Cultura i transformacions contemporànies
Aquest tema analitza els grans canvis que estan transformant el paper de la cultura en la societat contemporània. Inclou l’impacte de la digitalització i de les noves tecnologies en la producció, circulació i accés a la cultura, així com la relació entre cultura, territori i dinàmiques socials emergents. També aborda el paper de la cultura davant dels reptes ambientals i la crisi climàtica, i la seva contribució a imaginar formes de desenvolupament més sostenibles. En aquest marc, la cultura s’entén com un espai de reflexió, experimentació i acció que participa activament en els processos de transformació social del present.
Quan els equipaments de proximitat deixen de ser només espais d’accés al coneixement i es converteixen també en llocs per produir-lo en comú.
L’article proposa una lectura sociològica de la relació entre creativitat i digitalització en el camp cultural, allunyada tant de l’optimisme tecnològic com del rebuig frontal. Parteix d’una constatació de fons: la transició al paradigma digital no és només un canvi tècnic, sinó un procés que reconfigura les condicions materials, institucionals i simbòliques de la cultura, afectant la seva autonomia i els seus mecanismes de producció i valoració.
Les biblioteques públiques poden trobar un aliat en la ciència ciutadana per sembrar el coneixement científic i participat. OpenSystems
Article que construeix un cas concret com a argument: la intersecció no com a suma de sectors sinó com a projecte concebut des de l’origen en clau híbrida, i que posa en qüestió la lògica compartimentada de l’acció pública i la seva dificultat per generar dispositius integrals amb capacitat real d’incidència social. (n. de l'e., 2026)
La cultura digital no només transforma la producció i la difusió cultural. Desplaça una idea central del sistema cultural modern: l’autoria. El problema no és la seva desaparició, sinó la seva reconfiguració en un entorn on crear, copiar i redistribuir formen part del mateix gest.
Llegit des d’avui, el debat continua obert. La cultura local segueix sent el lloc on la cultura pren forma, però no sempre és el lloc on es decideix cap a on va. La qüestió és si aquesta distància es pot reduir o si forma part estructural del sistema cultural que hem construït. (n. de l'e., 2026)
La cultura local és sovint presentada com el nivell més proper, més democràtic i més viu del sistema cultural. El debat real no és aquest. La qüestió és fins a quin punt aquesta proximitat es tradueix en capacitat real de decisió i en una política cultural amb direcció pròpia.
Llegit avui, el Cultural Cities Enquiry (2019) resulta especialment interessant perquè anticipa un debat que s’ha anat consolidant durant els darrers anys: la cultura no és només un sector econòmic ni una política específica, sinó una infraestructura urbana capaç d’incidir en el desenvolupament, la cohesió social i l’atractiu dels territoris. (n. de l'e., 2026)
Aquest article és molt més interessant avui que quan es va publicar. Llegit el 2026, gairebé sembla un text premonitori sobre una qüestió que ara és central: quan la cultura s’utilitza per singularitzar un territori, què s’està reforçant realment: vida local o economia de l’atracció? (n. de l'e., 2026)
Una reflexió que reivindica el turisme cultural com a experiència relacional i no només com a consum d’atractius, posant el focus en la connexió amb les comunitats i els llocs.
Les recomanacions d’Eurocities plantegen com afrontar els canvis demogràfics des de la cultura. El repte no és tant programar per a la diversitat com reorganitzar les institucions perquè puguin treballar-hi.
Llegida avui, la guia no és només una eina d’aplicació. És un posicionament polític: la cultura no demana ser afegida al desenvolupament sostenible, sinó reconeguda com una de les seves condicions. (n. de l'e., 2026)
Una reflexió que situa la cultura com a component essencial per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, no només com a valor instrumental sinó com a eix transformador de les polítiques públiques.
