La cultura sovint es presenta com un espai de consens i refinament, però també és un terreny de disputa sobre qui defineix què té valor. En aquest article, Rubén Martínez recupera el debat clàssic entre Matthew Arnold i Raymond Williams per qüestionar la figura recurrent dels “guardians de l’excel·lència”, aquells actors que es consideren custodis del bon gust i de la cultura legítima. A partir d’aquest episodi històric i de la reflexió crítica de Williams, el text posa en relleu una tensió persistent dins les polítiques culturals: la relació entre cultura, autoritat i democràcia. Llegir-lo ajuda a pensar fins a quin punt els criteris d’excel·lència continuen funcionant com a mecanismes de jerarquia cultural i com aquestes lògiques influeixen en l’accés i la legitimitat de les pràctiques culturals.
L'educació a la LRSAL: aprenentatges per a la cultura?
Ramon Plandiura
La memòria de l’Avantprojecte de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, la LRSAL, no amagava les intencions i quantificava quin seria l'estalvi si els municipis no prestessin serveis distints als propis o delegats, o què s'estalviarien si, senzillament, excloguessin l'educació de la despesa. El desideràtum de la LRSAL és que els municipis s'ocupin el menys possible de l'educació i, si de cas, que ho facin per la via menys autònoma i més depenent de la voluntat d'altres Administracions com és la via de delegació de competències.