Alcaldes, l’ús de la despesa cultural d’una manera oportunista millora les possibilitats de reelecció, però no ho feu: revisió dels cicles de pressupostos polítics.
Us presentem aquest article que no deixarà indiferent als governs municipals. Analitza l’augment de la despesa; especialment en període previa a unes eleccions, en àmbits com la cultura, la salut, l’educació i l’esports, per part dels governs locals, en ciutats mitjanes; d’entre 20.000 i 100.000 habitants. Molt especialment, posa en evidència que l’increment de la despesa en cultura per part dels governs locals té algun efecte significatiu sobre la probabilitat que els governs locals siguin reelegits.
On ha d’anar la despesa pública en cultura?
Els recursos tenen la mania de ser escassos. I si parlem de cultura en un país que -governi qui governi- està molt per sota de la mitjana europea en despesa pública, l’escassetat esdevé endèmica (vegeu Anna Villaroya, “La despesa pública en cultura: una aproximació internacional” (2017)). Però no hem vingut aquí a plorar. L’actitud d’aquells que davant de les mancances institucionals s’instal·len en una eterna vall de llàgrimes em fa més aviat mandra.