La revolució la llegirem (en una pantalla)

Acción Cultural Española

Digitalització és transformació. Si l’aparició de l’ordinador, la popularització dels PC i l’extensió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va suposar una revolució, Internet ens condueix cap a la quarta revolució industrial. El nou paradigma es basa en el concepte de connectivitat total i produeix models de negoci a partir de les dades massives o Big Data. La història ens ha demostrat que els canvis econòmics tenen repercussions socials i culturals. Per això, per cinquè any consecutiu, Acción Cultural Española presenta l’«Anuario AC/E de cultura digital 2018».
 

Experiència de realitat augmentada al Museu de Mataró


L’objectiu del document és seguir monitorant l’impacte d’Internet en el sector cultural. Per això els set articles que formen la primera part de l’anuari ressalten les principals tendències de la cultura digital en l’àmbit estatal i internacional. La segona part, com és habitual en aquesta publicació, es posa el focus en un aspecte concret; enguany són els canvis dels lectors i la lectura en l’entorn digital. En altres edicions s’havia tractat la relació de les noves tecnologies amb les arts escèniques (2014), els museus (2015), els festivals culturals (2016) i el patrimoni cultural (2017).

Pel que fa a les tendències d’aquest any en el terreny de la cultura digital, l’anuari ens parla de les repercussions de la Internet de les coses (Mario Tascón); dels nous reptes de les tecnologies immersives (José Manuel Menéndez y David Jimeno Bermejo); de la manera com les noves tecnologies poden redefinir els discursos museogràfics (Equip Unit Experimental, UV); de les notícies falses a la xarxa (fake news) i l’economia de les dades massives (Jovanka Adzic); del “model Netflix” de consum cultural (Elena Neira); de la importància de la veu i el so en l’era digital (Emma Rodero); i, finalment, de la repercussió de la creativitat computacional en la creació literària (Pablo Gervás).
 

   


La segona part de l’anuari radiografia els canvis que la revolució digital ha provocat en la lectura. L’estudi té la voluntat d’entendre com són els lectors digitals a fi de traçar les línies de l’evolució del sector. D’aquesta manera, el document revisa el concepte de lectura, descriu com és el lector del segle XXI, analitza les característiques dels materials digitals de lectura, es planteja quines han de ser les noves estratègies de promoció de la lectura i enumera exemples de bones pràctiques en sectors diversos. Finalment, els autors conclouen que cal arribar a un acord sobre què vol dir llegir avui en dia per tal de superar una visió de la lectura librocèntrica. Al mateix temps, consideren que sense deixar de banda el paper, cal generar noves estratègies de creació, difusió i promoció de l’escriptura en l’entorn digital.

En conclusió, l’anuari mostra que el sector cultural no és aliè als canvis tecnològics i econòmics. De fet, la cultura, també en l’entorn digital, ha de ser l’espai per pensar i debatre sobre les revolucions que afecten la nostra manera de viure i entendre el món. I potser un dia serà la cultura qui capitanegi la pròxima transformació social.

Acabem amb una pregunta: com creieu que us ha transformat la revolució digital?


Per a més informació, podeu consultar el document sencer:


PDF Anuario AC/E de cultura digital 2018

HTML  Anuario AC/E de cultura digital 2018


Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris