desenvolupament

La Declaració de Lió

Tipus: Tema de debat

El tema més important que s'ha tractat a la Conferència WLIC 2014 de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA) d’enguany ha estat La "Declaració de Lió sobre l'accés a la informació i el desenvolupament"... llegeix +

Hacia un enfoque integrado del patrimonio cultural de Europa

Comissió europea

Según un nuevo informe de la Comisión Europea, las organizaciones encargadas del patrimonio cultural deberían aprovechar las oportunidades que brindan las políticas y los programas de financiación de la Unión Europea para hacer frente a los retos a los que se enfrenta el sector. El documento estratégico, titulado «Hacia un enfoque integrado del patrimonio cultural de Europa», afirma que el sector se encuentra en una «encrucijada» entre unos presupuestos públicos reducidos, un descenso de la participación en actividades culturales tradicionales y una diversificación de los públicos potenciales a causa de la urbanización, la globalización y el cambio tecnológico. Pero también pone de manifiesto las oportunidades para que los Estados miembros y los organismos cooperen más allá de sus fronteras para garantizar que el patrimonio cultural contribuya en mayor medida a un crecimiento y una creación de empleo sostenibles.

Culturas políticas y políticas culturales

Alejandro Grimson (comp.) ׀ Instituto de Altos Estudios Sociales de la Universidad Nacional de San Martín ׀ Fundación Heinrich Böll

La cultura és una condició, un mitjà i una finalitat del desenvolupament. Els dirigents tenen un coneixement clar de les restriccions econòmiques i polítiques que afecten a la seva acció, saben que no poden gastar més diners dels que disposen i no poden actuar sense tenir en compte les relacions de força i els interessos dels diferents col·lectius. Però existeix una tercera restricció que els actors socials no poden controlar de la mateixa manera, és la restricció cultural. Així com els límits econòmics i polítics es coneixen i es poden establir les mesures necessàries per resoldre situacions diferents, en el cas de la restricció cultural passa el contrari, no es coneix prou bé i la cultura acaba influint més en els dirigents que no pas els dirigents en la cultura.

Fundació Biblioteca Social

Neix la Fundació Biblioteca Social amb la voluntat de contribuir a compensar els desequilibris socials a partir de col·laborar amb les biblioteques públiques en projectes que duen a terme dirigits als sectors més vulnerables de la societat: nens i joves, sovint de famílies amb dificultats, amb problemes de comprensió lectora, persones en atur i immigrants, amb risc d’exclusió social, persones grans, que han aportat a aquesta societat i que sovint estan soles, etc.

Escenificació i valorització territorial del patrimoni

Us presentem dos llibres que analitzen projectes de valorització territorial del patrimoni. El primer, sobre la valorització dels territoris i  del patrimoni natural i cultura,  proporciona algunes pistes per millorar l’articulació d’aquest camp amb altres disciplines acadèmiques i per fomentar una major col·laboració entre el món acadèmic, el món professional i els agents locals. El segon  estudia en profunditat les possibilitats que ofereixen alguns sistemes de mediació (dispositius, representacions o escenificacions del passat) en museus i conjunts arqueològics i patrimonials.

Cultura, ciudadanía y desarrollo local

Tulio Hernández ׀ Diana López ׀ Cultura Chacao

Llibre que analitza el concepte de cultura ciutadana i com s’ha convertit en una estratègia molt estesa per millorar la convivència, el respecte a les normes i el reconeixement de la diversitat en moltes ciutats d’Amèrica Llatina. L’obra inclou textos teòrics i reflexions conceptuals, ètiques i polítiques, investigacions empíriques i experiències concretes desenvolupades a diverses ciutats veneçolanes. S’hi estudien també altres nocions, conceptes i estratègies incorporades posteriorment com el de ciutat creativa, ciutat educadora, ciutat inclusiva o ciutat sostenible.

Descentralització i cultura a França

L’Observatoire

Número on s’hi analitza com pot afectar la reforma territorial que en aquests moments es troba en fase de debat a França – i que pot suposar una possible reagrupació de les regions – a les polítiques i serveis culturals dels municipis i regions franceses. S’hi analitzen les anteriors reformes territorials, es reflexiona sobre el caràcter compartit de les competències en cultura entre l’estat i les col·lectivitats locals i s’estudia el paper dels professionals i del sector privat, entre d’altres qüestions.

Els projectes culturals com a motor d’ocupació, els drets humans i la democràcia

Comissió Europea. Direcció General de Desenvolupament i Cooperació EuropeAid (DEVCO)

Informe que identifica i analitza una selecció de 30 projectes recolzats per la Unió Europea a través dels seus instruments de cooperació. L’objectiu és il·lustrar com aquests projectes de cooperació que impliquen a agents, sectors i continguts cultural poden contribuir de manera significativa a les línies actuals de desenvolupament establertes per la Unió Europea.

Governança mundial de la cultura

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

March of the modern makers: an industrial strategy for the creative industries

Will Straw ׀ Nigel Warner ׀ Institute for Public Policy Research

Aquest informe destaca les fortaleses i els avantatges competitius de les indústries creatives al Regne Unit i assenyala que una aproximació més apropiada i coordinada d’aquest sector a la estratègia del govern en matèria de política industrial ajudaria a augmentar el potencial d’aquest país com a líder mundial en continguts creatius. Els autors reconeixen la bona situació i posicionament global d’aquest sector al Regne Unit però qualifiquen de greu error el fet que les empreses creatives no s’hagin sumat aquesta recent estratègia governamental.