Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Prescripció: triar una obra en el temps de l'abundància cultural

Bain & Company |  Forum d’Avignon

Informe que presenta els resultats d'una enquesta sobre tendències, comportaments i consums culturals realitzada per la consultora Bain & Company per al Forum d’Avignon a 6.000 consumidors de França, Regne Unit, Estats Units, Alemanya, Rússia, Brasil, Xina i Índia. L’estudi subratlla l’impacte de les noves plataformes globals per a la distribució de béns i serveis culturals en les actituds dels consumidors, l’accés a la cultura, i els nous models de promoció i prescripció. Els autors presten especial atenció a la prescripció que s’ha convertit en un factor clau en l’equilibri de poder entre distribuïdors i editors.

Guia per a la implantació d’un Sistema de gestió ambiental en entitats culturals

ECOGESA  | Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat

En el decurs de la jornada "Sostenibilitat en equipaments culturals", que es va celebrar el 14 de novembre passat, es va presentar la guia que descriu de manera detallada tot el que un equipament cultural ha de tenir en compte per implantar i certificar el seu sistema de gestió ambiental així com els principals beneficis que una organització pot assolir.

Choreographing our Future. Strategies for supporting next generation arts practice

Shannon Litzenberger ׀ Metcalf Foundation

Aquest informe explora les competències clau que ha de desenvolupar qualsevol artista, patrocinador o empresa cultural a l’hora d’activar projectes artístics que aportin continguts innovadors, que connectin millor amb els públics i desenvolupin estratègies de mobilització de recursos més eficaces. L’informe també reflexiona sobre la relació entre el finançament de les arts i la pràctica artística al Canadà i planteja quins models de treball són més propicis per a la creació, la producció i la distribució artística; quines aliances poden treure millor partit dels recursos del sector, o com els artistes i les organitzacions poden crear més valor per a les comunitats i els públics.

European museums in the 21st century

Luca Basso Peressut, Francesca Lanz, Gennaro Postiglione ׀  MeLa Project

Us presenten els resultats de la primera fase la recerca ‘Envisioning 21st Century Museums’ que té per objectiu recopilar models, pràctiques i instruments de treball innovadors que reforcin el paper dels museus europeus a l’hora de promoure noves formes de ciutadania europea més democràtiques i inclusives per tal de contribuir i fomentar el diàleg entre els diferents grups ètnics, religiosos, socials i generacionals, així com fomentar la consciència cívica i l’educació entre els nous ciutadans procedents d’altres continents i entre la gent jove. Aquesta primera fase recull les primeres investigacions del projecte dedicades a fer una cartografia del procés de transformació dels museus sobretot en termes de renovació arquitectònica i modernització de les tècniques museogràfiques i expositives.

Créateurs, producteurs, distributeurs, consommateurs, pouvoirs publics… qui détient le pouvoir ?

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Us presentem aquest informe, molt interessant, on es planteja com ha d’abordar la cultura els canvis introduïts per les tecnologies digitals. L’informe, elaborat per la consultoria Kurt Salmon per al Forum d’Avignon recomana la implementació d’urgent d’una sèrie de mesures per part dels poders públics perquè les indústries culturals i creatives puguin continuar el seu desenvolupament econòmic i creatiu.

Le théâtre c'est pour...

Campanya del teatre Périscope de Quebec

See video

Informe sobre l'economia creativa 2013

Creative economy report 2013 | Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu  no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament.

Políticas culturales: ¿qué medimos? ¿cómo evaluamos?

L’Observatorio de Políticas Culturales (OPC) de Xile presenta aquesta publicació on catorze investigadors, autoritats del sector i especialistes de Xile, França i Gran Bretanya responen a preguntes com: Què significa mesurar la cultura?, És possible avaluar l’impacte de projectes de creació artística?, Què sabem sobre el sector cultural?, Sota quins judicis de valor es defineixen els criteris de mediació? o Quins reptes presenta la creació d’indicadors culturals? El llibre aborda, entre altres qüestions, els problemes que susciten les enquestes de medició del consum cultural, el desenvolupament de les polítiques públiques o la participació de la ciutadania en la cultura. Els textos inclosos són producte del procés iniciat en el Seminari de Políticas Culturales que, sota el mateix títol que el llibre, va organitzar l’OPC el 2011 a Santiago de Xile.

La Cultura en el mundo de la modernidad líquida


  
Una lectura incisiva sobre com la cultura ha passat de ser motor d’emancipació a engranatge seductor dins les lògiques del consum global.
  

El sociòleg Zygmunt Bauman examina a La cultura en el mundo de la modernidad líquida l’evolució històrica del concepte de cultura i el seu paper en societats travessades per globalització, migracions i interdependència.

La cultura a TV3: pitjor que frivolitat!

Joan M . Minguet  | Pensacions

“Si la gent vol veure només les coses que poden entendre, no haurien d'anar al teatre: haurien d'anar al lavabo.” (Bertolt Brecht)

Fa pocs dies, TV3 va dedicar el seu programa La meva a repassar els programes que el canal havia dedicat a temes culturals. I, abans de recordar emissions mítiques de la seva història, com Arsenal o Música per a camaleons, va donar la veu a algunes de les persones que, en els darrers temps, han tocat temes culturals a la pantalla de la televisió catalana.