Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Com mesurar allò intangible: quatre models internacionals per entendre el valor cultural


El número especial de Cultural Trends, coordinat per Carol Scott, compara sistemes nacionals d’avaluació cultural i revela visions divergents sobre què significa realment “valor”.


Aquest monogràfic, titulat Emerging paradigms: national approaches for measuring cultural value, analitza com diferents països conceptualitzen i mesuren l’impacte de la cultura.

El Consell de l'Associacionisme Cultural serà l’òrgan consultiu de l’administració pública amb aquest sector

El Consell de l’Associacionisme Cultural , que entrarà en funcionament a partir de la propera tardor, estarà format per onze grups de treball amb reconeguts experts i destacades entitats i organitzacions de cadascuna de les branques, i tindrà com a missió elaborar estudis i dictàmens no vinculants,  informes anuals d’avaluació de l'estat del sector i propostes de futur, entre altres funcions.

Entre les diverses qüestions que l’òrgan es trobarà sobre la taula, destaca el impuls d’un codi ètic per al sector, la definició de plans de formació o la millora de la qualitat dels objectius associatius.

Modernitzar la cultura pública: entre la burocràcia i el valor públic


  
Llegit avui, l’article continua interpel·lant moltes tensions actuals de les polítiques culturals locals: la dependència estructural de les subvencions, la dificultat de combinar autonomia i control públic, la manca d’indicadors compartits sobre retorn social o la distància entre discurs innovador i pràctiques administratives reals. També posa sobre la taula una qüestió encara molt present: fins a quin punt els equipaments culturals continuen funcionant amb estructures pensades per a una altra etapa històrica. (n. de l'e., 2026)
  

La cultura com a límit i condició: allò que la política no acostuma a veure


  
El volum Culturas políticas y políticas culturales no planteja una ampliació de la política cultural, sinó un desplaçament més precís: la cultura no és un àmbit d’intervenció, és el terreny on es defineixen les possibilitats mateixes de la política.
  

El museo en aforismos

Jorge Wagensberg | Babelia. EL País 20 JUN 2014 

Un museo es un espacio de encuentro para la inspiración: museo de musa, como música, como mosaico. Los museos contienen, producen y transfieren conocimiento: arte, ciencia, tecnología, historia, antropología, arqueología…, pero ¿con qué lenguaje lo hacen? Existe cine mudo, pero no cine ciego. Hablar con la palabra escrita es la manera más eficaz para dormir a la audiencia presente en una conferencia, escribir con palabra hablada no es menos perdonable. En los museos encontramos palabra escrita, palabra hablada, algoritmos, sonidos, imágenes, simulaciones, pero ¿cuál es la palabra propia y prioritaria del lenguaje museográfico? ¿Cuál es la palabra de museo que no puede no estar en un museo?

TuitDebat sobre Plataformes Digitals Culturals a Art-Xipèlag

Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears vol ser un punt d'informació i trobada per a professionals, empreses, institucions i interessants en la cultura però també volem crear debat i reflexions entorn a diferents aspectes que pensam poden ser interessants a dins el sector cultural.

Per això el 25 de juny Art-Xipèlag va organitzar el seu primer debat a Twitter a on parlàrem de Plataformes Digitals Culturals. No fou un debat molt multitudinari perquè estem començant i la nostra audiència encara és petita, però sí es digueren coses molt interessants.

Avaluació Estratègica del Mercat de les Flors

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts va presentar el passat  divendres 20 de juny l'Avaluació Estratègica del Mercat de les Flors, la segona que fa pública després d'haver-se pronunciat sobre el MNAC al maig. L'organisme reconeix la centralitat d'aquesta institució en l'impuls de la dansa contemporània a Catalunya, i  suggereix que les limitacions pròpies de l'equipament se supleixin amb la col·laboració amb altres equipaments de la ciutat i de tot el territori. L'objectiu ha de ser consolidar el públic potencial de la dansa i les arts del moviment  Millorar la seva presència a la xarxa o elaborar un manual organitzatiu són altres recomanacions de l'ens públic.

La cultura com a treball precari estructural


  
Llegit avui, el document manté una vigència notable. Moltes de les demandes que formulava acabarien reapareixent anys després en el debat sobre l’Estatut de l’Artista. Però també deixa una pregunta encara oberta per a les polítiques culturals locals: és possible defensar el valor públic de la cultura mentre les condicions de treball dels qui la fan possible continuen sent considerades una qüestió secundària? (n. de l'e., 2026)
  

El ConCa va presentar ahir a la Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona el document 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura.

Us presentem la nova revista «Thema» sobre museus societats i cultures

Thema ׀ Les Musées de la civilisation del Québec

Ja podeu consultar el primer número d’aquesta revista d’anàlisi i pensament contemporani que vol reflectir la complexitat de les societats actuals des d’un punt de vista interdisciplinari i analitzar la relació entre museus, societats i cultures. Es tracta d’una revista internacional, multilingüe, en format digital i gratuïta per a la difusió de recerques inèdites, assaigs, crítiques d’exposicions, comentaris, entrevistes i reportatges que volen aportar una mirada crítica i innovadora sobre aquestes qüestions.  

Cultura, autonomia i conflicte institucional


  
L’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano planteja una pregunta que travessa tota la política cultural espanyola de les darreres dècades: fins a quin punt l’Estat de les autonomies ha construït realment un model quasi federal en cultura? La resposta que proposa el text és menys optimista del que sovint s’ha assumit. Tot i l’enorme desplegament de competències culturals autonòmiques després de la Transició, els autors detecten un procés creixent de recentralització política i simbòlica per part de l’Estat.