Més enllà del binomi entusiasme/alarma, la pregunta és més exigent: què passa amb la presencialitat, l’atenció i el sentit públic de la cultura quan la innovació esdevé criteri de gestió, de programació i de legitimitat institucional? En un context d’IA, immersivitat, algoritmes i saturació digital, pensar la tecnologia és també pensar la governança cultural.

Reconstruir las instituciones desde las redes y la inteligencia artificial

Autor: Ismael Peña-López

Data: 13 de novembre de 2025

Font: Recuperat de
https://www.linkedin.com/pulse/reconstruir-las-instituciones-desde-redes-y-la-ismael-pe%C3%B1a-l%C3%B3pez-4o4qf/

Context

L'autor reflexiona sobre com la intel·ligència artificial i les xarxes digitals transformen la manera d'entendre les institucions i la política. Lluny de veure la tecnologia com una amenaça, defensa la necessitat de "reconstruir des de dins" la institucionalitat democràtica, fent-la més oberta, deliberativa i basada en la confiança. El text proposa repensar la governança i la participació ciutadana en clau de sentit col·lectiu i propòsit compartit.

  
El Pla d’acció cultural de Sant Just Desvern no parteix de la manca, sinó de la capacitat. La qüestió que planteja no és com activar la cultura, sinó com orientar-la en un municipi amb recursos, equipaments i capital social ja consolidats.
  

  
El Pla d’acció cultural d’Olesa de Montserrat desplega una cultura ambiciosa: transversal, sostenible, inclusiva i connectada amb totes les polítiques públiques. La lectura política no està en aquesta amplitud, sinó en la capacitat real de prioritzar i sostenir aquest horitzó.
  

Aquesta setmana, els textos que compartim apunten tots cap a un mateix lloc incòmode: la crisi de sentit de moltes institucions culturals i la dificultat, o resistència, a repensar-les més enllà de l'escala, el prestigi o la inèrcia. Museus que creixen sense projecte clar, equipaments que impacten el territori sense debat previ, mercats artístics afeblits i una cultura travessada per desigualtats estructurals. El que emergeix no és tant una suma de casos, sinó una pregunta de fons: com es governa la cultura quan els marcs que l'han sostinguda deixen de funcionar.
  
  

MNAC: museu monumental, crisi de sentit

El MNAC té un problema

Joan Burdeus, 30 de novembre de 2025

Tot i custodiar una de les col·leccions més rellevants del país, el MNAC arrossega una crisi de sentit que va més enllà de la gestió: el seu relat no interpel·la prou el present ni els públics contemporanis.