Destacats

El nacimiento del “creador cultural”


  
En el sistema cultural contemporani, cada vegada intervenen més actors que no són estrictament artistes. Programadors, gestors, mediadors, productors o comissaris formen part d’un entramat que connecta la creació amb els públics. Aquest text de David Márquez proposa pensar aquest fenomen a partir d’una idea provocadora: el naixement del “creador cultural”.

La reflexió parteix d’una distinció útil. L’activitat artística remet als processos creatius dels artistes. La cultura, en canvi, és el procés social que permet que aquestes creacions circulin, es comparteixin i adquireixin sentit col·lectiu. 

Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió central en moltes polítiques culturals: com es defineixen i es reconeixen les professions que sostenen el sistema cultural més enllà de la figura de l’artista. El text convida a mirar la cultura com un ecosistema de pràctiques i rols diversos que fan possible la relació entre creació, institucions i societat.
  
  

Cartografiar l’educació artística a Europa: què sabem i què falta per saber


  
Un informe comparatiu revela la fragilitat estructural del sector i proposa bases per a polítiques més sòlides i coherents.
  

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca europeu (2011–2013) impulsat per la Comissió Europea amb l’objectiu d’establir un marc comú d’anàlisi per comparar l’estat de l’educació artística i cultural als estats membres.

Creatius després de la crisi: motor econòmic o miratge fràgil?


Un monogràfic acadèmic analitza què passa amb la classe creativa quan l’economia trontolla
  

El número especial «Creatives after the crash», publicat a Cambridge Journal of Regions, Economy and Society (vol. 6, núm. 1, març 2013), examina l’impacte de la crisi econòmica sobre la classe creativa i ofereix una panoràmica plural de diagnòstics i evidències.

Treball cultural en tensió: precarietat, resistències i nous imaginaris


  
La precarització del treball cultural no és un fenomen recent, però aquest número d’OnCurating ja en traçava un mapa precís fa més d’una dècada. A través de veus del camp artístic i curatorial, el volum descriu un sector que es reconfigura sota lògiques d’inestabilitat i autoexplotació. Llegit avui, el text té valor com a antecedent d’un debat que encara no s’ha resolt, i que sovint ha avançat més en la diagnosi que en la capacitat d’incidir en les condicions materials del sector. (n. de l'e., 2026)
  

  
Un monogràfic internacional reuneix veus crítiques per analitzar com canvien les condicions laborals dels artistes i comissaris en l’ecosistema contemporani.
  
  

Professionals dels museus a Espanya: què ens diu l’últim estudi



  Distribució, condicions laborals i reptes d’un col·lectiu clau per al patrimoni i la cultura a Espanya.
  

L’informe Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España, elaborat per ARTImetría i finançat pel Programa IBERMUSEOS, ofereix un retrat clar del sector museístic

Cultura en crisi o país sense projecte cultural?


  
  
En un context de crisi econòmica i transformació profunda, l’informe del CoNCA Estat de la cultura i de les arts 2013 planteja una idea central: la cultura no és un element accessori, sinó un factor estructural per al desenvolupament social, econòmic i democràtic del país. La seva fragilització no és només sectorial, sinó sistèmica.
  

2011: la cultura en el mirall de la crisi


  
L’informe del CoNCA 2011 dibuixa un sistema cultural travessat per una doble tensió: la vitalitat creativa i l’impacte creixent de la crisi econòmica. No és només un moment de dificultat, és un punt en què es fan visibles les fragilitats estructurals del model cultural.
  

Els fonaments d’un sistema en construcció


  
L’informe del CoNCA sobre l’estat de la cultura i de les arts 2010 marca un moment inicial més que no pas un balanç consolidat. En un context de redefinició institucional, el document planteja les bases d’un sistema cultural que encara busca el seu encaix entre política, sector i societat.