Hi ha un minut que et condiciona i et canvia la vida. I aquell minut per Carlos Marquerie va ser el moment d'observar els quadres escoltant Pink Floyd gràcies a aquell professor, als anys 70, que li va fer trobar la potencialitat. El click. El minut que tot es deconstrueix per construir-se.
Eulàlia Bosch és escriptora i professora de filosofia, tot i que dedica la seva vida a una multitud de facetes vinculades al món de les arts. L’educació, per exemple, és també un tema del seu domini. Aquest 2018, Bosch ha sigut la responsable de continguts de les jornades Interacció 2018, en les quals es convocaven professionals del món cultural local per tal de discutir sobre el la relació entre educació i cultura. Tot sota un títol suggeridor: “La humanitat dels humans”. Destaquem 10 frases de l’entusiasta programadora:
Si pensem en pensar, podem caure en el tòpic que ja hi ha pensadores i pensadors, hi ha la filosofia que es dedica a pensar. Però treballar el pensament crític és cosa de totes. I doncs què et penses?
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona és l’equipament referent de la creació contemporània d’arts visuals, no únicament d’àmbit local sinó també nacional. Amb independència de la seva categorització museística, esdevé l’element central en les polítiques públiques culturals del sector, motiu pel qual les administracions li donen suport financer.
Una mirada als principis i valors que orienten la cooperació cultural com a pràctica indispensable per articular accions més equitatives, democràtiques i rellevants en l’espai públic.
Fa uns dies parlàvem dels reptes que presenten les estructures de governança que han d’afavorir la implementació de l’educació cultural sostenible en l’àmbit local.[1] De fet, aquest és un desafiament que es fa extensiu al conjunt de les polítiques locals i a l’enfocament transversal amb el qual s’han d’abordar per fer possible el desenvolupament sostenible als entorns urbans.
Repàs de fragments de les cartes de Pier Paolo Pasolini i una lectura de com la seva postura crítica i pedagògica —entesa com a amor a l’educació i a la qüestió cívica— continua oferint eines per pensar la relació entre cultura, ciutadania i transformació social.
Dèiem en la primera part d’aquest post que les cartes són una de les expressions literàries més lliures i que segurament millor defineixen una societat i un temps.
Una reflexió sobre com la tecnologia no és només una eina addicional, sinó una dimensió que transforma les pràctiques educatives, culturals i socials.
Preparats (responsablement) per a la revolució 4.0
Actualment, “en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació”, dèiem en la primera part d’aquest post, entenent els avenços tecnològics com els llenguatges, les eines i les possibilitats expressives que utilitzem en el dia a dia per a comunicar-nos.
