Informe

  
L’informe posa de manifest que l’activitat per a escolars és rellevant però secundària dins el sector de les arts escèniques. També que hi ha companyies molt consolidades amb més de trenta anys de trajectòria
  

Aquest article, escrit per Angelina Cabré i publicat al bloc de BID (Blok de Biblioteconomia i Documentació) de la Universitat de Barcelona, fa una ressenya de l'obra "How Libraries Thrive: A Guide for Librarians... and Everyone Else in Europe". Una reflexió sobre els canvis que estan vivint les biblioteques a Europa, a través d’exemples concrets, la publicació mostra les innovacions més destacades i els reptes que afronten aquestes institucions. Va ser publicat el 26 de març de 2025.
 

  
  
Culture Spaces & Democracy, publicat per Creative FLIP, planteja una pregunta útil per a les polítiques culturals locals: quines condicions han de reunir els espais culturals perquè la ciutadania hi pugui participar, expressar-se i exercir els seus drets?

  

El 2024, en un context en què la cultura guanya presència en els debats internacionals sobre desenvolupament sostenible, drets i polítiques públiques, IFACCA planteja una pregunta menys evident del que sembla: què implica realment afirmar que la cultura és un bé públic?

  
L'acceleració dels canvis tecnològics i socials ha desplaçat el debat sobre les biblioteques. Ja no es tracta només de preguntar com incorporaran noves tecnologies, sinó de quin paper jugaran com a institucions públiques en societats més diverses, digitalitzades i ambientalment vulnerables.

El paper de les dones en el sector cultural continua evolucionant, però encara presenta desigualtats significatives en diversos àmbits. Aquest informe analitza les dades més recents sobre ocupació, formació, creació artística i participació en la cultura a Catalunya, destacant les fites assolides i els reptes pendents per garantir una veritable igualtat.

A través de l’informe “Les dones i la cultura”, explorem la presència de les dones en institucions culturals, empreses, festivals i espais de creació, així com les polítiques i iniciatives que fomenten la paritat.

Anàlisi de les barreres estructurals que dificulten la participació equitativa de les dones i altres identitats de gènere en la indústria de la música en viu. Una reflexió essencial per als tècnics de cultura municipals compromesos amb una programació més equitativa i diversa.

L'estudi Gender Equality in the Live Music Sector: A Literature Review de Grace Goodwin,  ofereix una visíó global sobre la desigualtat de gènere en la indústria de la música en viu a Europa. L’objectiu de la recerca no és comparar dades i resultats de diferents estudis, sinó consolidar la investigació existent per mostrar la persistència de les barreres de gènere en aquest sector.

En la setmana del #8M, reflexionem sobre la diversitat de gènere en el teatre europeu. Aquest estudi proporciona una visió detallada basada en l'anàlisi de les dades de 13 teatres en 11 països, i destaca la persistència d'un entorn predominantment masculí malgrat els avenços individuals.
 

  
El Pla d’equipaments culturals de Matadepera (2024) posa sobre la taula una tensió estructural que no és exclusiva d’aquest municipi, però que aquí es manifesta amb especial claredat. D’una banda, un alt nivell socioeconòmic, una població creixent i amb elevat capital educatiu, i una activitat cultural sostinguda. De l’altra, un model urbanístic dispers, fortament basat en habitatge unifamiliar i amb una centralitat limitada, que condiciona l’accés, l’ús i el sentit mateix dels equipaments culturals.
  

Com es poden millorar les estratègiers culturals a escala local? Aquesta és la pregunta central del treball de John Wright, que analitza com es dissenyen, implementen i avaluen les polítiques culturals en diferents ciutats del Regne Unit.