Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Anuari SGAE 2014 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i  informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els sectors culturals següents: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2013 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2012. Es pot dir que l’any 2013 s’observen els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Com valoren les persones les seves experiències teatrals?

The British Theatre Consortium

Informe que presenta els resultats del projecte de recerca ‘Critical mass: theatre spectatorship and value attribution’ que analitza com els públics que assisteixen al teatre valoren la seves experiències teatrals. L’estudi es basa en les descripcions que els propis usuaris proporcionen de les seves experiències recollides a través d’enquestes i qüestionaris en línia i grups de treball, se’ls pregunta sobre les últimes representacions a les quals van assistir i també sobre experiències anteriors de fa un any o més. La investigació examina com els espectadors i espectadores processen la seva experiència cognitiva i afectiva i com situen les representacions en relació al seu context (localització, identitat i moment temporal), les seves vivències teatrals prèvies i les seves xarxes associatives.

Europa Creativa 2014–2020 : només un nou programa o també una nova política cultural?

Cornelia Bruell | Institut per a les Relacions Culturals Internacionals (Ifa)

Publicació creada en el marc del programa de recerca de l’Institut de Relacions Culturals Internacionals alemany que proporciona una visió panoràmica dels principals canvis en el suport cultural europeu. El document debat sobre les posicions del Consell i del Parlament Europeu davant el nou programa Europa Creativa de la Comissió Europea per al marc financer 2014-2020. Així mateix, s’hi recullen les principals crítiques expressades pels diferents agents interessats (públic, societat civil i Parlament Europeu). Els aspectes més controvertits han estat, entre d’altres, el caràcter massa econòmic del nou programa, que posa l’èmfasi en els aspectes competitius, d’ocupació i desenvolupament estratègic de les audiències.

Clase creativa y factores de ubicación: las capitales autonómicas españolas

Antonia Sáez Cala | Ciudades, Núm. 17, 2014, p. 141-158

Resumen: La evidencia empírica constata una relación clara entre el logro económico y la presencia de capital humano cualificado. Determinar el tamaño y la distribución de la clase creativa en las ciudades autonómicas españolas a principios del siglo XXI constituye el principal objetivo de este trabajo. Asimismo, es objeto de investigación la probable relación entre la presencia de clase creativa y la posible relevancia de factores como la tolerancia y la diversidad para atraer a los miembros de la clase creativa.

Los hallazgos manifiestan una distribución desequilibrada y compleja de la clase creativa en las capitales autonómicas.

Memoria de las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas

Las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas se celebraron en el Teatro Central de Sevilla, los días 27 y 28 de febrero de 2014. Esta sexta edición diseñó sus contenidos y actividades bajo un lema general: “Crisis, conflicto y artes escénicas: la inclusión social a través de las artes escénicas en situaciones de crisis y conflicto”

Quan la cultura esdevé dret: bases jurídiques per entendre els drets culturals


  
Un estat de la qüestió que situa els drets culturals al centre del debat jurídic contemporani i en reivindica el reconeixement efectiu.
  

Apología de los centros culturales de proximidad

David Ruiz | Economía y Cultura

Considerar aquellos espacios culturales en los que los caracteres de usuario, ‘consumidor’ y creador confluyen, atienden a los mismos intereses o coinciden en las mismas personas, es dirigir la vista a los centros culturales de proximidad (en adelante, CCP). La proximidad espacial y temporal por un lado, y la proximidad de intereses por otro conforman una de las propiedades esenciales de este tipo de centros. En este sentido, el ámbito conceptual al que nos referimos cuando hablamos de equipamientos o centros culturales de “proximidad” tiene una triple referencia que nos acerca a estas características:

Esto no es un museo. artefactos portátiles y espacio social

Martí Peran | Revista de Estudios Globales y Arte Contemporáneo Vol 1, No 1 (2013)

Resumen: En el archivo Esto no es un museo. Artefactos móviles al acecho , aún sin proceder de una investigación exhaustiva, se da cuenta de más de medio centenar de proyectos e iniciativas ideadas como instrumentos alternativos a la institución artística convencional. La cantidad es elocuente por sí misma. Parece que el museo tradicional, en efecto, padece una suerte de creciente acecho desde un enorme panel de réplicas que, mediante las actuaciones que propician, estarían acelerando la refundación  de los roles y funciones tradicionales que ejercía la vieja institución en el interior de una esfera pública homogénea. Frente al estricto horizonte de articular un gusto y una sensibilidad específicas acorde a un modelo de subjetividad burguesa, los nuevos artefactos paramuseísticos despliegan un abanico de situaciones heterogéneas.

FiraTàrrega representa Catalunya en un projecte d’arts escèniques de l’Euroregió Pirineus Mediterrània

Butlletí dels governs locals i Europa #20

FiraTàrrega forma part, des d'aquest any, d'un projecte de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, integrat per Catalunya, les Illes Balears, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. El projecte cultural porta per títol ‘Carrer' i gira al voltant d'arts de carrer i arts en l'espai públic, promovent tota la cadena de producció i incorporant una forta visibilitat internacional.

Toolkit for Marketing of Modern Dance

Kameliya Petrova | Theater Instituut Nederland 

The objective of the Toolkit for Marketing of Modern Dance is to provide independent  artists, modern dance companies and organisations significant help in focusing on the  strategies and techniques that can improve their impact and practices while also ensuring that they remain true to their artistic and public missions.  

Combining practical advice and theory, the Toolkit explores the changing behavior of performing arts audiences and offers solutions to adapt to these changes in the new era of  communication. 

The purpose of the Toolkit for Marketing of Modern Dance is not only to offer understanding on new strategies and theories that improve the effectiveness and efficiency of the marketing function, but also to help managers and marketers of performing arts to develop their own insights in the face of unstable cultural environment and changing customer values.