Les claus de la futurabilitat: possibilitat, potència i poder

Franco “Bifo” Berardi | Caja Negra
Quantes vegades ens hem imaginat el futur? O, més ben dit... quantes vegades l’hem vist? Ja a finals del segle XIX els lectors de Jules Verne es van apropar de la mà de les seves novel·les a hipotètics futurs que en alguns àmbits no s’allunyàven gaire del que realment ha acabat succeint. Més tard va ser George Orwell qui ens va transportar a un futur distopic on tot era sabut i vigilat pel Gran Germà. De les novel·les a les pel·lícules, i de les pel·lícules, a les sèries de televisió, on les actuals i premiades Black Mirror o The Handmaid’s Tale són tendència entre joves i grans.
 

Escena de la serie Blackmirror (Netflix)

 

És evident, doncs, que el futur ens inquieta i preocupa, ens fa somiar amb mons distòpics i a la vegada reflexionar profundament sobre la nostra existència. En el cas  de Franco “Bifo” Berardi, la seva última obra ens fa pensar en el concepte de futurabilitat. El filòsof italià no pretén parlar del futur ni del no-futur, sinó que vol fer referència al procés d’“esdevenir un altre” i construir un mapa psicomàtic de la futurabilitat social.
 

L’autor de Futurabilidad ha centrat bona part de la seva obra a reflexionar sobre com la revolució tecnològica ha transformat la vida social, que al seu torn es troba molt condicionada, i fins i tot oprimida, pel sistema capitalista actual.
 

Al seu llibre, abans d’abordar tot el que comporta el concepte de “futurabilitat”, ens parla de “possibilitat”, “potència”, i “poder”. Segons ell, la possibilitat no és una sinó que és plural, i la potència és l’energia subjectiva que desplega les possibilitats i les realitza, les transforma en realitats.
 

Per la seva banda, el poder és la selecció i la imposició d’una possibilitat entre moltes i, per tant, l’exclusió de tota la resta. Es tracta d’una força capaç de modelar el futur, i Berardi ho exemplifica servint-se de situacions molt properes al nostre dia a dia: “Qui no pagui el lloguer serà automàticament desallotjat del seu apartament”, “Qui no pagui la matrícula serà automàticament expulsat de la universitat.”
 

Per tot això, Berardi defineix la futurabilitat com “una capa de possibilitats que poden evolucionar o no per convertir-se en realitat”. D’aquesta manera, posa en relleu la multiplicitat de futurs possibles, malgrat que el capitalisme intenta crear i controlar un desplegament dels esdeveniments que se’ns presenti, si bé no com l’únic, si que com l’inevitable. D’acord amb l'autor, malgrat la complexitat i les dificultats del context actual, encara és possible desenvolupar possibilitats alternatives, però per aconseguir-ho cal emancipar el coneixement respecte al paradigma econòmic vigent. Ell creu en la possibilitat d’emancipació, enriquiment i pau, a la qual es podria arribar a través de la col·laboració entre treballadors del món sencer.
 

En aquest sentit l’autor també ens parla de l’humanisme, el qual comprèn com l’única eina capaç d’afirmar la llibertat i la potència de l’ésser humà. Veu en aquesta branca del coneixement la possibilitat -- és a dir, la potencialitat -- de crear una plataforma que uneixi a enginyers, artistes i científics a través de l’humanisme tecnològic. Sobre el qüestionament de l'humanisme se'n parla més a la següent entrevista: "solo desde el punto de vista del pensamiento humanista podemos entender por completo el proceso poshumano y antihumano que el capitalismo ha engendrado".

D’altra banda, i per aconseguir modificar la perspectiva de futur que se’ns presenta com a inevitable, es considera la força de l’amistat com una de les poques esperances possibles. D’acord amb les seves pròpies paraules, l’amistat és necessària perquè:
 

L’única coherència del món es troba en l’acte de compartir la trajectòria del significat, en la cooperació entre els agents de l’enunciació. Quan l’amistat s’esvaeix, quan es desterra la solidaritat i els individus es queden sols, obligats a enfrontar la foscor de la matèria aïllats, la realitat torna a ser caos i la coherència de l’entorn social es redueix a la imposició d’un acte d’identificació obsessiu.
 

Certament, els plantejaments i reflexions que fa el filòsof en el decurs de les més de 200 pàgines del llibre són impossibles de sintetitzar en un post. Per això us animem a submergir-vos en el llibre i aquí preferim acabar posant de relleu el valor de l’amistat, així com la col·laboració d’uns i altres a través de l’humanisme entesa com a força motor que pot ajudar-nos a apoderar-nos del dret d’escollir el nostre futur; quelcom que no hauria de pertànyer a ningú més que no fóssim nosaltres mateixos.

 

Podeu consultar «Futurabilidad : la era de la impotencia y el horizonte de la posibilidad» al Centre d’Informació i Documentació






 

Inicieu sessió registreu-vos per a enviar comentaris