Blogs

  
En els primers anys de la dècada del 2000, el discurs de la “classe creativa” es va convertir en una de les grans promeses de les polítiques urbanes europees. Richard Florida defensava que les ciutats capaces d’atraure talent, diversitat i creativitat serien també les que concentrarien innovació, creixement econòmic i competitivitat. L’article d’Antonia Sáez Cala, publicat a la revista Ciudades, posa aquesta teoria a prova en el cas de les capitals autonòmiques espanyoles i els resultats introdueixen més matisos dels que sovint incorporen els discursos sobre ciutat creativa.
  

  
Parlar de drets culturals s’ha convertit en una fórmula habitual en el discurs de les polítiques culturals. Aquest text obliga a fer un pas més: entendre què vol dir realment convertir la cultura en un dret. La seva aportació és clara. No es tracta només de reconèixer la importància de la cultura, sinó de dotar-la d’un marc jurídic que la faci exigible. Rellegir-lo avui permet situar una pregunta que continua oberta: fins a quin punt les polítiques culturals han assumit aquesta exigència o continuen operant en un terreny més declaratiu que efectiu. (n. de l'e., 2026)
  
 

Un estat de la qüestió que situa els drets culturals al centre del debat jurídic contemporani i en reivindica el reconeixement efectiu.
  

  
L’article de Martí Peran parteix d’un arxiu extens de projectes que operen com a “artefactes portàtils” per assenyalar un desplaçament sostingut en el camp artístic contemporani. El museu tradicional ja no és l’únic marc legítim per a la producció i circulació de l’art. El que emergeix és una constel·lació de dispositius mòbils, híbrids i situats que intervenen directament en l’espai social, sovint desbordant les lògiques institucionals.
  

Evan P. Cleave |  University of Western Ontario - Electronic Thesis and Dissertation Repository. Paper 2065

Abstract

Over the past three decades, place branding has emerged as a strategy for local economic development for municipalities in Canada and globally, as communities seek to (re)assert themselves in a dynamic global economic market. Due to the infancy of the research domain – as it has only been in the last 15 years that place branding has received critical academic attention – there are several major lacunae within the existing scholarship: (i) current research is primarily focused on Europe; (ii) research has mainly focused on nation branding and the largest urban centres, so place branding within ‘typical’ municipalities is not well understood; (iii) there are few testable models or hypotheses that have been developed; (iv) most is conducted through one-off case studies, and therefore it is difficult to make generalizations or conclusions; and (v) most place branding privileges tourism attraction as the context of study.