Destacats

Per què és important llegir. Una nova defensa de la lectura

Els beneficis de la lectura no són sempre tan evidents com es voldria, però hi són. En parla Evelio Martínez al seu llibre 'Por qué leer todavía', en el qual mira d’elaborar una nova i particular defensa de la lectura. Martínez no es posiciona ni a l’extrem dels escèptics que en neguen tots els beneficis ni al dels autors que es valen de tòpics i arguments poc fonamentats per demostrar els aspectes positius de la lectura.

La importància de significar el temps lliure: "meaningful leisure time"


Les polítiques relacionades amb l'esport i la cultura comparteixen trets comuns. Històricament, s’han avaluat pràctiques en ambdues àrees en relació amb els beneficis potencials per a les persones i la societat en general, com la salut i el foment d’un entorn democràtic
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem.

La ciutat com a espai educatiu i cultural: una política que pren partit


  
El text de Joan Subirats no proposa una política cultural en el sentit clàssic del terme. Proposa una manera de mirar-la. I aquest desplaçament és rellevant perquè situa el debat allà on sovint queda desdibuixat: en la relació entre cultura, educació i ciutat com a espai concret de vida, conflicte i transformació.
  

Ballar també és aprendre


  
La dansa pot ser alguna cosa més que una pràctica artística: també pot crear condicions per aprendre. El programa de l’organització MindLeaps treballa amb joves en situacions de vulnerabilitat i utilitza el moviment per desenvolupar habilitats cognitives, socials i emocionals.

Educació artística no formal: una infraestructura que ja existeix


  
Un informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts mostra l’extensió de l’educació artística fora del sistema reglat. El repte no és tant activar-la com reconèixer-la i articular-la.
  

Del patrimoni a l’aprenentatge: una eina per revisar les activitats educatives


  
Aquesta guia, elaborada el 2018 per la Comunitat de Pràctica Patrimoni i Escola, parteix d’una qüestió molt concreta: com poden museus i centres patrimonials saber si les seves activitats educatives responen realment a un model d’aprenentatge competencial? La resposta és una eina d’autoavaluació destinada menys a qualificar les activitats que a provocar la reflexió dels equips educatius i orientar-ne la millora.

Educació, arts en viu i continuïtat cultural


  
Els programes educatius en cultura sovint es legitimen per la seva capacitat de “crear públics”. Aquest informe permet fer una lectura més concreta i menys declarativa: què vol dir, en termes reals, construir aquesta relació? Quina escala té, quina continuïtat i amb quines condicions d’accés? Anem al teatre ofereix una fotografia precisa d’una política sostinguda en el temps que articula educació, territori i arts en viu.
  

La ciència al focus


  
Explicar bé la ciència també vol dir saber-la posar en escena
  

La major part del que sabem sobre ciència l’hem après, probablement, a l’escola, a través dels llibres, les explicacions del professorat o altres formats més convencionals de transmissió del coneixement.

5x5x5=creativity: crear sistemes d’aprenentatge entre escoles, artistes i institucions culturals


  
  

Un cop feta la lectura d'aquest text és interessant perquè desplaça el debat sobre l’educació artística des de les activitats puntuals cap a la construcció d’aliances estables entre escoles, artistes i equipaments culturals. Més que defensar la presència de les arts a l’escola, planteja una transformació profunda de les maneres d’aprendre, ensenyar i relacionar-se amb el coneixement.

El misteri del comissariat: què significa de veritat comissariar una exposició?


  
Una entrada que desxifra les pràctiques, criteris i processos del comissariat d’exposicions més enllà del tòpic.
  

L’escriptora escriu llibres i articles. La pintora pinta quadres i murals. La músic compon i interpreta. I la comissària munta exposicions. En els tres primers casos tenim més o menys clar en què consisteix el procés. Però què és el comissariat? Què implica exposar alguna cosa en un espai? Quins processos i metodologies fa servir el comissari?