cultura digital i tecnologia

Definició: transformacions culturals vinculades a la digitalització. Criteri: plataformes digitals, nous mitjans, intel·ligència artificial i cultura en línia.

Cultura compartida i sostenibilitat en l’era digital


  
La digitalització no només ha transformat els canals de distribució cultural. Ha alterat les condicions mateixes de producció, accés i sostenibilitat. Sustainable Models for Shared Culture parteix d’aquesta mutació per formular una pregunta de fons: és possible sostenir la cultura sense restringir-ne l’accés? El document no respon amb una teoria, sinó amb un conjunt de casos i tensions que obliguen a repensar els marcs econòmics, jurídics i institucionals de la cultura.
  

Big Data cultural: poder econòmic, risc democràtic


  
Un informe internacional examina com les dades personals de consum cultural redefineixen el mercat digital i plantegen nous dilemes polítics.
  

L’estudi elaborat per Ernst & Young per al Forum d’Avignon analitza l’emergència d’un nou ecosistema econòmic basat en les dades personals vinculades als comportaments culturals.

Les biblioteques competeixen amb Amazon?


  

Un informe que alerta de la distància entre serveis bibliotecaris i hàbits digitals de la ciutadania, i proposa una transformació profunda del model.
  

L’Informe APEI sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos, elaborat per Julian Marquina per a la Asociación Profesional de Especialistas en Información, analitza la bretxa creixent entre biblioteques públiques i usuaris.

De la protesta al meme: quan una cançó canvia de funció


  
La paròdia de Libertad sin ira mostra com els referents culturals es transformen en clau digital. La qüestió és què es guanya i què es perd en aquest desplaçament.
  

Mesurar el que importa: dades i estratègia en el sector cultural


 
Com el “big data” pot transformar decisions, impactes i relats en el sector cultural
  

“L'enfocament actual en l’ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector, en conjunt, està perdent l’oportunitat d’obtenir el màxim rendiment financer i operatiu que derivaria d’una millor utilització de les dades.

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código abierto v 1.0.


 
Un llibre escrit col·lectivament que pren el pols a la cultura lliure i interpel·la institucions i professionals sobre com crear, gestionar i compartir cultura en l’era de la web social.
 

Es tracta d’un document elaborat mitjançant la modalitat booksprint, un procés intensiu que reuneix un grup de persones durant uns dies amb l’objectiu de produir un llibre de manera col·laborativa. El treball s’articula a través d’una dinàmica facilitada i de l’eina booki.cc, que permet coordinar l’escriptura col·lectiva en temps real. En aquest cas, el projecte va ser impulsat pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la participació de diverses persones especialment actives en l’àmbit de la cultura lliure a l’Estat espanyol.

Cartografies culturals: del mapa com a inventari al mapa com a acció


  
L’article de Santi Martínez Illa i Roser Mendoza Hernández proposa una lectura àmplia de les cartografies culturals en un moment en què les tecnologies digitals transformen profundament la manera de produir, representar i utilitzar la informació cultural. El punt de partida és clar: la cartografia cultural neix vinculada a la necessitat de sistematitzar el coneixement sobre els recursos culturals d’un territori, especialment a partir dels anys noranta, amb l’elaboració d’atles i mapes que funcionaven com a “fotografies fixes” d’una realitat complexa i canviant.
  

Jugar també és comunicar: els videojocs com a fenomen social i cultural


  
Durant molt de temps, els videojocs van ser considerats principalment una forma d’entreteniment vinculada a adolescents i aficionats a la tecnologia. El número 62 de la revista Hermès, dirigit per Dominique Wolton, proposa una mirada molt més àmplia: entendre els videojocs com un objecte cultural, econòmic, tecnològic i, sobretot, comunicatiu.

Com deu ser el dia a dia dels habitants de la terra?



Un retrat coral del planeta filmat en un sol dia que converteix milers de persones anònimes en protagonistes d’un experiment cinematogràfic global.
  

Un cor sense escenari: quan la xarxa esdevé espai de creació col·lectiva


  
El Virtual Choir d’Eric Whitacre exemplifica com Internet transforma la localització, l’organització i l’abast de les pràctiques artístiques contemporànies.
  

 

El Cor Virtual, concebut i dirigit per Eric Whitacre, constitueix una de les primeres experiències massives de creació coral distribuïda digitalment.