blog de CERC

Carles Combarros participa al Debat d'Interacció 2014

Visualitzador de video flash no instal·lat
Entrevista a Carles Combarros

La planificació estratègica territorial o com fer viable la decisió d’un projecte col·lectiu de ciutat

Helena CruzSòcol

El planejament estratègic territorial és un instrument de gestió que les administracions locals començaren a utilitzar especialment a mitjans dels noranta per guiar el desenvolupament econòmic dels municipis i respondre als reptes que presentaven les ciutats a finals del segle XX. Si mirem de fer-ne un balanç, en alguns casos la redacció d’un pla estratègic ha representat l’ocasió per acordar amb la societat civil i especialment amb els agents econòmics un futur desitjable pel municipi. El disseny de futurs escenaris i objectius permet als participants esclarir quines són les prioritats pel municipi en qüestió, discernint quines són necessàries de les urgents.

L'educació a la LRSAL: aprenentatges per a la cultura?

Ramon Plandiura 

La memòria de l’Avantprojecte de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, la LRSAL, no amagava les intencions i quantificava quin seria l'estalvi si els municipis no prestessin serveis distints als propis o delegats, o què s'estalviarien si, senzillament, excloguessin l'educació de la despesa. El desideràtum de  la LRSAL és que els municipis s'ocupin el menys possible de l'educació i, si de cas, que  ho facin per la via menys autònoma i més depenent de la voluntat d'altres Administracions com és la via de delegació de competències. La LRSAL advoca per la supressió de les competències municipals  pròpies en educació i per obstaculitzar les clàusules generals de competència sobre les quals s'han sustentat bona part de les polítiques educatives municipals. La Llei soscava,  per la via de soscavar competències, el mateix sentit democràtic de l’elecció dels nostres representants locals. I això pot afectar no només a l’àmbit educatiu sinó també a d’altres com el cultural. 

biciudadana: cómo sería el Bicing si su diseño y gestión fueran colectivos.

Efraín Foglia,  Lucía Lijtmaer 

Definición según Wikipedia: El Bicing es un servicio de alquiler de bicicletas públicas en la ciudad de Barcelona que se implantó en marzo de 2007, promovido por el Ayuntamiento y gestionado por la empresa Clear Channel.

El relato en torno a la prestación del servicio de alquiler de bicicletas promovido por el Ayuntamiento de Barcelona se ha instalado en los siguientes ejes: se trata de un servicio público, que mejora la calidad de vida de los ciudadanos, y que facilita la movilidad de los usuarios utilizando una tecnología verde y asequible para los bareloneses.

Ateneu Candela: confiança, autonomia i cultura del fer

L'Ateneu Candela és un centre social de Terrassa (Barcelona) amb més de 10 anys de vida, un espai obert a la ciutat i a la seva gent, un punt de trobada d'iniciatives ciutadanes, d'activitat i de producció cultural i comunitària. 

Som un lloc a la ciutat per a la conquesta de nous drets socials. Un centre social de codi obert, node d'una àmplia xarxa de persones i centres socials. Defensem les nostres vides. Apostem per la defensa de les qüestions comunes.

Equipaments: per què, per a qui, com?

LaCol 

Com es decideixen quins equipaments construir? On situar-los, quina configuració tindran, quina forma? La resposta és complexa i depèn de múltiples factors: socials, polítics, tècnics, econòmics,... Nosaltres, com arquitectes, ens centrarem en aquest article en el paper que juga la nostra professió. Durant els anys de boom de construcció alguns dels nostres companys de titulació han excusat la seva participació en greus aberracions urbanístiques justificant que el seu paper era donar una simple resposta formal a un programa ja definit. L’arquitectura però no és un art independent, sinó que deu la seva raó de ser a unes necessitats humanes bàsiques. L’arquitecte, com a ciutadà però especialment com a tècnic, té la potestat de participar en la formulació del projecte des de l’inici, i si creu que no s’ajusta a la realitat, replantejar-ho.

Una mirada a les estadístiques culturals de Catalunya 2014

La darrera setmana de setembre, el departament de Cultura de la Generalitat va publicar el recull anual Estadístiques culturals de Catalunya 2014, amb una selecció de les dades estadístiques sobre els principals àmbits del sector de la cultura i la creació: finançament, indústries culturals i creatives, arxius, biblioteques, museus, patrimoni, arts visuals, cinema, llibre, arts escèniques, i consum i pràctiques culturals.

Publicats els resultats de la primera convocatòria d'Europa Creativa

L'Agència Executiva per l'Educació, l'Audiovisual i la Cultura (EACEA) de la Comissió Europea ha fet públics els resultats de les primeres convocatòries del programa Europa Creativa, que va estar oberta entre desembre de 2013 i març de 2014. 

Els resultats es poden consultar a la plana web de l'EACEA i inclouen els projectes de traducció literària, de xarces europees, de cooperació, de plataformes culturals, etc. 

Els assessoraments culturals del CERC, petit balanç per a un llarg any

En una situació com l’actual, plena d’incerteses de tot tipus que ens acompanyen com si fos la nostra ombra, la reflexió (i l’acció) no hauria de ser considerada un luxe, sinó més aviat una necessitat vital que ens permet fer més amb menys, amb més exigència, més qualitat i, sobretot, per aprendre que algunes coses es poden fer de manera diferent. El programa d’assessorament cultural als municipis que impulsa el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona vol ser una oportunitat perquè els nostres ajuntaments comptin amb eines per repensar les seves polítiques culturals en termes de present sense renunciar al futur.

El canvi d’any, en essència, no és més que un formalisme i, per tant, tot just  començar aquest 2014 ens trobem molts elements de continuïtat, tot i que alhora vivim enmig de canvis d’una radicalitat absoluta i absorbent.

Els nostres ajuntaments ja no es preparen per la inauguració de nous equipaments (per cert, alguns de necessaris); la preocupació és, més aviat, què podem fer per no tancar-los, o com aconseguir que, a part d’una bona temperatura, tinguin alguna proposta cultural interessant per oferir.