Informe sobre el Estado de la Cultura en España 2017

Fundación AlternativasLúa Ediciones 3.0

El fantasma de la crisi encara és ben present en la cultura espanyola: en el període que abasta els anys de la «recuperació», hi ha hagut un retrocés de la despesa pública en cultura del 38% en els pressupostos de l’Estat, s’han fulminat 80.000 llocs de treball i la facturació ha disminuït 5.000 M d’euros però, a més, ha crescut la desigualtat de gènere en la creació, el consum i el mercat cultural paral·lelament a la quasi extinció de les mesures que donaven suport a les dones. Són dades de l’Informe sobre el Estado de la Cultura en España, elaborat per l’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas, que enguany se centra en la igualtat i la diversitat, en el marc del 10è aniversari de la vigència de la Convenció de la UNESCO sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (2005) i de la seva ratificació per part d’Espanya.

En la primera part, «Igualdad y nuevas políticas culturales», es revisen aspectes com la igualtat en relació amb la diversitat, l’exclusió cultural i la situació sociolaboral dels creadors. Patricia i Cristina Corredor Lanas signen un estudi panoràmic que evidencia el retrocés i l’estancament de les mesures legislatives i polítiques sobre la igualtat de gènere, tenint en compte els avenços en la doctrina internacional, i que es manifesta en informes com el de la Plataforma CEDAW, presentat a l’ONU el 2014, en el qual s’afirma el desmantellament progressiu de les polítiques d’igualtat a l’Estat espanyol. Aquest fet es tradueix en les dades que s’aporten sobre l’estructura del mercat laboral, amb gairebé invisibilitat femenina pel que fa al camp audiovisual i sobretot de les TIC.

Altres aportacions són la de Javier Callejo, que analitza els resultats de la «Encuesta de hábitos y prácticas culturales de los españoles 2014-2015» i proposa mesures per afrontar l’exclusió cultural que afecta gairebé la meitat d’espanyols, entre ells ciutadans amb baix nivell educatiu, pensionistes i joves en situació de precarietat econòmica; la d’Icíar Alzaga, que revisa el règim laboral i de protecció social dels artistes en espectacles públics a través de l’Estatut de l’Artista i diverses propostes de reforma, o la de Jesús Prieto de Pedro, que examina de manera crítica les polítiques públiques del patrimoni material.

En la segona part, «Evolución de los grandes sectores culturales», altres autors com Juan Arturo Rubio Arostegui, Juan Calvi o Javier Celaya analitzen el passat, present i futur de les arts escèniques, l’audiovisual, la música, el llibre i el videojoc, en relació amb les estratègies digitals. Finalment, Patricia Corredor Lanas presenta una de les seccions habituals d’aquest Informe, l’enquesta «Valoración de la cultura en España», que té per objectiu l’avaluació de l’àmbit d’activitat propi per part dels agents de la cultura. La qualificació que han atorgat els gairebé cent enquestats, que figuren a l’apèndix, ha estat de 4,4 punts, la més baixa de totes les edicions.
 


Enrique Bustamante, coordinador de l’Informe, destaca que les propostes d’actuació tant generals com sectorials que es presenten en l’Informe queden molt lluny de les mesures que ha aplicat el Govern fins ara, com la baixada discriminatòria de l’IVA cultural o el ‘Plan de Cultura 2020’, fet que, sens dubte, «refleja sin duda estancamientos y amenazas reales sobre la cultura española».

HTML Informe sobre el Estado de la Cultura en España. Igualdad y diversidad en la era digital [ICE-2017]

PDF Informe sobre el Estado de la Cultura en España. Igualdad y diversidad en la era digital [ICE-2017]


Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris