filosofia

Pascal Krajewski ׀ L’Harmattan

Obra de dos volums que reflexiona sobre l’impacte de la tecnologia en l’art i sobre la nova sensibilitat que les envolta i que esbossa noves formes d’art i noves representacions i recepcions. El primer volum, «Les appareils a l’œuvre», es fixa en com influeix la tecnologia en el temps de creació de l’obra i en la seva existència com a objecte. El segon volum, «Le glaçage du sensible», analitza el temps de la recepció estètica en un món altament tecnològic.

La Maleta de Portbou, núm 1, septiembre-octubre (2013)

En el primer número de setembre-octubre, 'La Maleta de Portbou'  aborda el tema de la "democràcia en perill". Ofereixen la seva visió particular Dani Rodrick, professor de Ciència Socials a Princeton; Antón Costas, catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, que tracta el creixement de la desigualtat en les societats capitalistes contemporànies; Joaquín Estefanía, director de l'escola de periodisme de 'El País', i l'escriptor i antropòleg Roger Bartra, que afirma en el seu article  'Democracia y cultura', que la participació ciutadana ha de ser cada vegada més una invasió o una intromissió cultural democràtica orientada a civilitzar les esferes de la política.

Uns presentem aquesta obra de gran interès per qui vulgui obtenir una panoràmica d’algunes de les tendències actuals més destacades en l'àmbit de la investigació cultural. Inclou tretze entrevistes realitzades a reconeguts investigadors que treballen per reformular la manera d’investigar i entendre la cultura i els processos culturals.

Els autors i autores entrevistats són: Jeffrey Alexander, Andrew Benjamin, Luc Boltanski, Sarah Franklin, Boris Groys, Antoine Hennion, Mtichael Huter, Scott Lash, Esther Leslie, Brian Massumi, Walter Mignolo, Bernard Stiegler i Trinh T. Minh-ha. Procedeixen de disciplines diverses i d’escoles de pensament i àrees geogràfiques diferents (la majoria són nord-americans i europeus), però tots presenten una noció de cultura que incideix en aspectes com la creativitat, la invenció i la diferència. Els seus treballs es caracteritzen per plantejar maneres de producció (i de ser) culturals que generen els seus propis espais, xarxes i canals de distribució. El terme ‘cultura’ pren el sentit de treball, invenció i transformació, més que de projecte o filiació.

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.