Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

El paper de les biblioteques en el nostre futur

Matthew Finch | The Conversation

Quin ha de ser el paper de les biblioteques del segle XXI? Quina relació han de tenir amb les noves tecnologies? Com poden esdevenir indispensables i aportar quelcom més al que, tothom qui tingui un ordinador amb accés a internet, pot fer des de casa? Sobre la reconfiguració i canvi de paradigma de les biblioteques se n’ha parlat i se’n segueix parlant molt.
 

Avui, coincidint amb el Dia de les Biblioteques, us presentem l’article «How public libraries can help prepare us for the future», que proposa relacionar el canvi de concepció de les biblioteques amb la l’anàlisi d’escenaris, un mètode de planificació estratègica que utilitzen organitzacions d’àmbits diversos per elaborar plans de futur a llarg termini. Sense anar més lluny, fa uns dies publicàvem a Interacció un post sobre un estudi que, seguint aquesta metodologia, contempla els diversos escenaris de futur del sector cultural i creatiu.
 

La consolidació d'una xarxa que comença a canviar de perfil


  
L'Informe de les programacions dels espais escènics municipals de 2018 mostra un moment de maduresa del Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Després de diversos anys de creixement sostingut, els principals indicadors entren en una fase d'estabilització. Aquesta estabilitat, però, no significa immobilisme.

Distribuir cultura en un sistema que canvia de forma


  
L’informe Análisis de la distribución en la cultura, publicat per l’Observatori Basc de la Cultura, posa el focus en una baula de la cadena de valor cultural menys estudiada que la creació, la producció o l’exhibició: la distribució. El seu interès principal rau a mostrar que la digitalització no significa simplement substituir canals físics per canals digitals. Està alterant les funcions dels agents, les relacions entre sectors i la mateixa possibilitat de delimitar què entenem per distribució cultural.
  

Polítiques culturals i gènere: reflexions i eines d'acció


Des del Centre d'Estudis i Recursos Culturals amb la col·laboració de l’Oficina de les Dones i LGTBI hem proporcionat un espai d’encontre per tal de parlar, aprendre i reflexionar al voltant de les polítiques culturals i el gènere. Enfocat a tècnics i tècniques municipals de les àrees de cultura i igualtat, les Jornades s’han repartit en tres dies amb continguts molt diversos. Les ponents encarregades de conduir les jornades han estat Joana Masó, professora de Literatura Francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra Unesco 'Dones, desenvolupament i cultures' i Carla Alsina coordinadora de l’Ateneu Popular de Nou Barris i consultora en l’àmbit de la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere interseccional. 

Bones pràctiques en cultura: entre el relat i el criteri públic



El document planteja una qüestió de fons que sovint queda diluïda en el llenguatge institucional: què vol dir, realment, parlar de “bones pràctiques” en cultura? Lluny de ser una etiqueta neutra o merament descriptiva, es presenta com un instrument de lectura i d’ordenació del camp cultural, especialment a escala local. En un context on les polítiques culturals acumulen prop de quaranta anys de trajectòria democràtica, la necessitat d’avaluar no respon només a una voluntat tècnica, sinó a la consolidació d’un sector que comença a demanar criteris, comparabilitat i orientació.
  

Mecenatge cultural: solució o desplaçament de la responsabilitat pública?


  
Llegit avui, l’article manté tota la seva vigència. La tensió entre finançament públic insuficient i creixent dependència de recursos privats no s’ha resolt, i continua plantejant una pregunta de fons per a les polítiques culturals locals: fins a quin punt el recurs al mecenatge és una estratègia deliberada o una resposta reactiva davant la manca d’alternatives. Aquesta distinció no és menor, perquè determina si el mecenatge reforça el sistema cultural o n’altera les bases. (n. de l'e., 2026)
  

En un context de finançament insuficient, el mecenatge s’ha situat al centre del debat cultural. Aquest article revisa fins a quin punt aquesta figura reforça les polítiques culturals o, al contrari, en reconfigura les prioritats i els equilibris de poder.
    

El futur del sector cultural i creatiu a l’escenari

KEA European Affairs i PPMI

Cap a quin camí es dirigeix el sector cultural i creatiu (CCS)? Quins són els reptes i oportunitats actuals i quina serà la situació d’aquí 10 anys? El Comitè de Cultura del Parlament Europeu aquest estudi per radiografiar la situació actual dels CCS i donar resposta a aquestes preguntes. Així doncs, Research for CULT Committee – Culture and creative sectors in the European Union – Key future developments, challenges and opportunities avalua com, a escala europea, els CCS es veuen afectats a dia d’avui, i com probablement ho estaran en un futur, pels canvis socials, polítics i tecnològics.


La seva lectura pot suposar una bona oportunitat per tots aquells treballadors de la cultura que vulguin fer l’exercici d’aplicar l’estudi a l’àmbit local, fent una autoanàlisi i avaluació que tingui en compte les particularitats del sector a casa nostra.

L'entrada gratuïta als museus augmenta realment la participació?


  
 L’opinió que els museus haurien de ser igual de gratuïts que les biblioteques públiques versus l’argument de "si no es paga no es valora", sense oblidar tota la resta de matisos i factors que també  poden condicionar la major o menor freqüentació als museus.

El passat dimarts 8 d’octubre es va celebrar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) la 4a jornada l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), 'L’impacte de la gratuïtat en la freqüentació dels museus', que va posar sobre la taula els contraposats punts de vista i arguments en relació a la gratuïtat o no gratuïtat dels museus.
  

L’art com a laboratori de sostenibilitat


  
Publicada per l’Asia-Europe Foundation (ASEF), Creative Responses to Sustainability. Spain Guide ofereix una cartografia d’iniciatives que situen la relació entre pràctica artística i sostenibilitat ambiental al centre de la seva activitat. La guia forma part d’una sèrie internacional iniciada el 2015 i recull 25 organitzacions i projectes distribuïts per diferents territoris de l’Estat espanyol.