treball cultural i professionals
Definició: condicions de treball, reconeixement professional i estructura laboral del sector cultural.
Criteri: articles que aborden l’ocupació cultural, l’estatut professional dels artistes i treballadors de la cultura, la professionalització del sector, les condicions laborals, la precarietat cultural i la regulació laboral vinculada a les activitats culturals.
L’informe del CoNCA 2018 desplaça el focus cap a la dimensió social de la cultura i posa en evidència una tensió de fons: el sistema cultural català ha prioritzat la creació i la infraestructura, mentre ha deixat en segon pla l’accés, la participació i l’equitat.
Hi ha un minut que et condiciona i et canvia la vida. I aquell minut per Carlos Marquerie va ser el moment d'observar els quadres escoltant Pink Floyd gràcies a aquell professor, als anys 70, que li va fer trobar la potencialitat. El click. El minut que tot es deconstrueix per construir-se.
L’ Aprendre a aprendre.
Les residències d'artistes i escriptors s'han convertit en una de les eines més esteses de les polítiques de suport a la creació contemporània. Tot i això, continuen essent un objecte poc estudiat des d'una perspectiva acadèmica. Aquest número monogràfic de Culture & Musées (2018), coordinat per Carole Bisenius-Penin, proposa un marc d'anàlisi que supera la idea de la residència com un simple espai de treball per entendre-la com un dispositiu on convergeixen creació, mediació cultural, desenvolupament territorial i polítiques públiques.
El document d’Icíar Alzaga Ruiz analitza comparativament el model francès dels intermittents du spectacle i el sistema espanyol de contractació temporal dels artistes en espectacles públics, situant el debat en el marc de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El text parteix d’una constatació clara: el treball cultural funciona sovint sobre una temporalitat estructural que els ordenaments laborals han intentat regular sense resoldre del tot les tensions entre flexibilitat productiva i protecció social.
Un recull de textos analitza les condicions laborals dels artistes i treballadors culturals i reflexiona sobre l’aparició del concepte de precariat en el camp cultural
L’informe del CoNCA 2017 situa el debat cultural en un terreny menys visible però decisiu: el del finançament i la seva arquitectura. Més enllà de les xifres, el document interroga el model i posa en evidència les seves tensions encara no resoltes.
En el context europeu dels anys posteriors a la crisi, els treballadors de la cultura i la comunicació comencen a articular respostes compartides davant una transformació profunda del mercat laboral. El sector de les arts, els mitjans i l’entreteniment es caracteritza cada cop més per formes d’ocupació que s’allunyen del model estàndard: contractes temporals, treball per projectes, autoocupació o combinacions inestables d’activitats.
La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de Culture Statistics publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.
