Destacats

Els espais escènics municipals: programació estable, públic moderat i pressupostos a la baixa


  
L’informe anual del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals analitza l’activitat dels teatres municipals de la província de Barcelona. Les dades mostren una xarxa territorial consolidada, amb una programació sostinguda i prop de 350.000 espectadors, en un context de reducció de despesa pública.
  

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona publica anualment l’informe de resultats

Barcelona: ciutat creativa o ciutat sostenible? Les tensions d’un model cultural


  
Un article acadèmic revisa críticament el “model Barcelona” de polítiques culturals. La ciutat ha combinat el discurs de la ciutat creativa amb el de la sostenibilitat cultural, però l’aplicació d’aquest model mostra tensions en participació, equipaments i governança urbana.
  

La cultura s’ha convertit en un element central en les estratègies de desenvolupament urbà.

Els museus locals creixen: més públic, més col·leccions i més producció pròpia


  
Les dades de la Xarxa de Museus Locals mostren un increment de visitants i un esforç creixent en la producció d’exposicions i en la gestió de col·leccions. Els museus municipals continuen consolidant-se com una infraestructura cultural de proximitat.
  

Els museus que formen part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona continuen ampliant la seva activitat i el seu públic. L’any 2012 els 64 museus integrats a la xarxa, repartits en 52 municipis, van registrar 991.671 visitants, un increment del 4,8 % respecte al 2011

La cultura com a eina de reconstrucció nacional

 
   
Aquest article ajuda a entendre un moment fundacional de les polítiques culturals catalanes. Més que descriure actuacions sectorials, analitza com la cultura es va convertir en una peça central del projecte de construcció nacional impulsat per la Generalitat restaurada durant els primers anys d’autogovern. Una lectura especialment útil per comprendre alguns debats que continuen presents anys després.

Quan el centre d’art es posa a escoltar: el laboratori com a política cultural


  
Un projecte del Centre d’Art Tarragona que entén la mediació com a espai de treball col·lectiu per repensar la producció cultural des del territori
  

Cultura i poder tou: la nova carrera global de la diplomàcia cultural


  
Un informe del British Council analitza com la cultura s’ha convertit en un instrument central d’influència internacional. En un món interconnectat, la cooperació cultural pot generar més impacte que la competència entre països.
  

El British Council ha publicat l’informe Influence and attraction: culture and the race of soft power in the 21st century, una anàlisi sobre les noves dinàmiques de les relacions culturals internacionals i el paper creixent de la cultura en les estratègies d’influència global.

“Jo tenc un cinema”: defensar les sales des de la ciutadania


  
Mirada des d’avui, la campanya conserva interès perquè anticipa debats que després han esdevingut centrals en les polítiques culturals locals: la gestió comunitària d’equipaments, la cultura com a infraestructura relacional i la necessitat de construir implicació ciutadana més enllà de la lògica de públics. El cinema ja no apareix només com una pantalla. Apareix com un espai que només continua existint si hi ha gent disposada a sentir-lo com a propi. (n. de l'e., 2026)
  
  
El tancament dels cinemes Renoir de Palma ha generat una de les reaccions ciutadanes més singulars dels darrers anys en l’àmbit cultural. Lluny d’assumir la desaparició de les sales com una conseqüència inevitable de la crisi del sector audiovisual, un grup de ciutadans ha impulsat el projecte CineCiutat amb la voluntat de recuperar els cinemes i gestionar-los cooperativament. La campanya Jo tenc un cinema forma part d’aquest procés i s’ha convertit en un dels seus principals instruments de mobilització pública.
  

Fer cinema des de casa


  
   
El curt Mi papá es director de cine, del realitzador Álvaro Germán Roda, ha guanyat la cinquena edició del concurs de curtmetratges de Radio Nacional de España. Amb només tres minuts de durada, la peça aconsegueix construir un retrat alhora tendre i irònic de la situació del cinema espanyol en plena època de retallades i precarietat del sector audiovisual.
  

​Els mestres holandesos tornen al carrer


  
  
La campanya obre preguntes que avui continuen vigents. Què passa quan el patrimoni adopta les formes de l’espectacle viral? Quina relació s’estableix entre cultura pública i marca corporativa, tenint en compte el paper del banc ING Group com a patrocinador principal? I fins a quin punt aquestes operacions amplien realment l’accés cultural o simplement transformen la cultura en un contingut emocionalment eficaç?

Mirat des d’avui, Our Heroes Are Back continua funcionant perquè no només promocionava una reobertura. Posava en escena una idea molt concreta de museu: un equipament que ja no espera passivament el visitant, sinó que competeix per l’atenció en el mateix ecosistema visual i emocional que la publicitat, l’entreteniment i les plataformes digitals.​ (n. de l'e., 2026)


  

Cultura sense conflicte, política sense cultura


  
L’era de la degradació de l’art i de la política cultural a Catalunya, de Jorge Luis Marzo, no és només una crítica a l’estat de l’art contemporani, sinó una impugnació de fons als marcs que han estructurat les polítiques culturals des de la transició. El text parteix d’una constatació dura: la degradació no s’explica principalment per la manca de recursos, sinó per una manera de concebre la cultura que n’ha neutralitzat la capacitat crítica i política.