Publicacions acadèmiques

El programa IntersECCions, impulsat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat des del 2016, una iniciativa que uneix els àmbits de l'educació i la cultura per fomentar la transformació social i comunitària en el focus científic internacional.

Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

Com poden els ajuntaments integrar la cultura en les estratègies de sostenibilitat? L’enfocament ecosistèmic proposat per Jenni Pekkarinen ofereix eines per repensar la gestió cultural municipal, fomentant la resiliència, la diversitat i la connexió amb el medi ambient. Una oportunitat per impulsar polítiques culturals més sostenibles i adaptades als reptes actuals.
 

  
Aquest article d’Alfons Martinell resulta especialment rellevant perquè situa una qüestió que encara ocupa una posició secundària en moltes polítiques culturals: la necessitat de fonamentar l’acció pública en els drets culturals. L’autor sosté que, malgrat els avenços en democratització cultural i accés, els marcs normatius del patrimoni i dels museus continuen centrats principalment en la protecció dels béns culturals i no en els drets de les persones. A partir d’una lectura crítica de la legislació patrimonial, dels informes de les Nacions Unides i dels principals textos internacionals sobre drets culturals, defensa que els museus poden esdevenir espais privilegiats per educar en el dret a participar en la vida cultural.

L’expansió del discurs dels drets culturals ha situat l’accés, la participació i l’equitat al centre de moltes polítiques culturals contemporànies. Sergio Ramos Cebrián formula una crítica frontal a aquesta evolució: si es deixa de mirar el reconeixement formal dels drets i s’observen les condicions efectives per exercir-los, les desigualtats socials continuen determinant qui accedeix a la cultura, qui hi participa i qui n’obté els beneficis.

  
Les indústries culturals i creatives han adquirit una presència creixent en les polítiques europees. Aquesta expansió no respon, segons l’article, a una definició cada vegada més precisa del sector. Prové de la capacitat de la noció per reunir objectius diversos: identitat europea, desenvolupament econòmic, regulació audiovisual, innovació, digitalització i suport institucional.

  
Durant molts anys, els centres cívics han estat definits des de la proximitat, la programació d’activitats o la participació veïnal. Però cada vegada és més evident que aquesta definició és insuficient per explicar el paper que poden tenir dins les polítiques culturals locals contemporànies. El treball de Senén Roy situa aquesta discussió en un altre lloc: els centres cívics no només com equipaments de dinamització, sinó com a dispositius des d’on garantir drets culturals, reduir desigualtats i repensar la relació entre institucions i ciutadania.
  

  
L’article parteix d’una constatació que travessa bona part de les polítiques culturals locals contemporànies: la cultura ha esdevingut central en els processos de transformació urbana, però ho ha fet des d’una posició ambigua, sovint desarticulada i plena de tensions internes. En aquest marc, la xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona es presenta com un cas especialment revelador per analitzar com es materialitzen aquestes contradiccions en els equipaments de proximitat.
  

  
Aquest article resulta especialment interessant perquè mostra una dimensió sovint poc visible dels processos participatius als museus: aquella que no neix d’un programa formal ni d’un òrgan establert, sinó de la necessitat, la confiança i les relacions construïdes al llarg del temps. A partir de l’experiència del Museu Marítim de Mallorca, Albert Forés descriu com una situació de bloqueig administratiu es transforma en una oportunitat per activar xarxes professionals, associatives i ciutadanes capaces de sostenir un projecte expositiu.