Destacats

Quan l’art entra a l’organització: innovació, canvi i nous imaginaris laborals


  
Un informe europeu analitza què passa quan artistes i pràctiques creatives s’integren dins empreses i institucions.
  

El tercer informe final del projecte europeu Creative Clash, elaborat per Ariane Berthoin i Anke Strauß des del WZB Berlin, examina l’impacte real de les intervencions artístiques en entorns organitzatius.

Quan l’art entra a l’empresa: innovació, canvi i nous models de suport


  
Dos informes europeus analitzen com les intervencions artístiques dins les organitzacions generen creativitat, transformació interna i oportunitats de política pública.
  

Cada vegada més empreses i institucions reconeixen que la presència d’artistes en entorns de treball no només té valor simbòlic o comunicatiu. El projecte europeu Creative Clash ho documenta en dos informes que cartografien aquest fenomen emergent i els seus mecanismes de suport.

La cultura com a eina de reconstrucció nacional

 
   
Aquest article ajuda a entendre un moment fundacional de les polítiques culturals catalanes. Més que descriure actuacions sectorials, analitza com la cultura es va convertir en una peça central del projecte de construcció nacional impulsat per la Generalitat restaurada durant els primers anys d’autogovern. Una lectura especialment útil per comprendre alguns debats que continuen presents anys després.

Cultura i poder tou: la nova carrera global de la diplomàcia cultural


  
Un informe del British Council analitza com la cultura s’ha convertit en un instrument central d’influència internacional. En un món interconnectat, la cooperació cultural pot generar més impacte que la competència entre països.
  

El British Council ha publicat l’informe Influence and attraction: culture and the race of soft power in the 21st century, una anàlisi sobre les noves dinàmiques de les relacions culturals internacionals i el paper creixent de la cultura en les estratègies d’influència global.

Cultura sense conflicte, política sense cultura


  
L’era de la degradació de l’art i de la política cultural a Catalunya, de Jorge Luis Marzo, no és només una crítica a l’estat de l’art contemporani, sinó una impugnació de fons als marcs que han estructurat les polítiques culturals des de la transició. El text parteix d’una constatació dura: la degradació no s’explica principalment per la manca de recursos, sinó per una manera de concebre la cultura que n’ha neutralitzat la capacitat crítica i política.
  

La promesa de democratitzar la cultura: com s’ha aplicat a diferents països


  
La democratització de la cultura ha estat un dels grans objectius de les polítiques culturals europees des de la segona meitat del segle XX. Un número monogràfic de la revista Territoires contemporains revisa aquesta trajectòria a partir d’una comparació entre diversos països i analitza com s’han desenvolupat les institucions culturals i les estratègies públiques d’accés a la cultura.  

 

La democratització de la cultura ha estat una de les idees fundacionals de les polítiques culturals contemporànies.

Cultura i desenvolupament local: més enllà del districte industrial


  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies.

Galeries d’art i ciutat: una història de risc, passió i transformació


 
Del comerç d’objectes a l’acompanyament de projectes artístics, el recorregut del galerisme a Barcelona explica una part essencial del seu ecosistema cultural.
  

El llibre Galerisme a Barcelona 1877–2012, editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’associació de galeries Art Barcelona, ofereix una revisió exhaustiva de la història de les galeries d’art de la ciutat des dels seus inicis fins a l’actualitat. L’obra permet entendre com s’ha configurat un sector clau per a la modernització artística de Barcelona, sovint en absència d’institucions públiques consolidades i amb un fort component d’iniciativa personal.

Polítiques culturals autonòmiques sota la lupa


  
  
Les polítiques culturals sovint s’expliquen a partir de programes, equipaments o iniciatives concretes. Aquest text proposa un canvi de mirada: entendre-les com a sistemes. L’anàlisi comparada de les comunitats autònomes mostra fins a quin punt les decisions culturals estan condicionades per arquitectures institucionals i relacions de poder que no sempre són visibles. Rellegir-lo avui permet reconèixer una realitat que continua vigent: moltes de les dificultats de la política cultural no es resolen amb més projectes, sinó amb una millor articulació del sistema. (n. de l'e., 2026)
  

Una mirada comparada a les tensions, les singularitats i els límits dels sistemes culturals de les comunitats autònomes.
  
  

Posar el retorn social al centre de la subvenció cultural


  
Hi ha una idea de fons que travessa aquest informe i que desplaça el lloc des d’on es mira la política cultural: les subvencions no són només un instrument de suport al sector, són un mecanisme de producció de valor públic. El document parteix d’una crítica clara als sistemes habituals d’avaluació, centrats sobretot en el consum cultural o en externalitats difuses, i assenyala la manca d’eines per captar de manera sistemàtica el retorn social de l’acció cultural.