filosofia

Marina Garcés: "Està a les nostres mans fer-nos millors". La filòsofa defineix la crítica com l'art dels límits

Terrícoles | dijous, 6 de juny del 2019 

Actitud il·lustrada, filosofia crítica, fi del món, futurs compartits, pors íntimes, transgressió, modernitat i postmodernitat, nou capitalisme, reptes contemporanis…. Begoña Román conversa amb la filòsofa i assagista Marina Garcés. 

ReAccionar les Humanitats

La paciència és la mare de la ciència? Probablement la mare de la ciència i de la paciència, siguin les humanitats, perquè és a partir de les preguntes i de la raó que desfilen totes les ciències que expliquen la vida, o ho procuren. D’entre elles, les humanitats s’han relegat de certs àmbits per la seva aparent manca d’utilitarisme dins la societat de consum, o això ens han volgut fet creure?

Com penses pensar?

Si pensem en pensar, podem caure en el tòpic que ja hi ha pensadores i pensadors, hi ha la filosofia que es dedica a pensar. Però treballar el pensament crític és cosa de totes. I doncs què et penses?

Emilio Lledó. Tres apunts imprescindibles sobre educació i cultura

Emilio Lledó | Taurus

En un espai com Interacció 18, on repensem l’educació i la cultura com a àmbits inseparables de la noció d’humanitat; on parlem de les arts i les ciències, de les imatges i les paraules, dels viatges i la memòria col·lectiva i, més encara, de la igualtat i la llibertat, la figura d’Emilio Lledó (Sevilla, 1927), pensador amb una llarga trajectòria en la docència universitària que ha fet de l’educació el centre de la seva filosofia, ha de ser ben present.

En l’ideal pedagògic d’Emilio Lledó hi figuren tres conceptes, ‘cultura’, ‘política’ i ‘educació’, els quals al llarg de la seva obra han anat teixint una reflexió madura i compromesa sobre l’essència de les persones i el desenvolupament de les seves vides. Si bé l’abast d’questa reflexió és amplíssim, avui volem destacar alguns dels àmbits en què es concreta en l’obra “Sobre la educación. La necesidad de la Literatura y la vigencia de la Filosofía” (2018), tenint en compte els debats globals i locals que caracteritzen la nostra actualitat:

  • l’educació per a la cultura de la democràcia,
  • l’educació per a tota la vida i
  • els espais de l’educació institucionalitzada.

El calidoscopi de la cultura popular

John Storey | Octaedro

A l’entrada del divendres 13 de juliol vam parlar de turisme cultural. Acostar-se a aquest concepte és tot un repte perquè no té una definició clara. Si “turisme” i “cultura”, per si sols, són conceptes que se’ns escapen de les mans quan els volem acotar, “turisme cultural” és una categoria encara més problemàtica. Passa el mateix amb “cultura popular”. De què parlem realment quan fem servir aquestes paraules? Què entenem per “cultura” i per “popular”? Quina diferència presenta amb la cultura de masses, la cultura folklòrica o la baixa cultura? Per intentar respondre aquestes preguntes, John Storey va escriure a finals dels anys noranta “Teoría cultural y cultura popular”.

Queer dius?

‘I am your worst fear, I am your best fantasy’

Fa molt temps que aquest lema es va convertir en una icona dels moviments d’alliberament sexual arrel de les protestes de Stonewall  un 28 de juny, reversionat uns anys més tard a Catalunya després de la mort del dictador amb un ‘Nosaltres no tenim por, nosaltres som’ a la primera manifestació del moviment a Barcelona.

La Filosofia com a mètode educatiu

Lipman, Matthew | Octaedro, 2016

Fins on pot incidir la filosofia en l’aprenentatge? Més enllà de la importància de les classes de filosofia de batxillerat, que s’han trobat en perill d’extinció, trobem la possibilitat d’estructurar la metodologia educativa a través de la filosofia. El mètode amb filosofia, es pot convertir en la millor eina per derrocar els dogmes que sovint asfixien l’avenç de l’educació cap a finalitats, que més que treballadors, formin futurs ciutadans de ple dret..

"Cultura" no sempre s’escriu amb majúscula

Stuart Hall i Miguel Mellino | Amorrortu

Deia Plató que la ciutat l’havien de governar els savis, és a dir els filòsofs, perquè només ells coneixen la idea de justícia. Encara que avui en dia posem aquesta afirmació en tela de judici, segueixen essent imprescindible escoltar els savis. En el camp de la cultura, Stuart Hall (1932-2014) des de mitjans dels anys cinquanta va esdevenir un dels intel·lectuals amb més impacte de la segona meitat del segle XX. Ho testimonien la fundació de la influent revista política 'New Left Review' i l’encunyació del terme “thatcherisme” abans de la victòria de la Dama de Ferro. ‘La cultura y el poder: Conversaciones sobre los cultural studies’ recull una conversa entre el teòric d’origen jamaicà i Miguel Mellino, etnoantropòleg, en què es reflexiona sobre l’estat actual dels estudis culturals (cultural studies).

Qui crea el futur? Teoria de genealogia de futur

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Ja des de l’antiguetat i la tradició judeocristiana, se’ns presenta un futur predestinat on tot ja està escrit. Després amb l’aprenentatge de la història, ens situem en un eix cronològic lineal, amb la història al darrera, el nostre present, i un futur que hi és, però que encara desconeixem com serà. Com veiem el futur des del present?

Legitimar l’accessibilitat a la cultura

Bertrand Allamel | Libréchange

Què és culturalment correcte? A grans trets, seria aquella cultura fomentada per les administracions públiques, que deixa fora de joc justament el que considera culturalment incorrecte. És lògic per tant, finançar entre tots, les accions culturals que finalment aprofiten només uns pocs?