Article

Festivals, espai públic i inclusió social en temps de pandèmia


Festspace
 

La celebració d’esdeveniments culturals i festius en el marc de la pandèmia va suposar el redisseny dels formats, l’impuls de la digitalització i la reducció d’aforaments i de programació, en la major part dels casos. Tot i la celebració simbòlica de molts d’aquests festivals i festes populars, la presencialitat ha donat pas a la virtualització. Com serà la nostra relació amb l’espai públic en un escenari postpandèmic?

NTF, capitalisme digital i el futur postpandèmic de la cultura


Amb la relaxació d’algunes mesures per contenir la pandèmia, cada vegada són més freqüents les reflexions al voltant del futur postpandèmic de la cultura. Amb una digitalització imperant, que ha fet la seva entrada per la porta gran amb la pandèmia, hi trobem veus que alerten de la necessitat de domar al gegant del “tecnocapitalisme” o capitalisme digital.

Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva


Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

L’espectador davant l’abundància de plataformes digitals en l’era post-Covid


 Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio de Xile
 

L’explosió en l’oferta de continguts i d’experiències culturals en entorns digitals amb l’arribada sobtada de la pandèmia ha comportat una nova forma de relacionar-se amb els públics, sense que el sector hagi comptat amb el temps suficient per definir una estratègia adient per a la seva implementació.

Museus i canvi climàtic. A favor d’un món sostenible


El compromís social dels museus és prioritari per tal que aquests esdevinguin recursos públics significatius i d’utilitat en ple segle XXI. Així ho considera el Pla de Museus quan exposa la seva visió sobre com haurien de ser els equipaments museístics catalans d’aquí 9 anys, el 2030. En altres paraules, cada vegada són més les organitzacions que es fan seu el lema “el museu del futur serà social o no serà” alhora que disminueixen aquelles que persegueixen l’elitisme i l’aprovació d’un públic expert i reduït.

COVID-19 i biblioteques


Les biblioteques de tot el món s’han vist afectades per l’aparició de la COVID-19. Moltes d’elles han tancat temporalment o han reduït els serveis al mínim per contribuir als esforços destinats a limitar la propagació del coronavirus. També s’han anat prenent decisions difícils sobre la millor manera de donar accés a la informació sense comprometre la seguretat de les persones usuàries i del personal que hi treballa.

The Global South Bears a Disproportionate Burden of the Climate Change Effect: Social and Economic Vulnerabilities and their Long-Term Effects [ENG]


Victoria Platzer

Global Experiences | Internships Abroad
 

BA Global and International Studies with a specialization in Globalization, Culture, and Power | Political Economy and Globalization Analysis, Ethical considerations of Globalization, Race & Ethnicity Analysis, Development & Underdevelopment. Carleton University Ottawa, ON

Cap a una sortida sostenible de la crisi: més cultura i més ciència

Tot i que els impactes de pandèmia de la Covid-19 segueixen definint la greu situació per la qual passa la cultura, l’actualitat cultural es fa cada vegada més ressò de les receptes per sortir d’aquesta crisi. Ho hem anat veient a la Comunitat Virtual i, també, a les publicacions que hem anat compartint al canal d’Interacció a Facebook durant els darrers mesos. Avui, us en portem un resum perquè no se us escapi.

Nou article a Polièdrica: I si el problema fos la paraula?


 Pep Montes a Polièdrica
 

Gairebé tots els equipaments culturals de Catalunya tenen pendent l’assignatura d’aconseguir que el jovent s’hi adreci de forma espontània i interessada, integrant aquest col·lectiu com a productor cultural actiu i no com a públic captiu a través de centres educatius en la majoria de casos. Però, malgrat l’interès dels responsables de polítiques i institucions culturals per atreure’ls, gran part de les iniciatives que posen en relació joves i cultura són projectes de dinamització pensats des de la intervenció socioeducativa i promoguts per departaments públics de joventut, serveis socials i equipaments cívics o socioculturals.

Comunitats literàries: el poder de la paraula més enllà dels llibres


Per Sant Jordi reivindiquem la literatura com a eina per a la transformació social. Cooperatives com La Carbonera, Els Nou Rals, Synusia i VerSembrant la utilitzen per generar comunitat, autoconeixement i pensament crític.
 

En vigílies d'una jornada dedicada a la literatura escrita i a l'admiració pels escriptors i escriptores més reconeguts reivindiquem aquest art més enllà dels productes i de les personalitzacions. La literatura també és una eina per a la transformació social que genera comunitat, autoconeixement i pensament crític.