Apunts

Beneficios fiscales a la cultura: IVA, IRPF e IS

Luís Bonet i Agustí  |  Bloc de Lluís Bonet i Agustí

Gasto público y Beneficios fiscales de la administración central española
(miles € deflactados, base 2008)

La mayoría de operadores culturales siguen de cerca la evolución de las partidas de gastos de los presupuestos de cultura de las distintas administraciones públicas, pero ignoran el complejo mundo de los beneficios fiscales. Los principales impuestos –IRPF, IVA, Impuesto de sociedades (IS) y de la renta de no residentes (IRNR)– cuentan con diversas exenciones, deducciones o desgravaciones fiscales con el objetivo de favorecer aquellas actividades, bienes o servicios considerados beneficiosos para el conjunto de la sociedad.

Creative city limits. Urban cultural economy in a new era of austerity

Andrew Harris,  Louis Moreno | AHRC Research Networking

Breu i interessant document que reflexiona sobre el paper de la creativitat en el creixement econòmic urbà i analitza les ambigüitats i contradiccions econòmiques i socials de les polítiques les ciutats creatives desenvolupades fins ara. Els autors, Andrew Harris i Louis Moreno, investigadors de la University College London (UCL), recullen i exposen els debats d’una xarxa d’investigació finançada per l’Art & Humanities Research Council, on es revisa i reformula la noció i les polítiques de ciutats creatives davant la inestabilitat financera actual, les retallades en el sector públic i les noves prioritats socials.

Cultura en 140 caracters

Cultura de la Diputació de Barcelona ha posat en funcionament el compte de Twitter @CulturaDIBA, un nou canal de comunicació i de relació professional en xarxa, adreçat a públics ben diferents i que s'afegeixen als ja existents 

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2013

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 178.500 persones al quart trimestre del 2013, un 11,6% més que al mateix trimestre del 2012, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,2% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 113.400 homes i 65.100 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 803.600 persones, un 1,9% menys que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

Museos y medios de comunicación. Claves, estrategias y herramientas para establecer y mantener una relación vital para los museo

Santos M. Mateos Rusillo | e-rph Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 13, diciembre 2013

Resumen  Los medios de comunicación son uno de los públicos más relevantes para los museos y equipamientos patrimoniales. Si los museos, fruto de un buen trabajo de relaciones públicas, son capaces de establecer y mantener una relación fluida con los medios de comunicación, éstos ofrecen canales comunicativos idóneos para contactar con el resto de sus públicos. Algo que les convierte de facto en aliados de los museos. Lamentablemente, pocas de las historias generadas por las instituciones museísticas llegan a convertirse en noticias. Para que así sea, para tener una buena relación que desemboque en publicity, es indispensable un buen conocimiento de las rutinas informativas de los medios, de la forma de trabajar de los periodistas y del concepto de noticia. Este artículo presenta las claves, estrategias y herramientas al alcance de los responsables de comunicación de los museos para establecer y fortalecer una relación provechosa con los medios de comunicación.

El concepte de subsidiarietat en la societat actual

Banlieues d'Europe

Document que inclou un recull d’articles sobre el significat contemporani de la subsidiarietat. Més d’una vintena d’autors reflexionen sobre el funcionament de la democràcia, sobre les responsabilitats del govern i sobre el que els ciutadans i les organitzacions de la societat civil se’ls permet fer, poden fer o haurien de fer. Els autors, experts i gestors internacionals, reflexionen i busquen l’equilibri entre el respecte per l'individu, l’estimulació l'esperit de solidaritat, i analitzen les  tensions per determinar fins a quin punt s’ha d’involucrar el govern.

Cultura per tothom

Un post de Maria Ribas.

Cultura per a tothom, aquesta és la idea de base de les jornades Open All Areas que van tenir lloc els dies 14 i 15 de novembre de 2013 a Barcelona. S’hi van presentar i discutir experiències d’entitats culturals, principalment de Barcelona, al voltant de l’accessibilitat de la cultura, i específicament per a col·lectius d’adults en risc d’exclusió social, en el marc del programa general coordinat per Audiences Europe Network, amb l’ajut del programa Grundtvig de la Unió Europea. Open All Areas és un programa europeu d’intercanvi que busca ampliar el llindar de la participació en cultura.

A Holistic Approach to Valuing our Culture

Claire Donovan  | Department for Culture, Media & Sport

This paper summarises attempts to develop a more holistic approach to measuring cultural value, embracing both economic and non-economic factors. Two workshops are summarised that were run with cultural sector stakeholders, a blog written by the author of the report, and desk research. It suggests the sector is more accepting of the need for economic measures than is commonly believed, but noneconomic ones are needed. The report recommends Department of Culture, Media and Sport (DCMS) set up an online resource providing a ‘stepby-step’ guide on what kinds of evidence to use in making a case for funding and in what context. Appendices provide links to resources on a range of possible approaches to measuring ‘value’.

La cultura: un sector curt de coneixement?

Des  de l'any 2001 s'ha estat utilitzant a Catalunya un classificació que estableix les activitats d'alt valor afegit com "aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement en el cas dels serveis".

Survey on access to finance for cultural and creative sectors

El sector de la cultura i la creació de la Unió Europea patirà un dèficit de finançament bancària de 13.400 milions d’euros en els propers set anys. El motiu és perquè les entitats financeres sovint refusen les peticions de crèdits presentades per empreses culturals, sobretot d’aquelles petites i mitjanes. Aquest fet obstaculitza el progrés d’un sector vital per a l’economia europea, que té un creixement superior al creixement mitjà i que suposa un 4,4 per cent del PIB de la UE i un 4% de l’ocupació (8,5 milions de llocs de treball directes). Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza els problemes de finançament dels sectors culturals i creatius a Europa i que presenta les línies generals del programa Europa Creativa. Amb un pressupost de 1.460 milions d’euros durant els propers set anys (un 9% més que la quantia anual) el programa vol ser un instrument comunitari per impulsar els sectors culturals i creatius.