blog de Centre d'Informació i Documentació

Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán, Jordi Oliveras

Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.

Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras

En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento. Por una parte, hay gente que piensa en cómo recuperar aquello que estamos perdiendo, cómo volver a la vida en la que confiaba. Por otra, hay gente que pensamos que sólo podemos salir de esta crisis yendo a buscar una organización social nueva.

Apunts per la meva participació a Interacció

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

Revista de revistes #9

International journal of heritage studies. Vol. 19, n. 2 (març 2013)

Número monogràfic sobre la relació entre Jocs Olímpics i patrimoni editat per Sean Gammon, Gregory Ramshaw i Emma Waterton. Aquests acadèmics en l’àmbit de turisme en universitats anglosaxones ressalten l’interès patrimonial d’aquests grans esdeveniments esportius perquè celebren i recuperen el patrimoni i en generen de nou. Recorden que les olimpíades han evolucionat tenint molt present la herència de Grècia i els ideals de Piere de Coubertin, pare dels jocs olímpics moderns; que recuperen símbols, tradicions i rituals dels països organitzadors, i que les ciutats organitzadores renoven i transformen la seva iconografia.

La cultura como factor de innovación económica y social

Informe interessant  elaborat per la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), sota el títol «La cultura como factor de innovación económica y social»,  sobre la relació entre els sectors culturals i creatius i el creixement econòmic a les regions europees que constitueix el primer volum de la publicació final del projecte europeu Sostenuto. Coordinat per Pau Rausell Köster, la conclusió de l’estudi és contundent: la cultura és un element clau d’innovació econòmica i social i contribueix a la millora de la competitivitat.

El treball es divideix en quatre apartats i analitza els aspectes següents: la centralitat de les activitats culturals i creatives; les relacions entre innovació, creativitat i cultura; la funció de producció i els processos d’innovació de les organitzacions culturals, i les aportacions de les activitats culturals i creatives a la conformació de l’espai socioeconòmic europeu.

Passat, present i futur de les polítiques culturals a Catalunya. Revista de Catalunya

Sota el títol «Polítiques culturals» aquest número extraordinari de Revista de Catalunya vol contribuir a reflexionar sobre  la cultura com a factor definidor i com a factor de cohesió; la cultura i els seus mecanismes de producció i difusió; els agents culturals avui i les noves estratègies de futur; la cultura vista de cara endins i la seva necessària projecció exterior

El número, que conté vint-i-un articles, s’estructura en quatre seccions: «Referents històrics», un recorregut per la Mancomunitat i Prat de la Riba i la Generalitat Republicana amb Ventura Gassol, que van modernitzar i institucionalitzar la cultura catalana, amb les aportacions dels historiadors Albert Balcells i Enric Ucelay-Da Cal; «Des del Govern», on alguns dels diferents consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya –des de la transició fins ara, encara que lamentem alguna absència– fan un balanç de la seva acció de govern durant els seus mandats. ; «Des del Territori» inclou una valoració de les polítiques culturals que impulsen els diferents territoris de parla catalana. Així es constata que al País Valencià, les Illes, la Franja... hi ha un context molt més positiu i entusiasta en l’àmbit popular que no pas el que es manifesta oficialment; tanca el volum, la secció «Visions i Perspectives» amb un recull d’articles sobre  diversos aspectes que contribueixen a fixar el mapa cultural del país.

La politique culturelle en débat. Anthologie, 1955-2012

El Comité d’Història del Ministeri de Cultura francès posa al dia el recull «La politique culturelle en débat. Anthologie, 1955-2005» publicat el 2006 amb 45 textos essencials sobre els fonaments de les polítiques culturals franceses des de la creació del Ministeri de Cultura per André Malraux l’any 1955. Aquesta edició, coordinada també per Philippe Poirrier – professor d’Història a la Universitat de Bourgogne i vicepresident del Comitè d’Història – incorpora 15 textos nous que cobreixen aquest últim període de set anys.

El conjunt de textos, molt interessants i recomanables, pretén nodrir i fomentar el debat públic  i ser útils a l' hora de prendre decisions sobre futures polítiques  ja què, segons Poirrier, sense perspectiva històrica no es pot fer anàlisi prospectiva. Els textos provenen de fonts diverses (discursos polítics, memòries de gestors culturals, reflexions d’acadèmics, ...) i  aborden aspectes generals de les polítiques culturals des d’un punt de vista polític i intel·lectual.

Moving targets: engaging cultural tourists with collections and listings content online

Sejul Malde |  Culture 24

Investigació que té per objectiu identificar i avaluar les necessitats informatives dels turistes culturals europeus per poder oferir-los la informació i els continguts culturals més adequats. Ha estat elaborada per 'Culture 24', una organització sense ànim de lucre britànica que treballa per al desenvolupament d’audiències en entorns digitals, per encàrrec d’Europeana, la plataforma i repositori de col.leccions digitals europees. La idea és que els proveïdors d’informació turística i les institucions culturals puguin desenvolupar serveis i productes de qualitat a partir de les metadades i els objectes digitals disponibles a Europeana i d’informació d’esdeveniments culturals europeus. La redacció del treball de recerca ha estat elaborada per Sejul Malde.

Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?

L’especialista nord-americana en museus i estudis de folklore, Annette B. Fromm, proposa en aquest document breu algunes recomanacions pràctiques per millorar les relacions dels museus amb les seves comunitats. Es tracta de la conferència pronunciada per l’autora – que compta una àmplia experiència professional en museus etnogràfics dels Estats Units – en el marc del Seminari Museus, multiculturalisme i comunitat, organitzat per l’Insitut Català de Recerca en Patrimoni Cultural a CaixaForum Girona l’octubre de 2011.

A «Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?», Fromm, que és l’actual presidenta del Comitè Internacional de Museus d’Etnografia (ICME) de l’ICOM i coordinadora d’estudis museístics de la Universitat Internacional de Florida, argumenta que els museus del segle XXI han d’esdevenir veritables espais de construcció comunitària i fomentar el diàleg intercultural.

Culture as a key dimension of sustainability : exploring concepts, themes, and models

Nancy Duxbury,  Eileen Gillette | Creative City Network of Canada 

Aquestes investigadores de la Creative City Network of Canada – organització canadenca de recerca i desenvolupament en polítiques culturals locals – expliquen la introducció i evolució de la dimensió cultural com a element clau en el desenvolupament comunitari sostenible. Les autores argumenten que, tradicionalment, la sostenibilitat s’havia contemplat a escala global i estatal i que ha estat en aquesta última dècada quan ha començat a aplicar-se a les ciutats i a les comunitats. Paral·lelament a aquest gir local, s’ha incorporat la cultura com a element significatiu del desenvolupament comunitari sostenible, quasi sempre lligada a qüestions relacionades amb la sostenibilitat social i el capital comunitari. Duxbury i Gillette afirmen que el desenvolupament comunitari sostenible s’ha enfocat com una manera de millorar el benestar de la comunitat en termes socials, econòmics i mediambientals, amb la incorporació gradual de la cultura com a element fonamental en aquest procés.   

Apunts #16

Los discursos del arte, o cómo ahorrarse la peor pregunta. Jordi Ibañez. [esferapública]