Apunts

 La recerca d’exemples internacionals que pugin exercir com a referents d’una hipotètica Catalunya independent ha estat un recurs habitual a l’hora de construir el discurs de la viabilitat del futur estat català. Tot i que el focus de les comparacions no s’ha situat sempre en els mateixos objectius, es pot parlar d’uns territoris que han esdevingut referents indiscutibles, sobretot els darrers anys. Es tracta de marcs subestatals que com el cas de Catalunya presenten un fort component diferencial respecte els estats que els engloben, territoris com el País Basc, Quebec o Flandes, i més recentment Escòcia, i que disposen d’autonomia, capacitat legislativa, i competències per establir polítiques culturals pròpies. Segurament aquests països comparteixen molts aspectes, derivats d’aquest marc contextual, aspectes que es poden veure reflectits en les polítiques culturals respectives, però res més lluny de la realitat pretendre que aquestes polítiques estiguin tallades per un únic patró, i que aquest patró es limita a exhibir de forma única, indiscriminada i persistent identitat nacional i objectius enfocant obstinadament cap un punt anomenat melic...

A través de la veu d’experts, 'Musées et développement durable' pretén reflexionar sobre el paper que han de jugar els museus en el desenvolupament sostenible de les societats. Coordinat  pels museòlegs Serge Chaumier i Aude Porcedda, la publicació recull les aportacions teòriques, punts de vista, experiències, i casos pràctics de França i el Quebec.

Les contribucions s’organitzen en quatre apartats. El primer tracta de la implantació sostenible dels museus en el territori, tant des d’un punt de vista arquitectònic com patrimonial. Al segon es presenten noves metodologies i procediments que afavoreixen una concepció ecològica de les exposicions i de les activitats museístiques. Al tercer es qüestiona com sensibilitzar als públics i als professionals per generar noves relacions amb el territori. Es remarca que la finalitat última de la institució museística moderna ha de ser treballar per, però sobretot, amb els públics. Al quart apartat es reflexiona sobre la integració del desenvolupament sostenible en la gestió dels museus i llocs patrimonials.

Jean-Michel Lucas és doctor en Ciències Econòmiques, professor a l’Université Rennes i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a l’administració francesa, entre d’altres, director general d’afers culturals i conseller del gabinet del ministeri de Jack Lang, entre d’altres. Dedica una part important del seu àmbit de treball a defensar els drets culturals de les persones. Sota el pseudònim de Doc Kasimir Bisou critica les polítiques públiques actuals que, segons ell, han convertit la cultura en un instrument al servei del desenvolupament econòmic.

Lucas analitza a 'Culture et développement durable' el paper que juga la cultura en el desenvolupament humà sostenible i reclama una nova ètica per a la intervenció pública en matèria de cultura.

El Forum d’Avignon és un laboratori d’idees que té per objectiu analitzar la relació entre la cultura i l’economia i proporcionar canals per a la reflexió dins l’àmbit internacional, europeu i local. Es va crear el  2006 amb el suport del Ministeri de Cultura i Comunicació francès i cada any organitza un fòrum internacional amb personalitats i professionals de la cultura, la política, les indústries creatives, l’economia i els mitjans de comunicació.

El llibre que aquí us presentem recull els debats i les conclusions del Forum d’Avignon 2011 titulat “Investir la culture”.  Al llarg de l’any el Lab del Forum d’Avignon prepara i encarrega estudis, entrevistes i enquestes amb les quals es treballen els temes que es discutiran en el fòrum. En l’edició del 2011 els eixos temàtiques que es van debatre van ser els següents: