Primers passos fins al dret cultural

Observatorio Vasco de la Cultura

S’obre el teló i veiem un teatre més petit que podria ser un teatre de titelles. El teatre dins el teatre o més aviat, com acotar la magnitud de la tragèdia a un públic concret? El públic infantil és un dels més grans, no per l’edat com és evident però si en quantitat i en potencial educatiu on fer-hi créixer l’interès i el retorn social que pot fomentar la cultura, més enllà dels nous públics.

El document posa en relació la infància com a col·lectiu socialment vulnerable en l’accés a la cultura a més de fer una reflexió sobre les consideracions necessàries per entendre la infància com a públic, encara que sigui sota l’etiqueta d’infantil. Analitza també la presència actual del col·lectiu d’infants en l'àmbit cultural, com també es dedica a mostrar quina és la posició de la cultura en els plans municipals sobre infància, en aquest cas al País Basc.

Com ja vam abordar a Interacció amb l’article dedicat a ‘Infància i cultura’, a dia d’avui encara hi ha una fissura substancial entre drets culturals i drets de la infància. Especialment a L’enfant et ses cultures. Approches internationales, es posa de manifest aquesta diferència entre cultures, també en relació als canvis socials i tecnològics contemporanis, que provoquen un avenç en els infants, com a públic que escull entre les possibilitats d’accés a la cultura que té a l’abast.
 


 

La infància com a públic cultural

Per tenir en compte la infància com a públic cultural cal prendre en consideració des de les condicions relatives al benestar psicològic a les condiciones socials o les condicions ambientals, com és el cas en:

  • La resistència en l'ús dels espais públics per als infants.
  • La falta d'inversió cultural en la infància.
  • Falta de suport familiar, el cost d'accés o el transport, una perspectiva cultural centrada en els adults i la falta d’inclusió del col·lectiu infantil al disseny de l'activitat o contingut cultural.
  • L'oblit de l'article 31 de la Declaració en els desenvolupament de programes
  • El canvi digital
     

Estratègies actuals sobre la infància des de la cultura

En aquesta relació entre cultura i educació destaquen les estratègies dins i fora de l’escola. L’Observatorio Vasco de la Cultura posa d’exemple algunes mesures dutes a terme al seu territori, com ara algunes mesures del Pla Basc de Cultura o en relació a la cultura en els plans d'infància de Vitoria-Gasteiz i Bilbao.

Les reflexions que s’extreuen del document, ofereixen una visió més àmplia, identificant espais per al desenvolupament d'estratègies més enllà de la infància com a públic en formació i de les institucions pròpiament culturals, fent referència als nuclis familiar, les institucions educatives i l'espai públic, com a elements claus per la cultura i la infància.

Així com la visió del públic infantil com públic futur té més a veure amb un enfocament tradicional dels nens i nenes com a persones / ciutadans en desenvolupament, es pot introduir l'enfocament que considera a la infància com un agent actiu per a considerar nens i nenes com a públics de plena capacitat, i no només en formació.

A més, s'ha de considerar les diferents situacions que viuen nens i nenes en relació a diferents factors socials, situacions que tenen a veure en aquest cas amb l'àmbit familiar.  Això implica pensar en els condicionants a la participació cultural que creen la pobresa i l'exclusió social, que tenen origen en els factors exposats a la secció i obliguen a pensar tant en un ventall ampli de barreres, com poden ser les econòmiques (dificultats materials)  les geogràfiques (amb una desigual distribució d'equipaments i serveis) i les psicològiques (distància simbòlica amb l'àmbit de la participació cultural).

L’estudi proposa tres estratègies diferents per treballar en la infància com a públic cultural:

  • Estratègies davant la infància com a agent cultural en formació: formar futurs públics
  • Estratègies davant la infància com a agent cultural actiu: públics i creadors capaços.
  • Estratègies davant la diversitat d'infancies segons el punt de partida familiar: igualar oportunitats.



A més, les estratègies anteriors poden aproximar-se al públic infantil considerant, la família, l'escola, però sobretot a la mateixa nena o nen com a subjecte actiu i que arribats a l'adolescència es tracti com a igual. Només si es pren la infància com a població cultural i responsable, aconseguirem que realment sigui un col·lectiu partícip i culturalment actiu.


 

PDF    La infancia como público cultural

HTML  La infancia como público cultural




 



Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris