Apunts

Políticas de fomento del consumo cultural

Observatorio Vasco de la Cultura

El presente informe tiene como objetivo aportar elementos para el debate y la reflexión en relación a las políticas de fomento del consumo cultural en la Comunidad Autónoma de Euskadi.

Se parte de un marco general que aporta una visión global del tipo de políticas existentes para dar respuesta al reto del aumento y diversificación del consumo cultural situando un acento especial en la diferencia entre políticas desde la oferta y desde la demanda y entre las de carácter universal y las específicas. También se le ha dado un peso especial a la idea de acceso a la cultura y las barreras que lo dificultan.

Infants i cultura

Us presentem dues obres que aborden el tema dels infants i la cultura des de dos punts de vista diferents. La primera reflexiona sobre els drets culturals dels infants i destaca la necessitat vital d’aprofundir en la investigació sobre aquests drets per poder avançar en el desenvolupament de veritables cultures democràtiques. La segona proposa una revisió dels conceptes teòrics que han regit durant les últimes dècades l’estudi dels fenòmens culturals que afecten a la infància.

Creative communities: art works in economic development

Michael Rushton  |   National Endowment for the Arts ׀ Michael Rushton

Llibre que presenta els resultats de les últimes recerques i investigacions al voltant del paper que hi juguen les arts i la cultura en el desenvolupament econòmic local. Alguns capítols aporten reflexions teòriques on es revisa l’evolució de les polítiques artístiques i culturals en relació al desenvolupament econòmic local i la contextualitza dins la Nova Teoria de Creixement Econòmic, mentre que d’altres expliquen experiències i casos concrets dels Estats Units i del Regne Unit.

Contractual arrangements applicable to creators: law and practice of selected member states

European Parliament's Committee on Legal Affairs

Aquest estudi avalua les normatives i legislacions vigents als països de la Unió Europea en matèria de protecció dels autors i creadors en les seves relacions contractuals. En primer lloc, l’estudi explica el context històric i metodològic, així com les definicions en relació a les explotacions de les obres artístiques i les relacions contractuals que se’n deriven. En segon lloc, s’hi analitza la legislació vigent i jurisprudència a vuit estats membres (Bèlgica, França, Alemanya, Hongria, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit).

Europe in the creative age, revisited. Richard Florida

Demos Quarterly, Issue #1, Winter 2013/14


No deixeu de llegir el nou assaig de Richard Florida per a Demos on es planteja si l’augment de la classe creativa crearà desigualtat.

La cooperación cultural para el futuro digital: Recuperar la diversidad como eje central en tiempos de crisis

Mª Trinidad García Leiva  |  Fundación Alternativas

Durante los años 2004 y 2008 la cooperación española asistió a un momento destacable de su historia, marcado por el crecimiento cuantitativo de la Ayuda Oficial al Desarrollo, la transformación cualitativa de su posicionamiento estratégico y el inicio de una reorganización institucional orientada a su definitiva modernización. Sin embargo, el periodo enmarcado entre los años 2009 y 2011 acabó minando las bases de estos cambios puesto que los mencionados avances no se consolidaron y la crisis financiera que acompañó el cambio de legislatura dejó a la cooperación al desarrollo atrapada entre las políticas económica y exterior.

Pla d’acció cultural de Viladecavalls. Estratègies culturals per a un municipi dispers

El Pla d’Acció Cultural de Viladecavalls neix de la voluntat manifestada per part del seu Ajuntament d’impulsar i consolidar la cultura com un element central del conjunt de l’estratègia municipal.

Viladecavalls és un petit municipi amb un remarcable dinamisme festiu i cultural, impulsat pel teixit associatiu i l’Ajuntament, que ha realitzat un gran esforç per dotar d’equipaments culturals, educatius i socials als diferents nuclis i barris que configuren el poble. 

A post−creative city?

Malcolm Miles |  Eurozine

Aquest article de Malcolm Milers descriu el sorgiment  de les polítiques urbanes fonamentades en la teoria de las ciutats creatives amb una reflexió sobre les estratègies desenvolupades en els últims 15-20 anys. Descriu el paper dels diferents actors involucrats en la regeneració urbana, i analitza  el fenomen de la gentifricació. Una lectura que resumeix l’aparició i desenvolupament del paradigma de la ciutat creativa.

Selección de indicadores de fuentes secundarias - EUSTAT (2013)

Observatorio Vasco de la Cultura

Este informe contiene la selección de los indicadores más significativos por su relación con la cultura de las siguientes fuentes estadísticas:

La activación de solares urbanos: de práctica alternativa a objeto de programas municipales.

Carmen Bellet Sanfeliu   |  Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 2014, Vol. XIX, nº 1058

Durante estos últimos años se han desarrollado algunas iniciativas municipales para la recuperación de solares urbanos. El artículo pretende ilustrar cómo y porqué las administraciones locales han ido incorporando la filosofía y la metodología desarrollada por activistas y colectivos alternativos en sus acciones de ocupación de vacíos y espacios urbanos. Más allá de las valoraciones que puedan hacerse, el desarrollo de programas municipales dirigidos a la activación de vacíos urbanos es un claro indicador del cambio de tendencia que sigue el urbanismo actual. Con el agotamiento del modelo de planeamiento convencional y en un contexto de crisis económica, los gobiernos locales experimentan con nuevas ideas incorporando la temporalidad de los usos y contemplando mecanismos de gestión ciudadana directa de los vacíos urbanos. El llamado urbanismo táctico o emergente ¿podría haber venido para quedarse?.